L’economista i membre de Justícia i Pau va participar en el dinar tertúlia organitzat per La Trobada per parlar dels reptes del món en termes econòmics i sobre com viure sense egoismes.
Arcadi Oliveres al restaurant del temps La Trobada. Foto: MG
Moltes persones són seguidores d’aquest economista, activista per la justícia social, actualment en procés de jubilació com a professor d’economia a la UAB. Per això, el restaurant La Trobada va estar ple de gom a gom per tornar a escoltar l’Arcadi, que ha vingut en repetides ocasions a Terrassa, a més, com a impulsor que va ser del Procés Constituent.
Amb el seu discurs diàfan i pedagògic, l’Arcadi desgranà amb dades de caire econòmic quina situació hem tingut els darrers anys arreu del món, amb dades esfereïdores, amb el to irònic que el caracteritza, per assenyalar els grans interessos privats i corporatius darrera les grans decisions que ens afecten i ens condemnen.
Oliveres repassà l’argumentari habitual que els seus seguidors ja coneixen, i que se centra en desvetllar aquells qui tenen el poder i fan moure el món partint dels seus interessos privats. Va carregar contra l’especulació que suposa la Borsa, “el 90% és fraudulenta”. “L’economia ha de cobrir les necessitats humanes, quan al món hi ha 1.400 milions de persones que no les poden cobrir”. Conseqüentment, en paraules de l’economista, “57.000 persones que moren de gana cada dia”, segons dades de l’ONU. “El problema no és pas de producció, sinó de distribució de la riquesa”, defensa Oliveres.
Més informacions significatives que a l’Arcadi li agrada recordar: el 2008, l’ONU, demanà 50.000 milions de dòlars per fer front les inversions necessàries per revertir la tragèdia humana de la fam. Els governs dels diferents països, només es van comprometre a donar 12.000 milions anuals. “I quants diners han destinat els governs a rescatar la banca amb fons públics? La friolera de 4 bilions 600 mil milions de dòlars”, rematà.
L’Arcadi va descriure també com s’han col·locat a dirigir els països de la Unió Europa diversos líders europeus que provenen de Goldman Sachs, com ara Mario Monty, Mario Draghi, Lukas Papademos o Luis de Guindos, tot per marcar determinades polítiques. I defensà la taxa Tobin, com un impost adequat adreçat a les grans transaccions especulatives que es donen arreu del món i que no tenen a veure amb produir res.
El frau fiscal és un altre dels temes predilectes en les denúncies que fa l’economista: fins a 90 mil milions d’euros a l’any de frau a Espanya, segons dades de Gestha, el sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda. Precisament avui, aquest ministeri ha fet pública una llista de 4.768 morosos que deuen 15.700 milions d’euros, i aquí no hi consten els defraudadors. Per tant la dada sembla que es va quedant curta. Entre les grans empreses que defrauden, BBVA i Banc de Santander, per suposat, encapçalant el llistat particular de l’Arcadi, juntament amb Repsol, i altres grans multinacionals energètiques.
I per suposat, un altre dels temes estrella de les crítiques de l’Arcadi: l’enorme despesa militar, en aquest cas del govern espanyol, “i que no serveix per res”.
Lídia Pujol i Arcadi Oliveres debaten junts amb els clients del restaurant La Trobada.
Entre els missatges positius llançats a una preocupada assistència, la de fer un consum més responsable a través de les empreses de l’economia social , o operar amb banca ètica, “encara que pugui semblar un oxímoron, unir en una expressió dos mots de sentit contrari”, com sol ironitzar l’Arcadi.
Durant el dinar i la tertúlia, participà també la cantant Lídia Pujol, seguidora i amiga de l’Arcadi, i que va amenitzar part de la xerrada amb cançons com ‘El meu país és tan petit’, I que defensà polítiques com la de la promoció de les copes menstruals, a instàncies de la CUP, també aquí a Terrassa.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari