La sala del Candela va fer petit. Foto MG
Xerrada de Iai@-flautes i Marea Pensionista dirigida al jovent. El primer pas és lluitar per treball digne i acabar amb la precarietat. Aina Vidal: la lluitar en aquests moments passa, primer de tot, per «recuperar un mercat de treball digne». En segon lloc, per defensar un sistema de pensions que posi les persones davant i, per tant, que sigui garantit, amb els pressupostos de l’Estat per començar. Molt important també, revertir tota la xarxa de subvencions i exempcions fiscals que gaudeix la patronal.
Un ambient bulliciós i animat omplia la sala de l’ateneu Candela el passat divendres 26 de maig. Armilles grogues de Iai@-flautes, abraçades i salutacions en arribar, fins a quasi 70 persones ompliren l’espai de debats i ocuparen una mica del bar. Jove! Defensa la teva pensió! es podia llegir a la pantalla, era el motiu principal de la convocatòria.
Després de vàries assemblees i xerrades, durant els darrers tres anys, que han omplert sales grans de centres cívics amb centenars de persones, des del col·lectiu de Iai@-flautes i la Marea Pensionista s’havia detectat la poca participació de joves en les mateixes, quan en teoria, tot plegat, «nosaltres això ja ho tenim resolt», comentaven algunes de les organitzadores, «són els joves els qui corren el veritable risc de no poder rebre pensió en el seu dia, o perquè l’hagin liquidat aquest dret, directament, o perquè les condicions per arribar-hi siguin quasi impossibles d’assolir».
En aquest acte, tot i les justes raons i la voluntat declarada d’ajuntar gent jove, tampoc la convocatòria aconseguí el seu objectiu. Res, però, que pugui desanimar a qui ha fet de la resistència i la lluita una forma de vida. Encara menys en una situació com l’actual, quan «volen retallar, sinó liquidar, l’estat del benestar social», afirmà en el seu torn en Ramon Pla, de la Plataforma de Gent Gran, tot citant, per contextualitzar aquesta ofensiva retalladora, el famós i cínic milionari Warren Buffet quan va dir aquella famosa sentència: «clar que la lluita de classes existeix, i està guanyant la meva, la dels rics!».
D’acord amb en Pla, pel que fa a les pensions, l’any del canvi va ser el 2008. El representant de la gent gran defensà el vigent sistema de pensions espanyol, fonamentat en el conegut com a Pacte de Toledo, entre sindicats, patronats i govern, pel que tindria de solidaritat, tant territorial com generacional i entre sectors productius.
Destacà també positivament el control públic de les mateixes; tot i que, reconegué, directament pel govern central, que avui és del PP i se les vol carregar, «però si falla, es pot canviar per la via del vot». Això, sobre el paper certament és possible. Però el que es pot veure i viure, com ell mateix començà afirmant, no pot ser massa animador.
En tot cas, afirmà que són moltes les mentides que des del govern i patronal s’estan utilitzant per aconseguir crear un estat d’alarma, por i submissió, quan en realitat no s’ha de tenir por, perquè les pensions «no són cap regal, són un dret, perquè hem treballat». Ramon Pla, planteja que la lluita per la defensa del sistema passa, primer, per la reivindicació de treball digne, en condicions i salari, i després, per evitar l’enfrontament generacional.
«No tinc clar que CCOO i UGT hagin lluitat prou aquests anys per la gent», començà dient en Pere Tobeña, representant de la Marea Pensionista, en al·lusió a la defensa genèrica que el primer ponent va fer d’aquestes organitzacions.
Cità la lluita de la Nati, una afectada per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, que durant 4 mesos, el passat 2016, va estar plantada amb una tenda de campanya davant la seu d’aquest organisme, perquè en no reconèixer la seva malaltia la deixava amb una pensió injustament reduïda. Durant la protesta de mesos al carrer, va comptar amb el suport, cità en Tobeña, de Iai@-flautes, Marea Pensionista i altres, però no els grans sindicats. «Aquests dies vam saber que, finalment, li havia estat reconeguda la pensió completa».
Amb aquest cas com a referència, el Pere conclogué afirmant: «No vull ser catastrofista, no sé què passarà amb les pensions. Ara, el que sí que tinc clar és que si no lluitem per defensar-les ho tindrem fatal».
Per la seva part, Aina Vidal, diputada al Congrés espanyol per En Comú Podem, especialista en el tema i responsable en el grup pel que fa als citats Pactes de Toledo, denuncià el que considera una campanya mediàtica i de terror mentidera sobre el que són les pensions, la seva situació i les perspecives.
Primer de tot, «el sistema és absolutament viable», sentencià, i la suposada fallida del mateix és només el resultat del saqueig directe de les mateixes per a cobrir altres forats, al temps que d’una precarització en marxa del món del treball sense fre, que posa en perill el sistema de pensions tal i com va ser acordat amb els Pactes de Toledo, però més enllà també la vida de la major part de la població.
Assistim a una «campanya per atemorir la gent molt interessada», afegí, «volem que ens creguem aquest argument de la inviabilitat del sistema i que ens acabem resignant i acceptant totes les retallades del mateix, en favor dels sistemes privats d’assegurances i previsió».
D’acord amb l’Aina Vidal, la lluita en aquests moments passa, primer de tot, per «recuperar un mercat de treball digne». En segon lloc, per defensar un sistema de pensions que posi les persones davant i, per tant, que sigui garantit, amb els pressupostos de l’Estat per començar.
Molt important també, «revertir tota la xarxa de subvencions i exempcions fiscals que gaudeixen, principalment, les grans empreses a l’hora de contractar i que les estem pagant entre tots». Finalment, «això tot no serà possible sense una gran i forta pressió social al carrer», i aquí tothom coincideix, «perquè les pensions són nostres, són un dret i no un privilegi».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari