Dijous 19 de març, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Terrassa va evitar que es fes efectiva l’execució hipotecària per part del BBVA contra Diana i els seus dos fills menors (13 i 12 anys), que viuen en un pis al carrer de Tarragona.
Activistes de la PAH celebren l’aturada del desnonament. Foto: PAH_TRS
Com moltes altres famílies a la ciutat, Diana es va quedar sense feina i sobreviuen amb uns ingressos variables entre els 300 i els 500 euros al mes, d’acord amb informacions fetes públiques per l’organització d’afectats.
En no trobar habitatge, ara fa un any i mig, Diana i la seva família decidiren ocupar un pis buit del BBVA, al carrer Tarragona nº 5. Un dels molts pisos buits en mans d’aquest banc que va tenir uns beneficis de 2.618 millones de euros l’any 2014, derivats d’un augment dels ingressos en l’activitat bancària, la reducció de costes i menors dotacions para cobrir les insolvències, principalment en el seu negoci a d’Estat espanyol.
Diana fa temps que lluita amb la PAH pel seu dret i de tothom, a tenir sostre. Un dret garantit, sobre el paper, per la sacrosanta Constitució, però que cap govern en aquest país ha sigut capaç o ha volgut garantir.
Des de la campanya de reallotjaments de la PAH, que realitza la seva Obra Social, s’ha donat suport a aquesta família. “Després d’any i mig de lluita per aconseguir un lloguer social, els serveis socials no li han donat cap resposta ni solució, tampoc el banc”, afirmen representants de la PAH. “És una vergonya l’exclusió i desempara al qual ens tenen sotmeses”.
L’abril de 2013, el BBVA va portar-la a judici per ocupació i demanà el desallotjament, que va ser sentenciat pel jutge, el mateix que també hauria de fer complir la Constitució pel que fa a drets fonamentals. Des de la PAH van demanar negociar un lloguer social, però el banc tenia altres prioritats i clients més importants.
Desenes de persones van impedir l’execució amb presència física en el lloc. Al mateix temps, l’Ajuntament es va personar als jutjats per intercedir i evitar l’execució, comprometent-se al temps a aconseguir a la jove i seva família un pis de protecció en el termini d’un mes. En 30 dies, però, es tornarà a fer efectiva l’ordre de desallotjament. Des de la PAH van afirmar que continuaran pendents de la resolució del cas i vigilaran que l’Ajuntament compleixi.
Punta de l’iceberg
El moviment celebrà aquesta petita victòria molt conscient, però, que el cas és només que un més dintre d’un drama social i humà de proporcions gegantines. L’any 2014, aquest mateix durant el qual diuen des dels governs que hauria començat la sortida de la crisi, les execucions hipotecàries sobre habitatges primers o habituals han crescut un 7,4% en relació a l’any 2013. Per tenir una visió més concreta del que vol dir aquest percentatge, la xifra absoluta és de 34.680. Essent habitatges habituals, no seria agosarat suposar que hom parla de 34.680 famílies. Les dades son de l’Instituto Nacional de Estadística.
Això, en un país on (amb dades de gener de 2015) el nombre d’aturats segons l’Enquesta de Població Activa és de 5.457.700, el que representa una taxa d’atur del 23,7%. Entre els joves, aquesta taxa arriba al 51,8%. El nombre d’aturats amb més d’un any en aquesta situació és de 2.754.100. Les llars on tothom els membres es troben a l’atur és de 1.766.300.
Deixa un comentari