Mariona Torredemer, directora de Crespinell. Foto: PV
A la paret de l’escola Lanaspa, passant pel carrer Pantà, es pot llegir en un mural de paper la frase “25 anys compartint Projecte Lanaspa-Crespinell”. Poc, segurament, podrà imaginar part del personal que transita per aquí, si s’hi fixa, del que hi ha al darrere de la felicitació/celebració.
Doncs, és tot un projecte pedagògic i social, una experiència educativa d’escolaritat compartida que va rebre el Premi Catalunya d’Educació l’any 2002.
Ho explica la Mariona Torredemer, directora de Crespinell-Escola d’Educació Especial: “Per nosaltres, una cosa que és leitmotiv de l’escola, és pensar que tots aquells nens i nenes que tenim aquí, és veritat que tenen una discapacitat intel·lectual; i que per això mateix han d’estar en grups reduïts i amb personal molt especialitzat, que es recicli molt en temes d’estratègies d’aprenentatge, en autisme, per exemple, i altres aspectes. Però també necessiten estar molt en l’entorn general, ser part d’aquest ambient, amb companyes, nens i nenes sense discapacitat. Per això des de fa temps esmercem tots els esforços possibles per treballar amb escoles ordinàries”.
Ara, segur que la celebració de la paret es pot entendre millor. Des de fa 25 anys, les i els alumnes amb discapacitat intel·lectual de l’escola Crespinell en edat d’Infantil i Primària fan classes a les aules de l’escola Lanaspa, junt amb els altres nens i nenes.
Com que les escoles estan una davant de l’altra, només creuar el carrer, “facilita el contacte, el fa molt fluid”, explica la Mariona, que s’hi dedica en cos i ànima a Crespinell des que la varen crear, junt amb tres companyes d’universitat, l’any 1979.
Els alumnes comparteixen les assignatures de Plàstica, Música, Informàtica, Projectes. Però, també, l’esbarjo, les colònies, les excursions, les festes, el menjador. De manera que, com que ja fa tan de temps, totes les alumnes ho viuen com si fos una única escola.
Des de fa 10 anys, el mateix esquema utilitzat per Infantil i Primària serveix també per fer la Secundària. En aquest cas l’acord o conveni es realitza amb l’Institut Monserrat Roig, just al capdamunt del mateix carrer Pantà.
Les nenes i nens que comencen a P3 fan junts tot el cicle, fins que acaben la Primària. Després continuen al Montserrat Roig. L’experiència és molt positiva per a tothom, vàlida i enriquidora.
A part d’això, quan arriben als 16 anys entren en una fase que en diuen de transició a la vida adulta i vida laboral. “Intentem que el currículum de tots aquests nois i noies incorporin continguts laborals que els hi siguin d’utilitat per al seu projecte de futur”.
En aquesta fase, afegeix la Mariona, pedagoga i animadora d’aquest projecte que és, al temps, una cooperativa de treball associat, “fan pràctiques a diverses empreses o entitats, com ara el Decathlon, un cop a la setmana; també a Fupar, que és un centre especialitzat de treball, com Prodis.
Un altra experiència de pràctiques i aprenentage molt interessant, emfasitza la directora de Crespinell, és el servei que fan a Els Telers, que és aquell complex residencial d’habitatges per a gent gran que hi ha al carrer Sant Ildefons, construït en un solar on hi havia estat la caserna de la Guàrdia Civil: els nois i noies van allà, passen al matí i els avis els hi fan encàrrecs, com pot ser el reciclatge del paper i de totes les brosses que els hi treuen dels pisos; els hi fan també encàrrecs a la botiga, al banc o altres.
“Això és molt interessant i important”, declara la Mariona, “perquè el nostre alumnat té poques oportunitats de fer aquests tipus d’activitats de suport i ajuda als altres.
Cooperativa des de l’any 1979
El curs 1979-80 inicià la caminada de l’escola Crespinell. Amb 4 alumnes, en tres unitats autoritzades. Ara, d’unitats n’hi ha 7, però 14 grups d’alumnes, que en sumen 69 en total, repartits en cicles d’edat des de P3 fins als 20 o 21 anys.
Així mateix, Crespinell és centre de referència a la ciutat pels alumnes integrats a al conjunt d’escoles ordinàries. Així com també per assessorar i atendre famílies.
Les 4 companyes de la factultat de Ciències de l’Educació ho tenien bastant clar i treball que volien fer. També la manera: cooperativa. Van considerar que era la forma que més s’esqueia amb el projecte, gestió compartida i treball associat.
Començaren 4 treballadores- sòcies. Avui en són 24, només 2 homes. Diu la Mariona, directora de l’escola, que la cooperativa es “una empresa que suma”, però només persones, molt clar en aquest cas, també “suma opinions, particularitats, diferents maneres de vuere les coses capacitats, i per això és un projecte enriquidor”. I afegeix, encara: “nosaltres treballem en això perquè pensem que la diversitat és una font de riquesa i no un obstacle, per tant a l’empresa ho hem de practicar també això”. Reconeix que ni ha velocitats diferents, situacions personals, implicacions, però “el projecte és comú i tothom aporta el màxim”.
Deixa un comentari