El passat 31 de març, el Ple Municipal aprovava amb els vots a favor de PSC, ERC i CiU la declaració de Terrassa com a Ciutat Feminista, una mesura que pot ser insuficient si no és recolzada en els propers anys per polítiques de gènere contundents i transversals. Aquesta és una declaració polèmica ja que, tal com explica una de les integrants del col·lectiu feminista la Guerrilla dels Cossos, Terrassa no pot ser una ciutat feminista en tant que l’estructura socioeconòmica que l’envolta no ho és. Amb tot, la part positiva d’aquesta notícia és que va posar sobre la taula una voluntat d’anar a millor per part de l’ajuntament. Una altra companya de la Guerrilla afegeix que l’aparició de diversos projectes feministes o propers a les teories de gènere en els darrers anys evidencien, precisament, que la nostra no és una ciutat feminista.
Però vol ser-ho. Perquè si bé es pot posar en dubte la denominació de Terrassa com a població de facto feminista no es pot negar que aquesta és, sens dubte, una ciutat de dones. A la societat, i Terrassa no és una excepció en aquest sentit, bona part dels projectes col·lectius i d’emprenedoria social passen per les mans de les dones, especialment els referents a temes culturals i de cures. A més a més, més enllà de la seva participació, molt sovint cabdal, en el manteniment d’aquests projectes, Terrassa és també una ciutat amb llarga tradició en col·lectius de i per a dones. Tal com expliquen des de Quart Creixent, Terrassa ha estat històricament un territori ric en moviments socials que han posat atenció al feminisme i l’han treballat de forma transversal però també n’hi ha que s’hi han dedicat exclusivament, des de les Dones del Sac, Biterna o el Casal de la Dona.
El Col·lectiu de dones de Ca n’Anglada o el Col·lectiu de dones Montserrat Roig també en són un bon exemple. Amb vint-i-quatre i trenta anys d’existència respectivament, aquests grups comparteixen objectius: esdevenir un espai de trobada on les dones puguin compartir aficions, fer tallers i organitzar sortides. Ambdós col·lectius estan exempts de vinculació a partits polítics i des del Col·lectiu de dones de Montserrat Roig insisteixen en què a les seves xerrades i tertúlies es tracten temes més aviat personals, treballant les inquietuds, pors i desitjos dels seus membres. Tot i que també col·laborem amb el servei de Polítiques de Gènere per organitzar coses puntuals com xerrades de temes de salut que ens interessin, ens explica Ana Serrano, companya del grup. L’empoderament col·lectiu és objectiu compartit amb el Col·lectiu de dones de Ca n’Anglada on posen èmfasi en la importància que les dones puguin disposar d’un lloc i una xarxa de suport mutu per fer coses que potser estant soles no farien.
El Grup de Dones amb Iniciativa de Can Palet, que va fer vint-i-cinc anys el passat mes de maig, és una altra de les agrupacions de dones més populars de la ciutat. L’Alba, una de les seves integrants, explica que al col·lectiu es fan xerrades i tallers diversos i que, encara que no hi hagi hagut un debat explícit per tal de posicionar-se com a feministes, aquest sentiment sí que hi és i es manifesta en les seves activitats. Fem el nostre treball des d’aquest punt de vista, som conscients que s’ha de reivindicar el paper de la dona a la societat. Així, mitjançant l’estudi del paper d’algunes dones a la història, es facilita un dels objectius principals del grup: afavorir l’empoderament de les dones tot oferint un espai de trobada on puguin desenvolupar el seu potencial individual i col·lectiu.
La creació d’espais segurs i d’empoderament també és una constant en la nova fornada de grups de dones que s’han organitzat de manera més o menys recent a la ciutat: des de la Guerrilla dels Cossos, col·lectiu que porta quatre anys en actiu, fins a Quart Creixent o Les Rudes Rebels, el grup sorgit dels actes del vuit de març d’aquest 2016. El que tenen en comú aquests grups és l’afirmació explícita d’estar fent una tasca no partidista però sí molt política. Es reivindiquen, sense embuts, amb etiquetes com feminista, antipatriarcal o anticapitalista i es prioritza la creació de xarxes amb altres col·lectius que no tenen perquè ser, necessàriament, feministes o de dones però amb qui es comparteixen objectius com ara la defensa pel dret a la diversitat sexual o la lluita contra les opressions de classe o nació. Les accions i metodologies emprades per aquests col·lectius també presenten diferències respecte als grups més veterans: marxa de torxes, tallers d’autoexploració, i performances de caire artístic, molt sovint prenent el carrer.
De fet , la visibilitat que volen donar a la seva lluita els col·lectius més joves fa que la seva presència s’incrementi, no només de manera física sinó a les xarxes socials, on es persegueix tenir una presència àmplia i activa. És una bona manera de difondre què fem i arribar a més gent que pot acabar incorporant-se al grup, afegeix una companya de Les Rudes.
Passat, present i futur. Diuen les noies de Quart Creixent que un dels seus objectius fonamentals és incidir en la comunitat i en el seu entorn proper i heus aquí la clau de tot plegat: la reivindicació de les dones de la ciutat com a tasca d’empoderament personal que acaba esdevenint, en col·laboració amb els moviments populars, una eina de transformació social imparable.
Maria C.
Deixa un comentari