Gestcoop, gestoria al servei de l’economia social

Dintre del gran ventall de serveis que ofereix l’economia social i solidària, també ens trobem amb iniciatives que tracten de facilitar la gestió econòmica i burocràtica que comporta una cooperativa de treball. En aquest cas, coneixem de prop l’experiència de Gestcoop, una empresa cooperativa que ofereix els seus serveis per assessorar a d’altres empreses que s’endinsen en el terreny del cooperativisme. Com a experts en aquest terreny, ens expliquen la seva pròpia experiència.

Parlem amb Carlos Lorenzo, un dels socis fundadors de la cooperativa egarenca Gestcoop, ubicada al Carrer Torrent del barri d’en Pere Parres. El Carlos arrossega un bagatge d’experiències diverses en el camp, ja al seu Uruguai natal, en cooperatives de consum, i també d’habitatge d’ajuda mútua. A la seva població van arribar a comptar amb un gabinet d’assessorament, amb assistents socials, economistes, “on es va treballar molt i molt bé”. Després va venir un cop d’estat al país, amb tot el que això implica: “no es volien coses que funcionessin de manera distinta”, que algú es construís la seva pròpia casa de forma assembleària, amb ajuda mútua, i de qualitat, ho van vendre com un mal exemple en el poble.”

Gestcoop es fundà el 1985, de la mà de cinc persones, el mínim exigit a l’època (més tard la llei va permetre que les cooperatives es constituïssin amb tres socis; d’aquí a poc, podran ser només amb dos). I ho va fer trobant la inspiració en models com el de la cooperativa d’usuaris de l’aigua que hi ha al barri del Torrent d’en Pere Parres, o el de l’agrupació de persones per contractar serveis funeraris, a Can Déu a Sabadell. Parlem d’uns anys en què, arrel de la crisi dels primers 80 del passat segle i el massiu tancament d’empreses, alguns organismes com l’Institut per la Promoció i Formació de Cooperatives, miraven de redirigir algunes iniciatives cap al model d’empresa cooperativa. Per exemple a Terrassa, a l’ajuntament hi havia un àrea d’economia social, que va permetre que la iniciativa de Gestcoop pogués tirar endavant. Tot plegat amb la intenció d’ajudar a altres empreses a esdevenir cooperatives i funcionar com a tals.

D’aquesta manera, Gestcoop va començar la seva activitat assessorant a empreses locals. Després, varen ampliar amb empreses d’altres poblacions del Vallès i també de Barcelona. També va ser un centre de formació, fent cursos a la mateixa seu, en instituts. Amb el temps va haver, no obstant, una evolució: en un principi es treballava exclusivament amb empreses de l’economia social.

Carlos Lorenzo, de Gestcoop, durant l’entrevista amb Miquel Gordillo Foto: PV

En l’actualitat però, “Gestcoop treballa amb un 40% de clients que són societats mercantils o bé autònoms”. En aquell moment, ens relata el Carlos, donat que algunes empreses es volien reciclar i esdevenir cooperatives en mans dels seus socis, potser per manca d’esperit cooperativista, era habitual trobar-te amb persones que tenien molt assumit el seu rol d’assalariat, i que es limitaven a dedicar-s’hi al seu temps de feina; en canvi, d’altres assumien un paper de mandataris. “Tot això provocava conflictes interns, i una o dues persones acabaven marxant de la cooperativa”. Pel que fa a Gestcoop, econòmicament els primers anys varen ser durs. Després les coses es van estabilitzar. El 1995 van mudar-se del Carrer Cremat, a l’actual seu, al barri de Pere Parres, en el mateix edifici on hi ha la cooperativa d’aigua d’usuaris del barri, en funcionament des de fa més de 70 anys.

Com a servei d’assessoria, Gestcoop ofereix tot el que una cooperativa necessita en la seva relació amb les diferents administracions, de manera que només s’hagin de preocupar per la pròpia activitat o producció. El gruix de les empreses amb qui han treballat són tallers del metal: calderes industrials, torns, o també del sector de la fusteria. Quant a volum de feina, “és difícil calcular amb quantes empreses diferents hem treballant, s’emeten entre 70 i 80 factures mensuals per serveis oferts”. Actualment formen Gestcoop quatre socis més una persona en qualitat de treballadora contractada. En aquest sentit, en Carlos remarca la bona feina que porta fent des de fa uns anys la Federació de Cooperatives pel que fa a la formació i la difusió del cooperativisme – amb programes com Aposta i AraCoop-.

Cooperativisme en transició

La dita crisi econòmica es nota també en l’àmbit de l’economia cooperativa. “Nosaltres ho notem a través dels nostres clients”, ens diu en Carlos, que denuncia un cert cel recaptatori dels organismes públics: “Han volgut recaptar d’on no n’hi ha”, els han reclamat més a les petites empreses, per exemple, exigint-les justificar les noves inversions de vendes de màquines d’anys anteriors. O també en forma de requeriments, “que fan perdre el temps a la gent. Nosaltres no els cobrem per uns serveis que són requeriments de gestions de fa 4 o 5 anys”. “Qualsevol que rebi una carta amb un requeriment de l’administració es posa nerviós, i quan vénen aquí mirem d’oferirlos de tranquil·litzar-los i oferirlos solucions. Així, aquesta és la nostra publicitat: ajudar a qui podem sense fer-los pagar per segons quins serveis. Per tant, tenim més feina afegida, més ingrata sovint, i que, amb honradesa, no la podem cobrar.”

“Pel que fa al cooperativisme, penso que es troba en un moment de transició”, ens diu el Carlos, que opina que els ajuntaments haurien d’involucrar-se més, exercir un paper més important. Hi ha un problema òbviament de finançament, i no hi ha facilitats de crèdit quan es vol encetar l’activitat. Sovint es demanen preus molt cars per deixar diners, o et demanen hipotecar el teu habitatge…” En tant que membre de la Federació de Cooperatives, i donat el coneixement de l’economia social a la ciutat, Gestcoop també vol col·laborar en la consolidació d’un nucli local de la Xarxa d’Economia Solidària. “És un moviment que necessita potenciar-se. Per exemple a Suècia, si pugen els preus de les bombetes de la llum, es creen cooperatives per fer-ne més, i aquí s’acaba el problema de la pujada. Aquí segurament encara estem lluny d’això”. “No oblidem que les cooperatives existeixen de fa més de 200 anys, i havien esdevingut part de la vida econòmica i social dels pobles.” Per tant, pensa el Carlos, cal impregnar d’aquest esperit cooperativista el món de l’economia.

Miquel Gordillo