Debat entre candidats i controvèrsia pel procés participatiu al càrrec de Síndic

Ahir dimarts va tenir lloc la única trobada conjunta dels candidats al càrrec de la Sindicatura de Greuges. A la vegada, es va posar de manifest els recels i les mancances vers el procés participatiu per escollir la figura

Aquests dies s’està vivint el procés participatiu per escollir el nou Síndic de Greuges de la ciutat. Un procés les regles del qual vénen pautades pel nou reglament del Síndic, aprovat a l’estiu per l’ajuntament, i que incorpora que la ciutadania tingui veu i vot en l’elecció del càrrec. Es tracta d’una figura notòria i propera pel que té de defensa dels drets individuals i col·lectius de les persones davant dels greuges patits per part de  l’administració, i que s’ha revitalitzat recentment gràcies al paper de l’anterior Síndica, Isabel Marquès, i per l’empenta i compromís per part de diverses entitats socials.

Aquest procés quasi nou i experimental no està exempt de crítiques, de forma que si el rigor i la transparència no queden garantits, acabi no sent realment democràtic. A això afegim que malauradament, el grau de coneixement de la figura entre bona part dels egarenques i egarenques és encara limitat i queda circumscrit a qui viu la política municipal de forma més o menys propera; per tant, tampoc no serà majoritària la participació. Aquest desconeixement no treu que l’ocasió obri la possibilitat d’una elecció popular en afers que afecten la ciutadania, amb totes les mancances que es puguin retreure, i que serveixin per explorar fórmules adients per fomentar una democràcia més participativa.

Vuit persones van presentar dies enrere la seva candidatura a Síndic. A partir del dia 12 d’aquest mes, se sabrà qui d’ells ha rebut més vots, els quals poden fer efectius totes les persones empadronades i majors de 16 anys, a través de la web habilitada, o personalment a l’oficina d’atenció ciutadana a la plaça Didó.

Mancances i dubtes sobre el procés participatiu

S’ha de dir que el procés s’està desenvolupant enmig de diverses suspicàcies, per la difusió realitzada, i molt en concret, pel sistema de votació: el fet que per al vot telemàtic només calguin números de DNI, genera sensacions, si més no, de controvèrsia i dubtes, i de si realment el vot acaba sent personal i intransferible, i que no admeti possibilitats de vot delegat, la qual cosa clarament no acompliria els principis democràtics més elementals. Tot plegat, denota el buit existent per no disposar d’una reglamentació i un mètode que descarti sospites de frau, aplicables en aquesta i de cara a futures comeses electorals que hagin d’arribar.

La única trobada celebrada de forma oberta, va comptar amb la participació de 7 dels 8 candidats (va excusar la seva absència David Lobo). Va ser a la seu de l’AV de Can Roca dimarts al vespre, on cadascun d’ells exposà la seva candidatura, això sí de forma resumida en uns breus minuts, davant una cinquantena d’assistents.

Un assistent formula una pregunta als candidats a Síndic, dimarts 5 de desembre als locals de l’Associació Veïnal Can Roca. MG

Val a dir que les dades observades a la web per poder votar mostren, a dia d’avui i a falta de cinc dies per què finalitzi el procés participatiu, tres perfils a molta distància: Isabel Cazorla, Anna Muñoz i Joan Tamayo; entre ells sortirà el molt probable nou Síndic de Terrassa per als propers cinc anys.

Isabel Cazorla és advocada, com també ho són quatre dels candidats, fet donat segurament pel coneixement jurídic que facilitarà desenvolupar el càrrec. A l’acte públic, Cazorla es mostrà, per la seva trajectòria professional, com una candidata idònia, i oferí la seva experiència, tot remarcant que «la meva principal motivació és la meva formació jurídica», i que «el Síndic ha de vigilar els drets dels ciutadans».

Cazorla està sent reconeguda pel seu lema de campanya, «l’he anomenat Sindicatura Líquida per què és molt visual, pretenc que el síndic es mogui i estigui a tot arreu, jo sóc de Les Fonts i m’he de desplaçar habitualment, sovint al centre de la ciutat”; per tant presència física i virtual a tot arreu. Cazorla defensa els drets «ja reconeguts a la Carta Magna i a la Carta de Salvaguarda, i la defensa de col·lectius com ara l’LGTB. El Síndic no resol els problemes, els tutela», afirmà la candidata.

