Atenció domiciliària, ‘dignitat i drets per a usuàries i treballadores’

Neix la Xarxa Ciutadana per la Municipalització de tots els Serveis Públics

Redacció

El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) va néixer a Terrassa per «proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social per la realització de les Activitats de la Vida Diària (AVD), es va iniciar com un servei dependent dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa fins que, a partir de l’augment de la demanda, es va decidir subcontractar-lo de forma unilateral», informa en el seu primer Manifest la nova Xarxa Ciutadana de Terrassa per la Municipalització de tots els Serveis Públics.

«L’Ajuntament va externalitzar la gestió i realització d’aquest servei bàsic a noves empreses del sector [grans multinacionals en alguns casos], empreses que anaven creixent paral·lelament a la crisi social i econòmica i que, amb preus baixos i equips especialitzats en preparar licitacions, guanyaven fàcilment els concursos públics», indica el manifest.

I el resultat ha estat a la mida de les grans empreses, però no en l’èxit sinó en el fiasco. L’escrit assegura que «aquestes externalitzacions han acabat afectant greument les condicions laborals de les Treballadores Familiars, la majoria dones, amb gran quantitat de vulneracions com ara: reiterades congelacions de convenis, hores que no es paguen, contractació per sota de la categoria laboral exigida, jornades mal planificades, horaris canviants, exigència d’una disponibilitat incompatible amb la vida personal o incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, entre moltes d’altres.»

Treballadores del SAD, el passat 1 de desembre a la Torre del Palau, llegeixen el manifest.

Les empreses, actualment tres grans (Sacyr, Accent Social -antiga Clece-, Ingesan -grup OHL-) que operen en borsa, han demostrat sobradament la seva «ineficiència en la prestació del servei, ja que a més de la precarietat laboral a la qual sotmeten les treballadores, les persones usuàries son tractades com a un objecte mercantil més, ignorant les seves patologies i necessitats especials i diverses. El seu únic objectiu és el benefici empresarial, que aconsegueixen retallant la qualitat del servei i explotant les treballadores». I tot plegat, «l’única aportació que fan és la de fer de mitjanceres entre les 1700 persones usuàries i les 300 Treballadores Familiars».

Les condicions laborals, «treballant amb recursos precaris i a la vegada acomiadant aquelles treballadores que protesten i, fins i tot, patint impagaments continuats dels salaris, desgasten les plantilles, cremen les professionals i afecten la seva salut». El manifest denuncia, a més, que «no hi ha cap tipus d’avaluació del servei, ni per part de les empreses ni de l’Ajuntament, que n’és el responsable».

Però no acaba aquí el problema. Ara, Ajuntament i empreses voldrien que les treballadores familiars «organitzin i coordinin els serveis elles mateixes, sense cap remuneració a canvi».

Així les coses, la plataforma per la municipalització del servei reclama a l’Ajuntament de Terrassa que «no segueixi donant cobertura legal i jurídica a totes les irregularitats que s’han comès i permès durant aquests anys». Demana que es compleixin les lleis de provisió de serveis públics i les normatives de Drets Humans, com per exemple la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, signada per l’Ajuntament el 2000, que diu: «les polítiques socials com a part central de les polítiques de protecció dels drets humans» que han de ser garantits, així com el dret de les persones a accedir lliurement als serveis municipals d’interès general.

Cinc mesures per la dignificació del SAD

1. Que l’Ajuntament de Terrassa es comprometi fermament amb uns serveis públics de qualitat, de titularitat, gestió i provisió 100% pública, amb la participació activa d’usuàries i treballadores com a garantia de drets universals, d’un bon servei a les persones usuàries i d’unes condicions laborals dignes per a les Treballadores Familiars.

2. Que l’Ajuntament de Terrassa, amb la participació de les treballadores i la ciutadania organitzada de la ciutat, iniciï de forma urgent el procés per a re-municipalitzar el Servei d’Atenció a Domicili. Entenem que per garantir els drets fonamentals de la ciutadania, la millor fórmula de prestació dels serveis públics és la gestió directa i pública des de l’Ajuntament i no pas la subcontractació a tercers privats.

3. Que mentre duri aquest procés fins a la municipalització total, l’Ajuntament no subcontracti empreses o organismes que no garanteixin un mínim compliment de la normativa dels drets humans, les normatives laborals i la que regula la transparència i el bon govern. Que s’abandoni definitivament la idea d’implementar el Projecte Illa, o qualsevol altra mesura que suposi una sobrecàrrega sense remuneració per a les Treballadores Familiars, a la ciutat de Terrassa.

4. Que hi hagi només una licitació abans de la municipalització del servei, que aquesta sigui d’una durada màxima d’un any i que incorpori les clàusules necessàries per garantir: una millora del sou de les Treballadores Familiars, el compliment de les normatives de Prevenció de Riscos Laborals, una coordinació dels serveis eficient i respectuosa amb els drets de les treballadores i de les usuàries, mecanismes de control de l’acció i la transparència de les empreses i mecanismes d’avaluació i rendició de comptes amb la participació de les treballadores, les persones usuàries i les seves famílies.

5. Que durant el període de la darrera licitació l’Ajuntament controli periòdicament el compliment de les clàusules establertes i de les normatives aplicables, i que actuï amb fermesa contra les empreses, de forma legal si així calgués, davant qualsevol incompliment.

Cal dir prou al mercadeig amb els nostres drets. Prou al negoci amb les nostres necessitats. Prou al lucre privat en mans d’empreses que no compleixen els mínims de dignitat i garantia dels drets humans que no ofereixen un servei de qualitat, que esclavitzen les treballadores i que vulneren els seus drets laborals més bàsics. Les persones no som mercaderies.

Les organitzacions i la ciutadania que defensa aquest manifest cridem a totes les altres associacions socials i veïnes de la ciutat a sumar-se a la nostra denúncia pública, per tal de garantir els drets bàsics i fonamentals d’unes treballadores, persones usuàries i famílies, i d’uns serveis bàsics que ens afecten a totes.