El col·lectiu de manters i persones dedicades a la venda ambulant han presentat recentment un manifest per la despenalització de la seva activitat apel·lant al dret a sobreviure i defensant la venda ambulant com «una via d’obtenció d’ingressos per les capes de la població més empobrida».
En el text difós a través del seu blog el col·lectiu defensa «el dret a la mobilitat de les persones que fugen de les guerres, la fam, la persecució per raons ètniques, d’identitat o pràctica sexual» i també el de «les persones que simplement es desplacen a la recerca d’una vida millor», tot denunciant la criminalització de la pobresa que es produeix quan un manter és condemnat per vendre, tancant-se «de facto» qualsevol possibilitat de regularització futura degut al tema dels antecedents penals.
En el seu manifest, el col·lectiu fa la vista enrere reconeixent la gran tasca feta a l’any 2010 durant la campanya de defensa dels col·lectius manters arreu l’estat durant la qual no es va aconseguir la despenalització del top manta però si es van introduir penes atenuants. La situació es va mantenir fins l’any 2015 moment en que va entrar en vigor «una de les reformes més restrictives i qüestionades del Codi Penal» que tornava a penalitzar amb duresa aquest tipus de venda.
És per tot això que ara demanen a les institucions que es torni a reconèixer «com s’ha fet durant els cinc anys anteriors al 2016» que la venda al detall de productes protegits per la llei de propietat industrial i intel·lectual no pot ser penalitzada com a delicte per les lleis de propietat industrial i intel·lectual i titllen d’antidemocràtiques i injustes les penes de multa i privació de llibertat.
El col·lectiu manter reconeix, a més a més, que l’objectiu de prevenció associat a les sancions més dures és inútil en una situació «en què les inexistents polítiques de integració laboral i social fan que els venedors ambulants no tinguin altres sortides per a sobreviure» i denuncien la desproporció de les penes que se’ls imposa, recordant que la legislació espanyola és molt més laxa en altres delictes com, per exemple, els comesos contra la hisenda pública.
Deixa un comentari