L’Observatori Ciutadà Municipal (OCM) de Terrassa, que és simultàniament node local de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), treballa en una proposta de treball conjunt amb l’ajuntament egarenc. L’equip de govern municipal va mantenir una reunió amb membres de l’OCM a principis del mes amb l’objectiu de començar a concretar un pla de treball per a l’inici de la realització d’una auditoria ciutadana dels comptes de l’Administració local. Representants de l’Observatori van arribar a intervenir, de forma totalment inèdita, en la Comissió Informativa de Transparència recentment creada.
La proposta, amb aquest mateix nom o similars, formava part del programa de tres de les candidatures municipals que van obtenir representació: el PSC, al govern, Terrassa en Comú i la Cup. ERC va afegir la proposta en signar l’acord polític amb TeC en constituir-se el nou consistori.
En defensar l’auditoria i la transparència dels comptes cap grup polític, però, feia exhibició d’avantguardisme. Si més no, després de la marea de corrupció que durant els darrers anys ha inundat la vida del país, la transparència era ja un clam popular arreu. A la nostra ciutat, concretament, tot i la curta vida de l’Observatori, el seu treball havia esdevingut una referència. L’OCM formava part també dels moviments socials que el dia de la constitució de l’ajuntament, el dia 13 de juny, advertien els càrrecs electes que estaven sent vigilats i que no tornaria a succeir com en el 1978. Tampoc el nou alcalde, tot i la seva valentia en anunciar el seu compromís amb l’auditoria i fins i tot contactes amb gent de la PACD.
Us estem vigilant, això no és el 78! Concentració davant l’Ajuntament de Terrassa, el dia de la constitució del consistori, 13 de juny. Foto: PV
La reunió tingué lloc el dia primer de setembre. En Ballart, acompanyat de l’omnipresent Alfredo Vega, ratificà la seva voluntat de fer l’auditoria, al temps que els membres de l’OCM informaren amb detall de les característiques de l’exercici de transparència que proposen els grups vinculats a la PACD.
Decidiren en aquest mateix dia que es crearia una comissió d’impuls, la composició de la qual es reflexionaria en una futura reunió a fer aproximadament en un mes, entre l’Alfredo Vega, una tècnica de l’Ajuntament especialista en processos participatius (l’alcalde i en Vega proposaren que pogués ser la Itziar Gonzàlez), i dos membres de l’OCMTerrassa-PACD. Serà en aquesta reunió on l’OCM presentarà una proposta de composició de la comissió d’impuls i de línies mestres de l’auditoria ciutadana
La notícia va tenir ressò a nivell nacional i estatal, com ve succeint amb la major part d’informacions sobre avenços o novetats en aquest terreny, i va ser punt central en la reunió de la novíssima Comissió Informativa de Transparència, oberta al públic i que comptà així mateix amb la presència de l’esmentat Vega i dos integrants de l’OCM.
Allò de més destacat a la reunió, tanmateix, essent públic tot sobre la trobada alcalde-OCM, fora que els representants d’aquesta entitat intervinguessin per a explicar la seva versió i opinió. Un fet inèdit, propiciat pel propi reglament i l’acord del conjunt de membres oficials de la comissió; fins i tot del representant del PP, Gabriel Turmo, contrari però a la realització de l’auditoria, tot considerant-la «ideològica». Una opinió que les membres d’aquest mateix partit a la ciutat madrilenya de Parla no semblen compartir, doncs van votar en favor de l’auditoria i contra el «deute il·legítim» contret per l’anterior govern.
Mentre la gent de l’Observatori es prepara per a l’àrdua tasca que se’ls ve pel davant, aclareixen però que la seva no és una feina freda i solitària d’auditor comptable, sinó que l’auditoria és «un procés pedagògic, d’informació i formació, d’educació i mobilització per a garantir els drets com a ciutadans».
En aquest sentit, saluden l’anunci de diversos grups, com la Taula de l’Aigua i la Plataforma en Defensa de la Salut Pública que anuncien accions i agitació per aconseguir llum i taquígrafs sobre aquests dos sectors tan sensibles i importants per al conjunt de la població. En tots dos casos velles empreses de la ciutat maneguen des de fa dècades pressupostos milionaris de diners públics. En el cas de la salut l’empresa Mútua gestiona una xifra que pot ser superior a la del pressupost anual total de l’ajuntament.
Mentre arriba el dia 10 de desembre, en el qual entrarà en vigor la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació i el bon govern, obligant a les entitats locals a posar en marxa els mecanismes per a fer efectiva la mateixa, tot indica que a Terrassa això ja podrà estar en marxa. Aquest cas podria ser un exemple de que amb prou pressió social és possible, com a mínim, condicionar i ampliar l’agenda de governs i institucions i forçar o empènyer mecanismes de participació ciutadana real, encara que poc encara.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari