Amb motiu de la recent presentació del llibre Un verano kurdo al cicle «Dones i conflictes armats» organitzat pel Grup d’Opinió d’Amics de les Arts parlem amb Hector Martínez, membre de Azadí-Plataforma en Solidaritat amb el poble Kurd.
Els membres d’Azadí («llibertat» en kurd) desenvolupen activitats encaminades a donar suport econòmic a les diferents organitzacions humanitàries presents a Kurdistan però també intenten portar la revolució kurda al nostre territori ja que creuen que el paradigma polític d’aquest poble d’Orient Mitjà podria ser d’ajuda als diferents problemes que es plantegen a Catalunya per a dur a terme els canvis que la nostra societat necessita.
Hector, ets membre d’Azadí – Plataforma en solidaritat amb el poble kurd. Quines tasques feu? Teniu contacte amb gent del Kurdistan?
Principalment treballem en la difusió del conflicte a Kurdistan i intentem sensibilitzar sobre l’opressió que pateixen per part dels diferents estats on són presents. També desenvolupem activitats encaminades a donar suport econòmic a les diferents organitzacions humanitàries com per exemple Heyva Sor a Kurdistanê (Mitja Lluna Roja Kurda).
Evidentment treballem amb la petita comunitat kurda de Catalunya, per exemple organitzant juntes el Newroz (l’any nou kurd) i també tenim contacte i treballem amb diferents organitzacions kurdes d’Europa i que donen suport al poble kurd.
L’ideari del moviment kurd ha anat variant. Com es passa de ser un moviment d’alliberament en clau nacionalista a ser un moviment, diguéssim, de tall llibertari o anarquista?
Primer de tot, crec que tot i que hi hagi una gran influència de l’anarquisme no és correcte anomenar al moviment kurd anarquista perquè ells no s’autodenominen així i sobretot perquè el desenvolupament teòric que han dut a terme va més enllà d’aquestes etiquetes. En essència el Confederalisme Democràtic es podria resumir com un paradigma que sintetitza de cada tendència de l’esquerra radical aquells elements que al moviment li han semblat més útils, en un exercici impressionant d’autocrítica i heterodòxia.
I com s’ha arribat, doncs, a aquest paradigma?
Els motius i raons d’aquest canvi són molts i complexes. Però destacaria la capacitat d’anàlisi que ha tingut el moviment des de sempre. Tot i que en un inici el paradigma fos marxista, amb fet molta autocrítica, han anat avançant ideològicament a mesura que s’anaven trobant problemes pràctics, ja que el moviment sempre ha teoritzat en base a l’experiència pràctica.
L’altre factor que senyalaria és la importància del moviment de dones a l’hora de pressionar per incorporar les seves reivindicacions en les propostes. Les dones han estat claus en aquest procés de canvi.
Parles de les dones…A Occident han sorprès molt les imatges de les guerrilleres lluitant contra l’Estat Islàmic però sabem que les dones kurdes porten anys de lluita. Com ha estat possible? És el Kurdistan un oasi enmig d’una regió geopolítica fortament patriarcal?
Per desgràcia l’opressió sobre les dones és comú a quasi tots els pobles del món i en el poble kurd, com a la resta de la regió, el patriarcat és molt present. Ara bé, si comparem la cultura kurda amb les cultures del seu voltant veiem que la situació de la dona és una mica menys dolenta. El poble kurd ha viscut quasi sense influència del capitalisme i de l’estat (dos institucions patriarcals) fins al segle XX i això li ha permès mantenir un petit substrat de la societat matriarcal prèvia a l’aparició del patriarcat.
Aquest és l’origen de les guerrilleres kurdes que veiem a la televisió?
No, elles no són sols fruit d’aquest substrat que esmentava abans. Les dones kurdes són les que actualment estan lluitant amb més èxit contra l’Estat Islàmic (les dos principals comandants de l’ofensiva contra la capital de l’Estat Islàmic són dones) però això és conseqüència de la lluita que les dones kurdes duen a terme des de fa molt de temps, especialment dins el moviment revolucionari kurd liderat pel PKK.
A dia d’avui el moviment de dones kurdes ha aconseguit posar la qüestió de la dona al centre de la lluita del moviment revolucionari kurd.
Finalment, quines són les principals aportacions que pot fer el PKK als països de l’Orient Mitjà del seu voltant?
Les aportacions es poden veure portades a la pràctica a Rojava. A tot l’ Orient Mitjà hi ha guerres sectàries de tot tipus (religiós, étnic…) que desagnen tota la regió. Rojava és, en canvi, un mosaic de pobles i cultures on habiten kurds, árabs, assíris, turcmens… i es practiquen moltes religions diferents; tot i això és un espai on tothom confraternitza i viu en pau, lluitant per un projecte comú. És evident doncs, que la proposta del Confederalisme Democràtic és la única que podria aportar una situació de pau, justícia social i fraternitat entre els pobles de la regió.
Deixa un comentari