Dins el marc de la setmana d’activitats destinada a conèixer el comerç just i les finances ètiques a Sant Quirze del Vallès, a La Patronal de Sant Quirze del Vallès es va realitzar una taula rodona per debatre al voltant d’un consum més conscient i responsable. El debat coorganitzat per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental va comptar la participació d’entitats dels àmbits de les finances ètiques, l’habitatge cooperatiu i les opcions que tenim d’alternatives a les grans companyies subministradores.
El consum conscient i responsable ha estat protagonista aquesta setmana a Sant Quirze del Vallès. Es tracta d’abordar una nova forma de fer economia que ha de posar el seu centre d’atenció en les necessitats de les persones. De fet, aquest és un dels eslògans de l’economia social i solidària, i així es va debatre, el passat 16 de maig a La Patronal, en una taula rodona amb entitats protagonistes d’aquest canvi, que va estar organitzada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental (ACVOC) i la Mesa de Solidaritat i Cooperació de Sant Quirze del Vallès.
L’acte va servir com avantsala de la Fira de comerç just i finances ètiques que va tenir lloc durant el matí del diumenge 19 de maig, al Parc de Les Morisques. Una oportunitat per conèixer diverses experiències d’associacions, cooperatives i productores locals que són alternatives presents i viables en aquesta transformació econòmica i social que empeny amb força. Presentat i moderat per Albert Segura, periodista del programa “Solidaris” de Catalunya Ràdio, el debat es va iniciar amb l’afirmació que «una altra economia ja és aquí».
D’esquerra a dreta, Albert Segura Arcadi Oliveras Nina González FETS Jordi Rojas OCPIONS Ferran Aguiló LA DINAMO.
L’economista Arcadi Oliveres va ser convidat a participar en el debat i va advocar per un consum més responsable. Com és habitual en el seu discurs, fou clar i contundent: «el planeta no dóna més de si i s’extingeix». Oliveres situa els problemes que ens envolten en l’escalfament global, la contaminació – amb la invasió de productes made in China sense cap control» -, i l’esgotament dels recursos: «en 50 anys ja no hi haurà petroli», sentencià. I recordà com «un acte tan senzill com anar a comprar una ampolla de llet incideix en el consum».
Alternatives de consum a les grans companyies subministradores
Al contrari del costat fosc que representa la banca tradicional, hi ha la banca ètica, a la qual s’està sumant cada cop més gent. «Aquesta sí que està al servei del desenvolupament de la societat», Nina González, coordinadora de FETS, plataforma que aglutina entitats de finances ètiques i solidàries. «Són financeres, en el sentit que tenen una rendibilitat econòmica i social», afegí, a més que «posen sobre la taula l’economia feminista i l’ecològica, que han estat tradicionalment desaparegudes de l’àmbit acadèmic». Per això, les entitats de finances ètiques només ofereixen préstecs a empreses que incorporen criteris socials i ambientals. «I no com el BBVA, la primera banca armada», reblà Oliveres, que havia estat president de FETS. La Nina González, com a representant de La COORDI, també va fer un reconeixement al comerç just, que ja parlava d’allò que hi ha darrere el consum transnacional, i que més enllà de consumir local, alguns productes bàsics com poden ser el cafè i la xocolata, es poden adquirir a través de cooperatives autòctones que vetllen per un sosteniment mediambiental i per unes condicions socials i laborals dignes.
Per facilitat el coneixement de les alternatives que té la ciutadania per canviar els seus hàbits de consum, es va crear Opcions. Des d’aquí ofereixen la possibilitat de fer els canvis que desitgem de companyies subministradores com ara la telefonia, el consum elèctric, les assegurances, l’alimentació, la roba, etc. A més envien un butlletí digital de forma gratuïta que informa de les diverses opcions que existeixen en l’àmbit de l’economia social i solidària. Jordi Rojas, representant d’Opcions, defensà els següents principis: «consumir menys, ja que el capitalisme ens marca que ho fem per sobre de les nostres possibilitats: si pots consumir sense comprar, no compris, fes intercanvi; i si consumeixes, fes-ho comprant amb consciència i pensant en les conseqüències».
Rojas també defensà que «sense unes polítiques públiques favorables, la transformació social es fa més complicada», per això argumentà que cal pressionar perquè l’administració porti a terme unes compres públiques més responsables: «els ajuntaments compren molt – fins el 20% del PIB de la Unió Europea – , i si canvien els seus criteris de compra, incideixen en el mercat». Una de les claus que assenyalà Rojas és «si volem posar diners en empreses que volen tenir beneficis, o bé en comunitats que no tenen un afany de lucre». Per això, calen models de concertació públic-comunitaris.
Habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús, una realitat
Un altre àmbit en què cal recuperar el control ciutadà es troba en les cooperatives d’habitatges. Ferran Aguiló, de la Fundació La Dinamo, destacà que, a diferència de la salut, l’educació o la cultura, que sí que han tingut tradicionalment una mirada des del sector públic, «hem deixat l’habitatge en mans d’una indústria extractiva extrema». Per això, defensà la propietat compartida «per aquells que no volem ser ni propietaris individuals ni llogaters». «Decidim col·lectivament com volem construir les nostres llars», tot destacant que «la propietat individual de l’habitatge disciplina i coacciona».
El projecte emblemàtic de la fundació és La Borda a Barcelona, un edifici amb 28 habitatges dissenyat i construït amb els criteris que s’acorden de forma col·laborativa. Com a inquilí d’un dels pisos, en Ferran explicà com promouen la convivència amb espais compartits amb rentadores, cuina i menjador col·lectiu, de forma que «som més eficients a nivell energètic, i recuperem les relacions personals, a més que ens ajudem a fer cures compartides». Amb el model cooperatiu en règim de cessió d’ús «recuperem el sol i el mantenim públic», afegí.
Fira del consum conscient i responsable, el passat 19 de maig a Sant Quirze del Vallès.
El sistema d’habitatges de cessió d’ús és un model que ja s’aplica des de fa molt temps amb èxit a l’Uruguai, també a Dinamarca, on «a Copenhague, el 30% de l’habitatge és cooperatiu». I ho fan a través de cooperatives que, a la vegada, «fan que es controli el preu del mercat i no es disparin a causa de les bombolles especulatives», indicà Aguiló.
Com que l’Arcadi Oliverws mostra habitualment de forma contundent les seves crítiques i denúncies del sistema, juntament amb els ponents, es feren al·lusions a les grans empreses que no paguen els impostos que els pertocaria, com les de l’IBEX-35, Ikea, Zara, entre d’altres, que a més aprofiten instruments per eludir una fiscalitat justa. El centenar de persones que ompliren l’auditori de La Patronal aprofità per plantejar dubtes i qüestions sobre les experiències mostrades i per informar-se del seu funcionament.
Deixa un comentari