Aquesta empresa dedicada al sector industrial ha esdevingut una cooperativa de treball, “democràtica, igualitària i solidària”, i ha estat impulsada pels treballadors d’una empresa anterior, que ara continuen l’activitat com a socis cooperativistes.
Coneixem un exemple d’una empresa reconvertida pels seus treballadors en una cooperativa de treball, que a més, dedica la seva activitat al sector industrial. Un projecte «cooperatiu sense ànim de lucre, democràtic, igualitari i solidari», tal com resa el gran cartell que encapçala la nau on s’ubica l’empresa a Sant Quirze del Vallès. Aquí tenen el seu taller de fusteria plàstica i comercialitzen amb material sanitari.
Des del passat mes de juliol, Sinergia Project Sccl és una nova cooperativa de treball associat. En formen part l’Isaac Riera, l’Alberto Zurdo, l’Albert Terrés, la Mireia Riera, i en Lluís Martín, qui ha estat l’últim en entrar i és treballador contractat, tot i que en poc temps esdevindrà un soci més. Entre ells es reparteixen els càrrecs de presidència, secretaria i vocalies pròpies de la gestió de la cooperativa.
De fet, la transformació dóna continuïtat a l’empresa Govis, la qual encara manté una part de l’activitat. «Hem deixat una SL, i ara des de Sinergia comercialitzem nous productes», explica la Mireia. De la primera, que és una empresa familiar, el Jordi i la Mireia n’havien estat socis, mentre que l’Alberto i l’Albert n’eren treballadors.
Els membres de Sinergia Project, Albert, Lluís, Mireia, Isaac, i Alberto. Foto: MG
Tot plegat, ha estat un procés que han madurat durant bastant temps: «ja feia uns anys que funcionàvem com una cooperativa, en una prova pilot, i ara és quan hem fet el pas a la nova forma jurídica», segons la Mireia. «Hi ha altres dues seccions encara a Govis, però hem pactat que d’aquí a 5 anys passaran a la coope també», detalla l’Isaac: «així ajudem els nostres pares, que es van quedar penjats a l’anterior crisi, encara mantinguin alguna activitat. És una forma d’adaptar la situació familiar i les ganes que teníem de fer la cooperativa», conclou.
Es van constituir el juliol com a cooperativa de treball sense afany de lucre, «on tots cinc tenim el mateix sou». Explica l’Isaac que «del que es factura cada mes, el 2% es reparteix a parts iguals». Detallen com han implementat un «sistema de còmput anual d’hores flexible, de manera que si has fet un pic d’hores de feina, ho equilibrem amb menys hores, sempre que no afecti la productivitat. Així, si algú fes hores de més, les cobra a finals d’any», matisa. No són autònoms, sinó que cotitzen en el règim general de la seguretat social, «això ens dóna una protecció laboral més gran», apunta.
Admeten que el pas fet els ha resultat fàcil, atès que ja feia un temps que s’adaptaven a aquesta manera de treballar més cooperativa, «no ha canviat res, ja funcionàvem així», apunta la Mireia. Ara fan reunions quinzenals entre tots els treballadors; «de moment tot ho hem decidit per consens, no hem hagut de votar res». El nom de la cooperativa també va ser escollit com a equip.
Ajudar els autònoms, els més perjudicats
I d’on els ve la motivació per fer aquest pas? «A mi personalment, arran del 15-M, quan vaig veure que la cooperativa era la forma d’organització més justa del món laboral, tant per al treballador com per a l’empresari», afirma l’Isaac. «Jo des del principi també hi he estat convençuda, tot i saber que hi ha gent que li ha costat més assimilar-ho», apunta la Mireia. L’Alberto reconeix que «a mi em va costar més, després d’uns anys treballant aquí, tampoc no saps ben bé com anirà, tenia por que no sortís bé o que canviessin coses». Per al Lluís, la clau de l’èxit rau en el fet que «entre tots ens portem molt bé, això no hagués estat possible si no hi hagués aquesta compenetració mútua, l’ambient laboral és molt bo», assegura.
«Jo ja havia col·laborat amb associacions que són assembleàries, això em semblava la millor manera de portar una organització», afegeix l’Albert, i té clar que «la transparència total ajuda a què vinguis a treballar amb ganes, i un bon horari et fa ser més productiu». Asseguren que «les persones que ens hem ajuntat aquí estem més unides, l’horari, la feina, tots els factors han sortit bé». Així ho corrobora en Lluís, en afirmar que «tenim una feina en què estem còmodes i que ens permet tenir una vida pròpia, sense haver de treballar dotze hores al dia. Això ho he notat molt en comparació a la feina que tenia abans». Treballen en jornades de sis hores i mitja, la qual cosa «facilita molt la conciliació familiar, apunta la Mireia. A parer de l’Isaac, són claus el respecte, la solidaritat i la humanitat: «no és que pensem tots igual, sinó que compartim aquests valors. Per exemple, una persona xenòfoba i racista està clar que aquí no encaixaria».
Malgrat que acaben de començar com a cooperativa de treball, es plantegen incorporar noves persones que ho demanin, a més que tenen com a objectiu ajudar els autònoms. «Estem intentant incorporar noves persones, per exemple, un conegut que és assessor fiscal i comptable, però s‘ho està pensant. Com també una altra noia que fa tasques comercials, però suposo que és normal que la gent s’ho pensi, fins que s’hi entra i coneix com treballem», reconeix la Mireia. En tot cas insisteixen: «qui entri a la coope ha de tenir una filosofia de vida semblant a la nostra, per això hem tingut molta cura d’escollir les persones adequades».
Nau on s’ubica la cooperativa Sinergia Project Sccl
Pel que fa a la situació actual causada per la pandèmia, afirmen que de les cinc seccions, totes menys una han baixat molt. «La venda de productes d’un sol ús (guants, mascaretes, etc.) ha compensat la baixada de les altres», detalla l’Isaac. «Fins al mes de març totes anaven pujant, de cop, aquesta va ser l’única que ha crescut, fins i tot hem augmentat una mica la facturació». «Això demostra que tenir diferents seccions és positiu, et salva per quan vinguin mal dades», apunta la Mireia.
Suport de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental
L’assessor fiscal els va ajudar molt amb els tràmits. Destaquen que a l’hora d’elaborar els estatuts de la cooperativa, al registre els va costar entendre que una empresa industrial fos sense ànim de lucre. Finalment, afirma la Mireia que «el notari va insistir molt en la qüestió que també oferim ajut social, i al final ens ho van acceptar».
Un altre suport clau amb què han comptat ha estat el de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental: «hem rebut molt acompanyament per part d’ells, sobretot de la mà de l’Eudald (tècnic de l’ACVOcc) des de fa tres anys, en qüestions com ara organitzar l’assemblea, amb formacions específiques, i resolent els dubtes que ens han anat sortint durant tot el procés».
A mode de curiositat, una de les seccions de la cooperativa, ara per ara aturada, però que voldrien potenciar, és l’edició de llibres. «Ara mateix només en tenim un – ‘Rumbo a una utopía’, escrit pel mateix Isaac Riera – les editorials s’ho estan pensant». Afirmen que tot plegat respon a una altra de les seves intencions en el futur, com és «crear llocs de treball per allò que la gent li agrada fer».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari