Ahir dimarts va tenir lloc una xerrada amb un representant del Sindicat Andalús dels Treballadors (SAT), en Néstor Salvador, en el marc d’una gira per Catalunya que aquest col·lectiu està fent per estrènyer lligams i explicar de primera mà les seves lluites. El membre del SAT va venir convidat per la CUP de Terrassa, en un acte dut a terme al Centre Cívic Avel·lí Estrenjer, al barri del Poble Nou.
Parlar del SAT significa parlar de mobilització popular, reivindicació i lluita. I també de repressió: més de 600 imputats i quasi un milió d’euros en multes per les diferents accions directes que ha protagonitzat “el sindicat més represaliat d’Europa”. En la seva intervenció, el Néstor (també amb ciutadans judicials) explicà l’origen d’aquesta formació, la qual es remunta al 2007, amb la fusió de diferents sindicats del camp, com ara el SOC, amb d’altres d’abast urbà i del món de l’educació, amb la idea de sumar les lluites tan pròpies del món rural i del moviment obrer andalús. Per això, la reivindicació de la sobirania alimentària sempre ha estat cabdal en aquest moviment, segons les premisses de la terra és de qui la treballa i del pa, treball i sostre per a tothom.
El SAT ha vingut duent a terme accions directes, de conscienciació política i a la vegada amb esperit d’aplicació real. Com així han estat les diverses ocupacions de finques: per treballar-les i donar una sortida digna als seus ocupants, a la vegada que promovent grups de consum de productes ecològics i de comerç just. Van començar amb la finca Somonte (Palma del Rio, Còrdova), de la Junta d’Andalusia i ocupada des de fa 3 anys, produint de la terra sense cap ajut institucional. Ben al contrari que els grans terratinents, que s’enduen subvencions milionàries només per posseir grans extensions de terra, encara que sense cap ús, en una regió on el 50% del sòl pertany a un 2% de la població. Més endavant es va ocupar la finca de Las Turquillas (Osuna, Sevilla), que pertany a l’exèrcit espanyol (“12oo hectàrees només utilitzades per guardar cavalls”). El successius desallotjaments després d’aquesta ocupació han suposat més de 70 imputats de membres del SAT, pendents de ser jutjats. Després va venir una altra acció més simbòlica, però sobretot de contingut polític, amb la substracció de productes de primera necessitat d’un centre Mercadona, feta també per “trencar la tranquil·litat en què viu instal·lat el mal anomenat govern de progrés”, deia el Néstor. De nou amb repressió: 22 imputats més per aquesta acció, amb demandes de fins a 9 anys de presó. Van venir també les marxes per tot Andalusia, amb accions de protesta a cada ciutat de pas de la marxa i amb un seguiment i suport massiu per part de diversos sectors obrers. I la seva extensió a les Marxes per la Dignitat que es van fer des de tot l’estat cap a Madrid. Les seves accions i el rebombori mediàtic creat han donat rellevància a alguns membres del SAT, com ara el Diego Cañamero, o Juan Manuel Sánchez Gordillo, també alcalde de Marinaleda per la CUT.
Néstor Salvador en la seva intervenció al CC Avel·lí Estrenjer
El Néstor va voler denunciar la xarxa clientelar que durant dècades ha construït el PSOE, per mantenir-se en el poder autonòmic i perpetuar un model social de tipus caciquista, i ara amb la connivència d’Izquierda Unida, actual soci de govern en el parlament andalús. En aquest marc s’ha d’entendre el trencament amb IU que recentment ha escenificat la CUT. A nivell de posicionament ideològic, l’entorn polític del SAT reivindica com a imprescindibles una reforma agrària i un nou model productiu per Andalusia.
El representant del SAT va defensar el seu posicionament nacionalista, reivindicant la independència d’Andalusia, i denunciant la visió imperalista que s’ha venut des del “Reino de España” cap els pobles de la península, amb una visió sovint racista (amb l’exemple de la Reconquesta, explicada només per foragitar l’Islam i recuperar l’Espanya cristiana, sense tenir en compte el llegat cultural que inevitablement aquesta llarga època va deixar). En la conversa amb els assistents, també el Néstor va apuntalar els eixos bàsics del SAT i la CUT (la seva extensió electoral): anticapitalisme, antiimperialisme i feminisme, compromís militant i assemblearisme com a mètode de participació.
Deixa un comentari