Gran indignació contra el Tribunal Suprem, que pretenia que l’impost de les hipoteques el paguin les famílies.
A Terrassa, 200 persones es van aplegar el passat dissabte a la seu dels Jutjats a la protesta convocada per CCOO, UGT, la PAH i altres col·lectius locals.
La concentració del passat 10 de novembre va aplegar 200 persones davant dels Jutjats. Foto MG
«Vergonya suprema». És el crit unànime que s’ha escoltat arreu, tot just des de la sentència que el Tribunal Suprem va emetre el passat dimarts 6 de novembre per tal que l’anomenat impost d’actes jurídics el continuessin pagant les famílies hipotecades. Ho havien de fer els bancs, però la cúpula dels magistrats del Suprem va desautoritzar la decisió que havia pres setmanes abans el mateix l’alt tribunal, i van fer prevaldre el seu criteri, diuen, per pressions dels grans bancs, i amb l’excusa que aquests «patirien molt».
Immediatament, el Consell de Ministres va ratificar que aquest impost, a partir d’ara, l’havien de pagar els bancs propietaris dels habitatges. La mesura però es considera insuficient, i es reclama retroactivitat almenys fins a l’any 2013. De fet, l’alarma ja estava al carrer, i s’ha desfermat de nou la sensació que la ciutadania sempre acaba pagant la festa dels grans bancs, així com la impunitat amb què el món financer opera amb el poder polític.
Si més no, el descrèdit de la justícia s’ha fet palès de nou. L’espectacle és més greu encara atès que, més enllà de considerar que aquest era un posicionament clarament al costat de la banca, hom recorda que aquesta va rebre 60 mil milions de rescat públic.
Per això, com a altres ciutats arreu de l’estat, a Terrassa també es va sentir la indignació el passat dissabte 10 de novembre. La concentració realitzada als Jutjats de Terrassa va estar protagonitzada per una confluència de col·lectius: els sindicats CCOO i UGT, Iai@flautes, la PAH, la Federació d’Associacions Veïnals de la ciutat, i el Moviment per les Pensions Dignes. També el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana es sumà a la protesta, en total unes 200 persones. En tot cas, es tractava d’expressar la indignació per tot el que està passant, atès que es considera que aquest era un posicionament clarament al costat de la banca, mentre es recorda que aquesta va rebre 60 mil milions de rescat públic.
El secretari general de CCOO del Vallès Occidental, Enrique Rodríguez descrigué l’»espectacle botxornós» oferit pels jutges, que lliuren a la banca els impostos que paguen els hipotecats. «A més de les preferents, les clàusules subordinades, hi ha una llei hipotecària que el PP s’ha encarregat de mantenir dormint per continuar afavorint a la banca». Rodríguez lamentà que el poder judicial ens genera inseguretat a la ciutadania, els jutges del Suprem i el seu president haurien de dimitir», a la vegada que recordava els «60.000 milions d’euros que han de retornar, i no ens val el decret del Consell de Ministres, que retornin tots els impostos pagats!». El sindicalista també recordà els treballadors del sector bancari «que es mobilitzen i són solidaris amb nosaltres, i que acaben pagant la ira d’allò que provoquen els seus caps».
«El nostre objectiu és despertar consciències i denunciar totes les injustícies que veiem», expressà en Jose Luís Charles delsIai@flautes;«Una vergonya suprema», sentencià. I afegia que, si fa no gaire temps es deia «No ens representen», en al·lusió a consignes del 15-M d’ara fa uns anys adreçades als polítics, «el mateix podem dir d’alguns dels juristes que diuen impartir justícia, aquests tampoc no els volem». Només ens quedarà el carrer i la unió dels progressistes.
El Moviment per les Pensions Dignes, que es continua concentrant cada dilluns al Raval, també se sumà a la protesta pels impostos de les hipoteques, i avisà de l’altre objectiu que la banca persegueix: privatitzar les pensions. «Quin pare no ha avalat al seu fill per comprar-se un pis amb un 20% i s’ha vist abocat a què li treguin el seu habitatge. S’ha de denunciar que la banca s’ha quedat amb el pas dels pares i dels fills», afirmava un assistent a la concentració.
La PAH alerta: “volen reactivar les execucions hipotecàries per què hi hagi més desnonaments”
«Aquesta decisió confirma la impunitat amb què els jutges màxims d’aquest país atorguen a les entitats financeres», resa el comunicat estatal de la PAH, i que es va llegir durant la concentració davant dels Jutjats de Terrassa. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca afirma no oblidar igualment la seva sentència sobre les clàusules sòl, la consulta al TJUE sobre el venciment anticipat o els interessos de demora, «sempre per acabar beneficiant la banca i contra els interessos de la ciutadania» A la vegada, «no oblidem els més de 700.000 desnonaments dels darrers anys i com miraven cap a una altra banda quan arribaven del Tribunal de Justícia de la UE demandes per drets en favor dels hipotecats», i culpa a l’Estat, tant en l’esfera política com judicial, d’estar sempre «al servei de la banca».
La PAH vol recordar i denunciar que el Congrés dels Diputats està tramitant la llei de crèdit immobiliari, elaborada pel banquer De Guindos, per protegir encara més la banca, moderant clàusules abusives i intentant reactivar els milers i milers de procediments suspesos per l’acció del Suprem davant del TJUE sobre el venciment anticipat. La PAH avisa que hi ha un greu perill que també es carreguin la protecció a deutors, la dació en pagament i imposin la responsabilitat il·limitada, la cessió de crèdit i els interessos de demora alts. La PAH acusa el PP, Cs i PSOE de voler aprovar aquest projecte, mentre que PP i Cs estan bloquejant la Llei d’Habitatge de la PAH quan demanen pròrrogues del termini d’esmenes.
“Sembla que no els importin els més de 33.000 desnonaments del primer semestre d’enguany, ni els preus dels lloguers, o els de compra d’habitatges, ni la violació dels Drets Humans en matèria d’habitatge que no para de denunciar el Comitè DESC de l’ONU”. I alerten de què “volen reactivar les execucions hipotecàries perquè hi hagi més desnonaments i podem fins i tot superar les xifres dels pitjors anys de la crisi”.
Entre tot aquest desgavell, la bona notícia que destaca la PAH és que la llei que va ser aprovada pel Parlament per aturar els desnonaments, i que el Constitucional va paralitzar a instàncies del govern Rajoy – només va funcionar durant uns mesos, amb un lloguer social -, ara es tornarà a activar, pendent de la ratificació del Consell de Ministres de l’actual govern central. El fet incorpora també la prohibició de tallar els serveis de subministraments de llum, gas o aigua de les famílies afectades.
Deixa un comentari