L’Ajuntament reclamarà a Mina que retorni els béns municipals

No Comment

En el ple del mes d’octubre, el consistori egarenc aprovà resolucions de rebuig al TTIP, CETA i la llei LRSAL


Darrer plenari ordinari del passat 27 d’octubre, i un altre pas vers la futura gestió pública de l’aigua. Tots els grups defensaren que des de Mina es retornin els béns que corresponen a l’ens municipal, un cop acabi el contracte a finals d’any. Tothom assegura, això sí, que l’empresa judicialitzarà el procés, a més que aquesta encara es nega a reconèixer que la gestió de l’aigua és de titularitat pública. De fet la discrepància és rotunda, ja que els serveis tècnics de l’ajuntament han xifrat el preu de reversió en un màxim de dos milions d’euros, i l’empresa va deixar anar que el preu ascendeix a 60 milions d’euros.

Durant el plenari es demanà obertament al grup convergent que mostrés el seu posicionament davant d’aquesta qüestió. Es remarca així la diferència de criteri amb el seu soci de govern del PSC. Miquel Sàmper (“ja no som CiU, no existeix, ara ens diem Partit Demòcrata Liberal Europeu”, insistí amb vehemència) de nou emparant-se en que volen saber abans quin cost tindrà el nou model de gestió.

La guerra dialèctica està més oberta que mai. En el rerefons, les amenaces i pressions denunciades dies enrere per l’alcalde, on deixava anar que determinants interessos de Mina estaven al darrere. I els dirigents de l’empresa privada també han afirmat que es reserven el dret a emprendre accions legals si hi ha calúmnies. Ballart manifestà que prefereix ser discret, tot i reconèixer que la situació l’està “sobrepassant”.

Durant el ple hi hagué també retrets al govern en la decisió de destinar a TMESA la quantitat de 300.000 euros per a diferents inversions, que sembla no s’havien previst, i que indiquen l’estat precari de peces dels busos i de les instal·lacions de l’empresa municipal. El fet de ser contemplades com a imprevistes va ser molt discutit per tota l’oposició, encara que després aprovà l’acord, tot denunciant la falta d’intenció de l’equip de govern per afavorir el transport públic.

Contra el TTIP, el CETA i la llei Montoro

Ple Ordenances_AjuntEntre d’altres acords presos en aquest ple, hi ha la declaració en suport a les mobilitzacions Tardor en resistència contra els mal anomenats tractats de lliure comerç i inversions TTIP i CETA. A favor d’aquest rebuig, PSC, TeC, ERC-MES i CUP. Es mostraren en contra PP i C’s, mentre que CiU s‘ha abstingut. Sí va ser unànime l’acord per tal que l’Ajuntament insti la Generalitat a construir la residència i Centre de dia al barri de Sant Pere Nord, reclamada des de fa anys.

PP i C’s van tornar a mostrar la seva sintonia ideològica en oposar-s’hi al dret a vot a partir dels 16 anys. O en la demanda de derogar la Llei LRSAL – l’anomenada llei Montoro -, la qual retalla l’autonomia de l’administració local. A l’aprovació d’un suport explícit a un referèndum per un futur polític de Catalunya, el PSC es va abstenir.

La proposta de fer Terrassa ciutat d’economia col·laborativa. presentada per C’s i aprovada per unanimitat. Aquesta declaració insta a cartografiar iniciatives vinculades a l’economia col·laborativa que s’estan fent a Terrassa, i a promoure nova feina que es genera a l’entorn de noves plataformes tecnològiques.

Tots els grups estigueren d’acord en instar el govern estatal a incrementar un 50% l’impost dels béns immobles urbans d’ús residencial que estan desocupats de forma permanent, pensant en els pisos desocupats que hi ha a la ciutat (el PP es va abstenir).

Fomentar entre els joves la sensibilització contra la violència masclista

En l’àmbit de la lluita contra la violència masclista, el ple municipal fomentarà entre els joves de la ciutat la sensibilització i prevenció de la violència masclista, i el foment de l’associacionisme feminista, a proposta de TeC, i amb el suport de tots els grups.

La resolució inclou la creació d’una xarxa activa de joventut per la igualtat en tots els centres de secundària de la ciutat.

«Cada minut 4 dones són agredides. Els feminicidis són la principal causa de mort entre dones de 15 i 44 anys i, s’estima que al món, 7 de cada 10 pateix o patirà algun tipus de violència en algun moment de la seva vida». Eren paraules de Maria Sirvent (CUP) per refrendar aquesta proposta, la qual persegueix fer més treball preventiu i més formació, davant d’un micromasclisme que actua de forma quotidiana: «podríem demanar que aixequessin la mà les dones que en aquesta sala no hagin rebut un comentari vexatiu pel carrer, crec que el 100% de nosaltres n’hem rebut algun», reblava la regidora.

«M’agradaria que no hagués d’haver llegit el manifest contra la violència masclista, afegí Carme Labòria (MES). I continuà: «83 dones assassinades en mans d’homes en el que portem d’any». «Hi ha un masclisme massa soterrat, només cal mirar la publicitat dels carrers, o encendre la televisió per constatar la visió de les dones en certs programes i sèries. I encara algú es pregunta si s’han de fer més coses?», deia la regidora; «l’objectiu final és la igualtat real entre homes i dones», afirmà. Per la seva part, Lluïsa Melgares, regidora d’Igualtat, reblava que a nivell estatal «la llei d’igualtat no s’aplica», i afegia que des de l’àrea que dirigeix, sovint no estem contentes ja que la xifra no baixa, i cada cop atenem més dones».

Els acords però es van haver de votar de forma separada, ja que tant PP com C’s van voler posar-hi algunes reserves. En concret, no veuen bé que es facin intervencions en l’educació a la primària, i no els agrada fer servir expressions com ara que el «sistema heteropatriarcal i capitalista és l’origen de totes les violències».

Related Articles

Deixa un comentari