La campanya contra l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership – TTIP, per la sigla en anglès, també conegut com Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic o TAFTA) i el acord amb el Canada (Comprehensive Economic and Trade Agreement – CETA) convoca per al 18 d’abril el dia d’acció global contra aquests acords.
Aquesta campanya col·lectiva, que compta amb centenars d’adhesions (també la de la XES) i de mocions signades, representa, tal com diu el seu manifest, “interessos públics molts diversos, incloent-hi la protecció del medi ambient, la salut pública, l’agricultura, els drets del consumidor i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets de les persones treballadores, els drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal, l’accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l’educació i el control públic i social dels sistemes financers, entre d’altres”.
EN QUÈ CONSISTEIX AQUEST ACORD?
El TTIP és un acord de gran abast que s’està negociant actualment entre la Comissió Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea -UE) i el govern dels Estats Units (EUA). No es tracta de les barreres al comerç com els aranzels, que ja són en general molt baixos entre la UE i els EUA. Se centra sobretot en els reglaments, normes, drets corporatius i garanties d’inversió. Oficialment, ‘objectiu d’aquest acord és facilitar la inversió i eliminar burocràcia innecessària per a les empreses.
Ara bé, hi ha proves que revelen que l’enfocament sobre les barreres no aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues parts s’està utilitzant per impulsar la des-regulació, una visió dels drets de propietat intel·lectual que només fomenten monopolis, i una carrera per igualar drets i estàndards a la baixa. Els pretesos beneficis econòmics no tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per a la societat en general, fins i tot en el cas que fos cert el que expliquen els defensors de l’acord al respecte. Més aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants drets adquirits en les llargues lluites democràtiques i els interessos socials de la ciutadania de la UE, dels EUA i de la resta del món.
Les negociacions s’estan fent a porta tancada, sense una consulta pública efectiva. Els parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels textos de negociació de la Comissió. Els fragments d’informació que han estat publicats -o filtrats- plantegen considerables preocupacions.
QUÈ FALLA DE LA VERSIÓ OFICIAL?
• La manca de transparència i de procediments democràtics, el que fa impossible per a la ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per tal de garantir que els interessos públics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan molt esbiaixades: grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per influir en les negociacions.
• El capítol proposat sobre protecció d’inversions i en particular la inclusió d’una disposició sobre el mecanisme de Solució de Diferències Estat-Inversor (ISDS). Els ISDS donen als inversors drets exclusius per demandar als estats quan considerin que alguna decisió democràtica -realitzada per institucions representatives i per a l’interès general- es considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents o futurs. Aquests mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals nacionals. Amb això soscaven els sistemes legals de les nacions i de la UE, així com la sobirania democràtica de la societat per a la formulació de lleis i polítiques d’interès públic.
• La creació de noves estructures de governança antidemocràtiques i procediments que tenen com a objectiu “harmonitzar les regulacions” com el proposat Consell de Cooperació Regulatòria. Aquestes estructures farien que les decisions preses en el marc del TTIP serien constantment pressionades en secret per buròcrates no electes i grans lobbies empresarials. Aquestes estructures no democràtiques amenacen amb rebaixar importants normes i regles dissenyades per a la protecció dels interessos públics, o prohibir futures millores, independentment de la seva necessitat i del mandat públic. També ens preocupal’objectiu d’enfortir la protecció dels “drets de propietat intel·lectual”, que, tal com està plantejat, ataca alguns dels nostres drets bàsics com la salut, l’educació, la cultura i la llibertat expressió.
QUÈ EXIGEIX LA CAMPANYA?
a) Transparència immediata: s’han de fer públics els textos de negociació de la Comissió, així com tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític sobre la TTIP i el CETA.
b) No al ISDS: Ens oposem a aquests mecanismes de solució de discrepàncies estat-inversor i mantenim amb fermesa la sobirania de les nostres societats i dels nostres pobles per a la presa de decisions en la defensa i millora de l’interès públic i el be comú per sobre dels interessos privats.
c) No al Consell Cooperació Regulatòria: tota la regulació de les operacions comercials, les condicions del comerç i l’establiment d’estàndards de producció del producte i ha d’estar en mans dels òrgans i processos controlats democràticament.
d) No a la des-regulació i a la rebaixa dels estàndards de protecció i al servei de l’interès públic: el nivell de les normes socials i laborals, dels consumidors i de la salut pública, la protecció del medi ambient, incloent la regeneració dels nostres recursos naturals, el benestar animal, les normes sanitàries dels aliments i les pràctiques agrícoles ambientalment sostenibles, l’accés a la informació i a l’etiquetatge, la cultura i la medicina, la regulació del mercat financer, així com la protecció de dades i altres drets digitals s’han de millorar, i no “harmonitzar” fins al més baix comú denominador. El reconeixement mutu d’estàndards no és acceptable en la mesura que soscava els nivells de protecció acordats democràticament. Cal garantir que s’aplica el principi de precaució.
e) No existeix pitjor des-regulació que la privatització dels serveis públics. Defensem l’accés universal a una educació de qualitat, a l’atenció a la salut i altres serveis públics com a instruments per a sostenir la reproducció social de la vida i com una contractació pública que promou l’ocupació local i les economies locals, la discriminació positiva, l’emprenedoria social, l’economia sostenible, la cura de les persones i al servei de l’interès públic.
En aquest sentit cal tenir present que els efectes de la privatització dels serveis públics en diferents àmbits tenen un especial impacte en les condicions de vida i de treball de les dones.
f) La promoció de pràctiques d’agricultura sostenible amb el medi ambient i la protecció de la petita agricultura familiar.
g) Les institucions públiques han de mantenir el poder polític i les estructures necessàries per protegir certs sectors sensibles i salvaguardar les normes importants per a la nostra qualitat de vida. Les normes laborals i ambientals internacionalment acordades han de ser respectades. La violació contínua de les normes del treball ha de ser objecte de sancions.
Finalment defensem la construcció d’unes relacions i polítiques comercials entre els nostres pobles que posin en primer lloc les persones i el planeta, garantint:
• els drets humans universals i inalienables de totes les persones, inclosos els drets a una alimentació adequada, aigua, salut, drets sexuals i reproductius, integritat física i psíquica, vestit, habitatge, educació, protecció social, mobilitat, cultura, oci i a un medi ambient net;
• un treball decent, que permeti a la gent viure una vida digna, incloent una renda adequada i els drets laborals;
• el reconeixement del treball reproductiu i de cura, dels treballs informals de servei a les persones i a la comunitat Garantir una redistribució equitativa i una reorganització socioeconòmica, de forma que no recaiguin gairebé en exclusiva en les dones les tasques del benestar quotidià, així com la igualtat de salaris per a homes i dones;
• una transició a una economia de baixes emissions de carboni. que no es basi en un consum excessiu, sinó en l’ús social i ecològicament responsable dels recursos, i que permeti una vida digna sense posar en perill el suport d’altres persones, generacions futures, així com de l’agricultura, de la flora i la fauna;
• aconseguir una democratització significativa en tots els nivells de presa de decisions;
• la lluita contra la pobresa i l’establiment de noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones i amb les persones d’altres regions i el respecte dels drets de les persones refugiades i immigrants;
• l’augment global del nivell de benestar econòmic, social i ambiental.
Deixa un comentari