El cas va quedar definitivament tancat judicialment el 2016, malgrat els indicis d’assassinat i l’ocultació de les proves per part de la policia.
Ahir dimarts, als Amics de les Arts, vam tenir l’ocasió de visionar el documental Pasaiako Badia, que explica els successos del 18 de març de 1984, a la Bahia de Pasaia, quan van resultar morts a trets quatre joves pertanyents als Comandos Autónomos Anitcapitalistas per part de les forces policials de l’Estat espanyol. Els fets s’emmarquen en una època de plena activitat de la banda ETA i la guerra bruta exercida pels grups antiterroristes GAL, poc després de l’arribada al govern del PSOE. El passi va estar organitzat per Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa.
La història també inclou el segrest i tortures patides per una ciutadana, Rosa Jimeno, per part de la policia, i que va propiciar una emboscada als joves, la nit dels fets. El documental relata l’afusellament de tots quatre, de forma premeditada, que van ser crivellats amb armes de calibre divers, fins i tot amb bales de caça major. Durant el tiroteig, van morir Pedro Mari Isart, Jose Mari Izura, Rafael Delas i Dionisio Aizpuru. A través del documental, elaborat per la productora Oinatzak Produkzioak, testimonis directes i familiars descriuen els fets, així com el drama i la impotència viscudes en aquells moments i durant tots els anys posteriors.
34 anys després dels esdeveniments, tot i que el cas es reobrí l’any 2000, aquest va quedar definitivament arxivat el passat 2016 per la jutgessa de l’Audiencia Provincial de Donostia, malgrat que es reconegueren indicis d’homicidi, però sense que fos possible d’identificar els autors. El documental incideix precisament en l’ocultació de proves i la nul·la col·laboració per part de la policia, com va reconèixer també la premsa de l’època. Els familiars van recorrer la sentència definitiva al Tribunal d’Estrasburg, el qual ha d’emetre una resposta i un posicionament.
Més enllà de la lluita als tribunals de justícia, amb aquest documental es pretén crear una consciència social més ampla sobre el cas, denunciar la repressió viscuda a l’època, així com mantenir la memòria viva dels joves.
Deixa un comentari