Av Antic Poble de Sant Pere, molta història en el petit barri que ja fou municipi

No Comment

”Associació sense associats”, l’entitat vol ser una organització sempre oberta a la participació


El barri de l’Antic Poble de Sant Pere és el nucli urbà de Terrassa amb més història, datant del 1904, quan el llavors municipi autònom es fusionà amb Terrassa. Encara hi viuen persones amb arrels que arriben al segle XVII, com és el cas d’en Jaume Rosset, president de l’associació veïnal.

Però l’actual associació va néixer als primers anys 1980. Llavors el barri formava part del de Sant Pere, amb eix al carrer Ample. Enmig de l’esclat de moviments, associacionisme i cultura d’aquells anys, la gent d’aquest barri «va començar a sentir-se poc representada pel tipus de festa i pels interessos veïnals», explica en Jaume, «hi havia una mena de distanciament, fins i tot físic, perquè tenien com a centre el carrer Ample i nosaltres estàvem a l’altra punta».

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Ball de bastoners davant les esglésies de Sant Pere, postal més famosa del barri. Foto: AV ANTIC POBLE DE SANT PERE

Primer van ser les festes pròpies, seguint esquemes i tradicions arrelades. «Per donar més rellevància a això i fins i tot per aconseguir suports, era important diferenciar-nos com a barri», recorda, i van decidir constituir una entitat pròpia, i el 1983 naixia l’AV de l’Antic Poble de Sant Pere, «d’una banda perquè calia dir-se diferent de l’altra barri, però sobretot per donar rellevància històrica, recordar que allò era el poble de Sant Pere».

Aquesta identitat s’ha mantingut i desenvolupat. «La relació veïnal, ajudar-se, el participar, és una cosa que ja hi era abans i que es manté. «L’associació, l’única cosa que ha de fer és vetllar perquè això es mantingui i detectar els problemes i treballar-hi i fer de mitjancer amb l’administració», declara en Rosset tot fent una mica de reflexió sobre el sentit del moviment.

Identitat de poble i sòlida xarxa de relacions

Així, l’experiència ha estat molt positiva. Però, considera encara, «de vegades, hi ha hagut problema per ser un nucli i trama social tan integrat, i que sovint ha estat vist per gent que arriba de nou com de difícil accés». Per això, explica, s’ha posat accent especial i esforç per «trobar maneres de que la gent participi, en les festes, i les activitats en general».

Membre fundador de l’AV i president fa 4 anys, aquest conegut activista cultural (des de castells al ball de lindy-hop, entre altres) explica que l’entitat treballa essencialment per comissions sectorials que tenen vida pròpia i màxim d’autonomia. Són aquestes: difusió, gestió del local i patrimoni, documentació històrica, dinamització, programació cultural i relacions amb entitats i institucions.

Amb seu dintre l’edifici de l’antic ajuntament, comparteixen espai amb l’agrupament escolta Torrent de les Bruixes, al menys mentre el local no esdevé alberg juvenil, que és una reivindicació i projecte antic però parat. Un dels treballs més característics de l’entitat és la cura del patrimoni de vestits i disfresses d’època vuit i noucentista. Cal afegir la documentació històrica, un arxiu de fotos, vídeos i programes antics que la gent ha anat aportant. «Quasi tot ho tenim escanejat i en còpies, només conservem alguns papers originals». Aquesta tasca la fan sense cap acord amb arxiu ni museu. Des de les primeres festes vam fer exposicions fotogràfiques sobre temes diversos”, explica en Rosset, com les festes antigues i tradicionals, el canvi urbanístics i altres; «i amb l’experiència de recollida de material per això ens va semblar que calia fer un esforç perquè no es perdés aquesta memòria».

