Les majors preocupacions de la gent a Ca n’Anglada giren entorn a les conseqüències de la segregació urbanística i escolar, les retallades en serveis i el nivell d’incompliment de les ordenances de convivència i l’incivisme. D’això va parlant en Manuel Medina, actual president de l’associació veïnal del barri, mentre arriben altres membres de la junta per assistir a la reunió setmanal.
Reunió de la junta de l’AVV, 27 d’abril 2015. Foto: PV
Són tots problemes que vénen de temps enrere, parlen de més de 15 anys d’incompliments per part de l’Ajuntament. Per exemple, relata en Medina, “l’esponjament de la zona nord del barri fa més de 8 anys que es va plantejar i només ara, fa quatre dies, han decidit començar les obres”. El president de l’associació sospita que amb els governs del tripartit a la Generalitat, van prioritzar altres coses. Però, mentrestant, la gent que viu al barri ha vist agreujar-se i degradar-se la situació. Recorda encara que els ascensors i reformes dels blocs de la Vitasa es demanaven des dels anys 80.
Això, en un altre lloc, potser seria més fàcil de suportar. Però aquest barri ha viscut una transformació molt gran i particular durant els darrers 20 anys. Ara hi viuen, informa en Medina, bàsicament població d’origen autòcton molt envellida (amb una mitjana d’edat de 64 anys) i migrants, en general molt joves. Un 37% de la població de Ca n’Anglada és nouvinguda. En la zona nord del barri el percentatge arriba al 80%. S’ha produït, en un alt grau, un fenomen de substitució de població.
Aquests moviments de població no han evitat que el moviment veïnal en aquest barri evités la crisi que una mica o molt a tot arreu ha patit (amb excepció o característiques particulars en el cas de Barcelona). “Està molt desacreditat, molt tocat”, assegura en Medina, jove tècnic de manteniment, tot veient alguna de les causes en el fet que “durant els darrers 30 anys, les associacions han viscut en general una relació molt clientelar i de dependència de les administracions”.
Ha estat per això, garanteix, que quan es va produir el canvi de junta a l’associació fa tres anys, i van arribar a la conclusió que no es podia confiar més en el govern municipal, decidint “fer-nos veure i escoltar, via xarxes socials, amb la web, editant un nou butlletí en paper i dient les coses al carrer, l’Ajuntament ha reaccionat intentant aïllar-nos, posar-nos la gent en contra, i buscant altres interlocutors al barris”, com la dita Associació per la millora del barri o la mateixa plataforma d’afectats per l’esponjament.
En Manuel Medina denuncia fins i tot que membres dels partits del govern municipal van intentar boicotejar l’assemblea general de l’associació celebrada el passat mes de desembre; i convida a qui no s’ho cregui a mirar a la web el vídeo de la mateixa que hi van col·locar.
“Després diuen que mirem el barri de forma esbiaixada, que l’estigmatitzem, quan són ells els que no fan res per solucionar les coses, només quan vénen les eleccions. Durant tres anys no hem tingut ni una reunió amb l’Ajuntament; ara, en menys d’un mes ja n’hem fet tres”. Mentrestant, van tancar l’única piscina del barri, la línia de bus a l’Hospital, que passava per dins del barri ja no hi passa, els problemes de segregació escolar a l’únic col·legi públic, l’Antoni Ubach, continuen igual.
Més enllà de la casuística, i afirmant que no deixaran de defensar els drets i les millores immediates que el barri necessita, l’associació veïnal de Ca n’Anglada fa alguns anys que ve plantejant la “necessitat de fer un projecte de futur pel barri i no posar més pegats, decidir quin barri volem”, sentencia en Medina. Aquesta és l’aposta de futur pel barri, per això, garanteix, lluitaran sense desmai.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari