Jordi Ballart, primer per l’esquerra, amb les alcaldesses i alcaldes signataris de la Declaració per l’aigua pública.
«Ciutats per l’Aigua Pública», una trobada de 10 alcaldesses i alcaldes a Madrid, de les ciutats més importants de l’Estat espanyol: Madrid, Barcelona, València, Saragossa, A Corunya, Santiago de Compostela, Còrdova, Terrassa, Valladolid, Arganda del Rei, i encara Federació de Municipis de Madrid.
Manuela Carmena ha estat l’amfitriona de la trobada i ha animat les administracions locals a fer «avenços en el desenvolupament i compliment de les exigències socials en relació a un dret humà fonamental com és el de l’aigua».
Mentre, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que l’aigua és un bé comú i un dret humà bàsic i ha reiterat el seu compromís d’avançar cap a la remunicipalització del servei. Ho ha dit en la Trobada de Ciutats per l’Aigua Pública, que se celebra a Madrid i en què han participat representants municipals i d’entitats de València, Saragossa, Terrassa, Còrdova o la Corunya. En el decurs de l’acte els municipis han presentat una declaració conjunta en la qual es defensa una gestió de l’aigua pública, sostenible, transparent, equitativa i democràtica.
“La gestió s’ha d’orientar cap a la millora de l’eficiència del servei i la cobertura del sistema, i no al lucre privat”, ha dit Colau durant la intervenció en la trobada, en què ha deixat clar que l’objectiu de la remunicipalització del servei té una gran complexitat, però que és una proposta que té un suport ciutadà ampli i que s’ha demostrat que és positiva en moltes altres ciutats com ara París, amb la qual Barcelona va signar un acord de col·laboració.
L’alcaldessa ha recordat que la privatització de la gestió de l’aigua ha estat un fracàs i una estafa, perquè només ha servit per encarir el servei, restar transparència i afavorir males praxis, com les portes giratòries i situacions anòmales que han acabat sent investigades judicialment. Ada Colau ha aprofitat l’ocasió per lamentar les amenaces que ha rebut l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, quan ha plantejat el procés de remunicipalització del servei.
Paral·lelament al procés de remunicipalització, Colau ha recordat que en els últims anys les tarifes de l’aigua havien arribat a augmentar un 85%, i malgrat que la proposta inicial era incrementar-les un 1,6% més durant el 2016, finalment s’ha aconseguit ajustar els costos per reduir per primer cop la factura un 2,4%.
L’alcalde de Terrassa ha defensà que aquesta ciutat «és una peça significativa del debat sobre el govern i la gestió de l’aigua» i ha qualificat el moment d’»històric per a la ciutat per replantejar aquest servei clau».
Jordi Ballart afirmà: “El que està en joc no és una concessió en una gran ciutat sinó, sobretot, el gran negoci de l’aigua privatitzada a Catalunya i Espanya. En qualsevol cas, estem convençuts que aquesta batalla la guanyarem democràticament, la guanyarà la ciutadania de Terrassa i ho farem, no combatent contra ningú com estan fent alguns, sinó treballant i debatent democràticament amb respecte, serenitat, transparència, llibertat i de forma constructiva.”
Fent pinya amb els ajuntaments dits «del canvi», governants per les noves aliances polítiques d’esquerra, com els Comuns, Podem, Marees, Esquerra Unida i altres, l’alcalde Ballart declarà: “Som conscients que és un repte polític, econòmic i organitzatiu d’una gran envergadura però crec que estem preparats a fons per a fer les coses bé i amb èxit. Hi ha moltes esperances posades en el canvi de model de l’aigua a Terrassa i no les defraudarem. Entenc que pot haver certes desconfiances i inseguretats, que afrontarem en la feina del dia a dia, fent les coses pas a pas, aprenent amb humilitat i amb les idees clares, amb el suport d’una àmplia majoria social i política i en un model de gestió molt professional i rigorós.”
Anant a allò més concret, en Jordi Ballart anuncià la voluntat de que el Ple municipal prengui un acord la primavera de 2017, detallant cinc passos a seguir: fer un procés de transició net, just i exemplar; mantenir el preu de l’aigua en la franja mitjana-baixa, així com també mantenir l’actual Fons Social de l’Aigua i crear una estructura empresarial pública de gestió professional i eficaç.
Es va fer pública al final de la trobada la Declaració Institucional dels Alcaldes sobre la Gestió Pública de l’Aigua, en defensa del que constitueix un dels drets humans fonamentals reconegut per Nacions Unides: l’accés a l’aigua i al sanejament. (Text íntegre a continuació)
Declaració per la gestió pública de l’aigua
Els alcaldes i les alcaldesses presents en la Trobada de Ciutats per l’Aigua Pública volem manifestar el nostre compromís amb una gestió pública, transparent, participativa i sostenible del cicle integral de l’aigua.
Nosaltres,
CONSIDEREM que l’aigua i els ecosistemes associats són béns comuns que no poden ser objecte d’apropiació en benefici d’interessos privats. Tots els béns i recursos de la natura formen part del patrimoni natural del planeta i són indispensables per al sosteniment de la vida. Hem de gestionar-los amb SOLIDARITAT, SOSTENIBILITAT I COOPERACIÓ MÚTUA, ACCÉS COL·LECTIU, EQUITAT I CONTROL DEMOCRÀTIC.
ASSUMIM que l’abastament d’aigua és un DRET HUMÀ que, d’acord amb el cos doctrinal de les Nacions Unides, és “indispensable per viure dignament i és condició prèvia per a la realització d’altres drets fonamentals”. L’abastament d’aigua ha de ser UNIVERSAL, i cal garantir-ne un mínim vital a totes les persones i mai serà retallat per motius econòmics o socials.
Però a més, mitjançant la gestió pública d’abastament i sanejament de l’aigua, HEM DE PROPOSAR noves formes de control social que en garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la PARTICIPACIÓ CIUTADANA EFECTIVA. També cal establir instruments de participació ciutadana en els serveis vinculats al cicle urbà de l’aigua.
I és per tot això que REBUTGEM LA PRIVATITZACIÓ dels serveis del cicle integral urbà de l’aigua i donem suport als processos de REMUNICIPALITZACIÓ que s’estan portant a terme en nombroses ciutats i pobles.
ENTENEM que les administracions locals tenen la RESPONSABILITAT d’adoptar les decisions oportunes per assegurar la sostenibilitat del cicle integral urbà, d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua europea. HI POSAREM ELS MITJANS perquè, des de la gestió pública, es prestin els serveis de manera que es compleixin els estàndards més exigents de QUALITAT I EFICIÈNCIA i es garanteixi una gestió transparent en què participi la ciutadania.
Finalment, DONEM SUPORT a la constitució d’una XARXA DE CIUTATS PER L’AIGUA PÚBLICA que, mitjançant un funcionament horitzontal entre tots els actors interessats en la gestió del cicle integral de l’aigua (càrrecs públics, operadors públics, organitzacions socials, persones expertes, ciutadania), permeti l’accés a la informació i al coneixement, la posada en comú dels problemes existents i de les experiències que es portin a terme i la proposta d’activitats d’interès COMÚ.
Deixa un comentari