La comissió de dinamització promou les activitats culturals, amb grups com el de geganters, des de l’any 84, per colla estable des de fa 3. També hi ha la colla de Bastoners de Sant Pere. Punt fixe a l’agenda és la participació a la Fira Modernista, amb un grup que pot rondar les 40 persones. I, finalment, el casament vuitcentista, que es fa cada cinc anys i que per les dimensions necessita d’una subcomissió específica. La comissió de programació cultural prepara altres activitats, com cursos (balls de saló, cuina, anglès…), conferències i algun concert.

Tot plegat, un bon grapat de gent activa, reunint-se setmanalment, la junta cada dos mesos. Però, atenció, en «una associació sense associats», alerta en Jaume, sense carnets ni llista de socis ni quotes. «Justament amb aquesta voluntat de que sigui una entitat oberta a tothom», explica. En tot cas, en relació amb els poc més de 500 habitants, les més de 100 persones en total que participen en l’activitat de l’associació representa un percentatge molt alt.

Amb aquesta perspectiva autogestionària, afegeix, s’intenta que cada activitat sigui autofinançada i trobi recursos propis, que no es confiï en la caixa de Festa Major ni de la loteria de Nadal, que són activitats fixes on es capten recursos. Després, hi ha les subvencions de les administracions, sempre per projectes i activitats concretes.

A banda de l’activitat cultural, que és una part molt important, l’associació intervé també en la «gestió conflictes i interessos entre veïns i amb l’admnistració». Entre els principals ara, explica, el de la neteja. L’Ajuntament té la seva responsabilitat, admet en Rosset, «però pensem que els veïns som els que tenim la màxima responsabilitat, clar que com AV veïnal no tenim recursos, però el problema ho generem nosaltres».

Festa Major antic poble sant pere 1981-06-28 banda Festa Major de l’Antic Poble Sant Pere de 1981. Foto: AV ANTIC POBLE DE SANT PERE

En aquest sentit, es fa una tasca de «conscienciar i que se’n parli d’això. I exigim, evidentment, a l’Ajuntament que faci la seva part». En Jaume considera, així mateix, que tot i que el barri està bé dintre del rànquing de recollida selectiva, «encara estem molt lluny del que cal fer».

Així mateix, el barri ha tingut problemes d’accessibilitat, i de reorganització de la mobilitat, perquè es va peatonalitzar recentment quasi en la seva totalitat. Després de més de 10 anys d’obres constants, que han estat problemàtiques, el barri ha millorat molt. D’altres problemes o conflictes, per les particulars característiques, el veïnat no n’ha tingut. A més, n’hi ha algunes entitats potents, com el Casal de Sant Pere, que promou esport, teatre i activitats socials; una seu de Càritas, la parròquia, «un teixit potent».

«Tothom té la seva idiosincràsia», diu en Rosset, «nosaltres la de venir d’un poble i tenir encara una relació veïnal i participació encara fruit d’aquest poble, i encara ens hi sentim una part diferenciada de Terrassa». Per Festa Major, de fet, l’antic poble viu uns dia d’independència, amb les claus de la caixa municipal que l’alcalde de Terrassa entrega a l’alcalde de Sant Pere.

Baixar a Terrassa

Un conjunt dispers de cases i masies que formaven part de Terrassa, administrativament separada però compartint batlle, al segle XVII creà el municipi autònom, amb centre a l’actual carrer Major de Sant Pere, fins la fusió amb Terrassa el 1904. Una divisió que, explica en Jaume Rosset, convenia als dirigents de l’època.

Però Sant Pere, físicament, emfasitza el president de l’AV, es mantenia diferenciat, limitat pels torrents, ara parc de Vallparadís, i per dalt la via del tren, que no es va soterrar fins el 1992. «Quedava molt clar el que era l’antic poble». A més, el mercat del Triomf i el que avui és el barri de Sant Pere, no es va constituir fins els anys 1930 endavant, per tant fora el nucli no hi havia ni cases, era to camps, «la consciència de poble es va mantenir fins a dia d’avui». Encara hi ha el pont que uneix, i que «fa que gent, no només la gran, parli encara de baixar a Terrassa».

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre