20 anys del moviment okupa: “Vivíem la repressió a peu de carrer”

S’acaben de celebrar els 20 anys d’un moviment que va marcar una època a la ciutat, i també la vida d’aquelles qui participaren i lluitaren en pro de la causa per l’okupació. Aquest moviment a la ciutat, significat en l’Assemblea Okupa de Terrassa, es manté viu i s’ha diversificat en més moviments de desobediència, com així demostren el col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, el Kasalet, o el Casal Popular Atzur, del qual també se celebra ara el quart aniversari.

El Vapor Ventalló, al carrer La Rasa, fou als anys noranta un dels espais que fou okupat durant uns mesos. Aquí es reuniren el passat divendres 7 d’octubre desenes de persones, protagonistes de l’època i encara gent jove, per rememorar com fou i com es visqueren aquells anys (aquí hi ha una breu història del moviment). Per sort, com es digué, no ha esdevingut un solar ple de pisos, i l’espai es pot utilitzar com a lloc de trobada al carrer.

Xerrada dels 20 anys d’okupació, el passat divendres 7 d’octubre, al Vapor Ventalló. Foto: PV

Jesús Rodríguez, que formà part de l’Assemblea Okupa de Barcelona, ho resumia dient que “voliem la despenalització de l’okupació”. L’ocupació del Cinema Princesa a Barcelona, el març del 1996, juntament amb la fàbrica Hamsa (okupada el mateix any, desallotjada el 2004) fou el detonant d’un espai que significà la confluència de moviments, “que amb el pas del temps es diversificà molt”. “El desallotjament del cinema Princesa va marcar el primer desengany amb el sistema, amb els anti-avalots, les pilotes de goma, les detencions, ens vam adonar que havíem d’afrontar aquella repressió de forma col·lectiva”. Rodríguez assenyalà com d’aquest llegat, malgrat la repressió, s’han construït moltes coses, i hem après el que és el suport mutu i com construir alternatives”.

A més, com a periodista de La Directa, en Jesús explicà que el mateix té el seu origen en el butlletí ContraInfos, i aquest al seu torn, en la revista Usurpa, creada en aquella època.

El Franki tenia 16 anys quan el moviment okupa esclatà a Terrassa. “En aquella època els col·lectius no teníem espais on trobar-nos i sentir-nos-els com a propis, les feines eren precàries, i hi havia una dificultat enorme per accedir a un habitatge i marxar de casa dels pares”, relatà. A més “hi havia moltes fàbriques abandonades de l’època industrial a Terrassa”. “A nivell personal, vaig aprendre a créixer com a persona a lluitar”, reconeixia el Franki, “i així hem de seguir-ho fent”.

La Maria Ferrer va ser una destacada membre del moviment okupa. Per això, i com a protagonista i coneixedora dels fets, es refería als episodis repressius que es donaren en els deu anys que van del 1996 al 2006: més de 300 persones afectades per la repressió, 80 detencions ordinàries 250 identificacions, 30 persones involucrades en processos judicials. Com a exemple, el judici per l’ocupació de Sant Gaietà va ser l’any 2000, tres anys després del desallotjament. “la repressió la vivíem al mateix carrer, amb detencions i multes de fins a 50.000 pessetes de l’època”. Els episodis repressius també es visqueren en els centres de treball: cinc persones van perdre la feina.

Una mostra d’aquests fets repressius: el desembre de 1997 quatre persones foren detingudes aplicant-los la llei antiterrorista, acusats de pertànyer a un grup terrorista, en el que va ser un clar muntatge policial.

A la vegada, tal com reconegué la Maria, les detencions i empresonaments del Zigor Larredonda i la Laura Riera per col·laboració amb ETA van suposar un punt àlgid. “Es va utilitzar l’anomenat conflicte basc per atacar el moviment, i allò provocà clarament moments de crisi”. “Hem d’afegir el paper dels mitjans de comunicació, amb grans titulars que dividien els okupes entre bons i dolents”.

“Pensem que Terrassa va servir de laboratori per al moviment okupa, i vam viure en primera persona el desgast col·lectiu”, assegurà la Maria. “Vam arribar a normalitzar la repressió i vam perdre la por. I això també deshumanitza”, reconegué, tot i destacar “la molta feina que es va fer”, i el conseqüent naixement de col·lectius com el SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa). Per sort, amb el temps “els espais de desobediència han crescut”.

Feminisme i okupació

El moviment okupa a Terrassa gaudí d’una vessant feminista important, no tant pel número de dones sinó per la mirada feminista, explicà la Bego Casado, activista feminista i participant del moviment okupa. “És de justícia parlar del paper que va tenir a l’època el col·lectiu de les Dones del Sac, a la qual totes participàrem d’alguna manera”. Al temps, l’advocada relatà alguns conflictes que la dinàmica assembleària generà, com quan es volgué destinar un espai específic per a dones, “molts homes no ho entengueren”. La perspectiva de gènere fou bàsica en l’elaboració de les alternatives a partir de l’assemblea, segons la Bego, que també reconegué el recolzament mutu amb col·lectius com el Casal de la Dona de Terrassa.

Dissabte la celebració de l’aniversari continuà amb una cercavila que recorregué els espais de la ciutat on el moviment okupa va tenir presència. Ja entrada la nit, dissabte va acabar amb concerts al parc de Vallparadís, de la mà de Mabel Flores, Hash Addictes, Joder Ke Bien, Marjus FM &JuanJazz, i DJ Calamar.

Miquel Gordillo