Afirma un vell plany a Mèxic que aquest país està “molt lluny de Déu i massa a prop dels Estats Units”. Aquesta proximitat tant gran no va fer més que estretir-se amb l’entrada en vigor de l’anomenat Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (TLCAN o NAFTA per les sigles en anglès), format Canadà, els Estats Units i Mèxic. Va ser el primer de gener de 1994, data escollida, no per casualitat, clar, per l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional per declarar l’alçament revolucionari.
Des de llavors, les promeses de flors i violes garantides no s’han realitzat. Bàsicament, la vida de la gran majoria de la població no ha fet més que empitjorar. Les desigualtats econòmiques i socials han crescut i els mal de sempre s’han agreujat. El poder del dit crim organitzat, amb connivències prou demostrades amb els aparells d’estat, no ha fet més que créixer, articulant-se com una mena de contrapoder o, millor, cantó fosc del propi estat o “estat B”. El cas d’Ayotzinapa, il·lustra tràgicament i una vegada més aquesta situació.
Claus per entendre el cas:
-El 26 de setembre l’exèrcit, coordinat amb la policia municipal, estatal, federal i paramilitars van atacar a Iguala, estat de Guerrero, a estudiants de l’Escola Normal d’Ayotzinapa. Les forces policials i paramilitars es van endur a 43 normalistes que segueixen en situació de desaparició forçosa.
-L’atac no va ser un error, va ser un acte premeditat, perpetrat a 6km d’una caserna militar i en presència de militars.
-L’últim cop que se’ls va veure eren portats per patrulles de la policia municipal.
-Des del 2011, cinc alumnes de la Normal d’Ayotzinapa han sigut executats. El 12 de desembre de 2011 en un operatiu, dos estudiants van ser assassinats per la policia estatal.
-El Govern culpa al crim organitzat per encobrir un crim d’estat. La “delinqüència organitzada” opera a través de l’exèrcit, les policies i els grups paramilitars per violentar i reprimir als grups crítics i dissidents, com els estudiants de les escoles normals.
-Els normalistes no són criminals, els criminals són els que els executen, segresten i torturen.
-Dilatar el resultat de les investigacions i la simulació de la recerca només alimenta la indignació i no dilueix en absolut la responsabilitat de l’Estat.
-S’han d’investigar i castigar els que van ordenar l’operatiu, no sols els que el van executar.
Deixa un comentari