Elena Blanco, nascuda a Saragossa, i Alzira Padín, de Buenos Aires, són dues de les cares visibles de Synusia, una llibreria associativa, situada al cor de l’Ateneu Candela, que té com a objectiu donar oxígen i, alhora, nodrir-se del teixit associatiu i dels moviments socials de la ciutat.
Com a llibreria tenen l’objectiu de no tancar les possibilitats a cap tipus de lector i, per tant, intenten tenir una selecció variada. Amb tot, l’Elena i l’Alzira són conscients de l’evidència: la llibreria s’ha fet un nom pel seu catàleg especialitzat en pensament crític i infantil, i per la seva proposta cultural.
 |
 |
Amb vint-i-quatre anys, l’Alzira va deixar la perifèria de Buenos Aires per establir-se a Madrid. Era el 2000 i enrere quedava la dècada dels 90, els anys més crus del laboratori de polítiques neoliberals a Argentina -i a altres països del voltant- durant els quals s’havia privatitzat pràcticament tot però on s’havia aconseguit salvar la universitat pública.
– Arribes a Madrid deixant enrere un activisme centrat, sobre tot, en l’esfera universitària.
Sí. Amb vint-i-quatre anys acabo la universitat i marxo a Madrid. La gent amb qui em relaciono allí i amb les quals participo en diverses activitats polítiques -ràdios comunitàries, la campanya per la despenalització de la manta, etc.- té conceptualitzades les llibreries com a dispositius d’intervenció a nivell urbà i tenen molta relació amb elles.
– I aleshores reculls el testimoni i vens a Terrassa a muntar una llibreria?
La llibre va començar al setembre del 2011. Va ser just quan jo em mudava a Terrassa, des de Madrid, on havia viscut onze anys. Els mesos abans anava parlant del projecte de llibreria amb altres persones i em feia il·lusió tal com s’anava configurant. La veritat és que sense un projecte polític concret en ment, m’hagués costat més venir. Per a mi la llibreria és un producte post-15M, és el resultat evident de tota la multiplicitat d’iniciatives diverses que van sorgir de tot allò.
– I quina part hi ha de tu a la llibreria?
L’aposta pel llibre polític però també el fet d’entendre la llibreria com a artefacte, com a allò que va més enllà del llibre i que és possibilitadora de coses.
Elena és professora i va passar 21 anys de la seva trajectòria laboral treballant a l’escola cooperativa l’Eina. Ja aleshores es sentia atreta pel món dels llibres i per les seves possibilitats. En l’actualitat, la secció infantil de la llibreria Synusia té el seu segell inconfusible. Una manera de fer que pren el llibre com a excusa per a establir un diàleg respectuós i constant amb la infància.
– Elena, com vas arribar a Synusia?
Quan treballava a l’escola bressol ja em sentia fascinada pels llibres: el potencial de les imatges, de les paraules que s’hi amaguen a dins. Fins i tot el propi objecte físic que permet una relació més interactiva. Però va ser quan vaig deixar l’escola bressol i vaig començar a fer teràpia ocupacional que vaig començar a apropar-me al món dels llibres des d’una altra perspectiva. El llibre em servia aleshores per acompanyar els altres en processos de dol, discapacitats, etc.
– I aleshores descobreixes Synusia, que ja portava uns anys funcionant a Terrassa.
Quan jo vaig descobrir Synusia em va agradar molt però pensava: «com pot ser que una llibreria que té un catàleg tan ampli de feminisme, de pensament polític, etc, no tingui una selecció d’infantil? Jo buscava i buscava per la llibreria i només tenien una selecció molt petita…» Aleshores no tenia confiança com per dir res, però finalment un dia em vaig atrevir a oferir la meva col·laboració per escollir títols i ampliar el catàleg. Ara fa tres anys que vaig entrar a la llibreria per cobrir una baixa de maternitat i i aquí estic ara!
– I t’has centrat en fer créixer aquesta secció que cada cop ha anat prenent més importància a la llibreria…
La veritat és que a Synusia tot som dones i cadascuna de nosaltres té un àrea que coneix a fons, i que l’apassiona… La meva és la d’infantil i estar a la llibreria per a mi ha estat l’excusa perfecta, el trampolí per seguir investigant en temes d’editorials, d’autors, il·lustradors… i a partir d’aquí també preguntar-se «què hi ha de polític en la part infantil de la societat?» i vincular-ho amb altres lluites, i posar èmfasi en la infància, en la seva mirada, en tractar-la com a un igual, confiar en les seves capacitats. T’has de creure que la infància és possibilitadora de moltes coses…
– Està clar el què la vostra especificitat ha aportat al projecte però, què més defineix Synusia?
Alzira: La intenció de recuperar el contacte, la proximitat amb els altres, recuperar l’esperit de les antigues llibreries del barri. La identitat de la llibreria és que som el 99% i el 99% llegeix divers, no només llegeix el que és identitàriament polític.
Elena: Synusia es defineix també pel seu projecte cultural-polític, amb l’organització de cicles, xerrades, discussions, etc, i pel seu projecte d’investigació contínua. De descobrir, de compartir coneixements…
Alzira: També es diu això de «Tota trobada és política», i el dispositiu «llibreria» permet aquestes trobades. Un exemple: la presentació del llibre Nuevos feminismos de Silvia L. Gil, va permetre que algunes persones de la ciutat es coneguessin i comencessin a treballar juntes. D’allí va sorgir un col·lectiu feminista. La llibreria aleshores es va retirar, perquè no tenim cap interès en tenir el patrimoni de l’assumpte, el que ens interessa és cuidar el clima per a que iniciatives així sorgeixin i siguin possibles i reals.
Maria C.
Deixa un comentari