Xavier Gállego, educador social des de fa 27 anys i treballador a l’Ajuntament, defensà que el seu «bagatge és l’escolta activa i l’empatia». Per salvar la seva falta de formació jurídica, Gállego apel·la a què el Síndic duu a terme una feina d’orientació en la seva major part, i que, en tot cas, “per això hi ha un equip de treball”. Els dos pilars bàsics en què fonamenta la seva proposta: “la pedagogia, en les escoles, fent educació en valors, i que les persones que acudeixin surtin amb alguna cosa a les mans».

Anna Muñoz va ser ex-directora del Diari de Terrassa; «en trenta anys he conegut moltes entitats i també l’administració de forma profunda», manifestava com a gran aval. «M’he reunit amb moltes entitats, i tinc el suport de cinc» (que són Euncet, Justícia i Pau, Fundació Fupar, Fundació Oncolliga i l’Associació Alba). Muñoz postulà els seus eixos de treball: el servei al ciutadà, la transparència («no és només donar dades, sinó explicar allò que es fa», i la proactivitat: «la tecnologia permet un contacte permanent.

Muñoz suggereix elaborar una carta de compromisos, a la manera que ja té la sindicatura de Catalunya, per tal que tothom sàpiga els tràmits i els terminis de les seves demandes. «Visitaré totes les escoles, a l’igual que els casals cívics i associacions de gent gran, per que tothom conegui quins són els seus drets», indicà. I remarcà, com a suposat tret diferencial, i en referència també a algun rival, «la meva independència personal, mai he estat a cap partit ni he treballat a l’administració».

La candidatura de Joan Tamayo és la de les organitzacions socials de base. De fet, ha estat l’aposta de l’Espai Drets, format per 14 entitats que trteballen pels drets de les persones i dels col·lectius, i del qual forma part també el Col·legi d’Advocats. «Van considerar oportú proposar-me, i jo vaig dir, per què no?». De fet, Tamayo defensa que les mateixes entitats que treballen pels drets socials “volen una figura que enforteixi aquest càrrec». Més tard, la seva rebé el suport explícit del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, compost per fins 24 associacions i col·lectius, que comprenen un ventall ampli de reivindicacions: col·lectius d’aturats, veïnals, en defensa de la sanitat i els serveis públics, dels drets en l’ensenyament, d’immigrants, etc., gens sospitoses de defensar interessos privats. D’aquesta forma, com a conegut activista amb anys de trajectòria, Tamayo es mostra rotund: «la meva motxilla és la lluita per una societat millor, i el meu compromís, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets, que l’ajuntament té massa anys al calaix».

Ha treballat a cinc administracions diferents, per això, no dubta en reconèixer que «la figura del Síndic ha estat incòmoda per al poder local, i per això menyspreada. Gràcies a l’anterior Síndica, la Isabel Marquès, la seva figura s’ha dignificat a la ciutat, i s’ha aconseguit que aquest sigui escollit a través d’aquest procés participatiu». De nou i com la resta, reconegué també que un procés molt millorable. Al temps, proclamà que la important tasca del Síndic «només es pot fer amb dedicació exclusiva, per escoltar la gent, així com els problemes dels barris, falten hores». Una altra eina a destacar per Tamayo és la Llei de transparència i bon govern. I de nou, continuar la tasca de Marquès, anant a les escoltes i els instituts, inculcant valors en els nens i els joves».

Una altra advocada, Miriam Bosch, mostrà la seva vocació de servei públic. És la única candidata que té plaça de funcionària. «Aquest és un càrrec desconegut, que està per posar al seu lloc a l’administració. El que pot fer és recomanacions a l’ajuntament». El seu projecte es basa en l’empatia i l’assertivitat, «ja que s’ha de saber dir sí i no». Bosch matisà que el meu estil no és fer campanya. La meva intenció és que la gent que acudeix al Síndic, s’emporti sempre una resposta, i tingui una idea clara d’allò que pot fer davant el seu greuge o demanda».

Jordi Estapé, advocat i periodista, també proclamà la seva vocació de servei: com a intermediari en tant que periodista, i com a defensor dels drets humans en tant que advocat. El meu lema, ‘Bon dia, el Síndic l’escolta’, pretén transmetre proximitat i persuasió. Per això postula: «Vull escoltar-vos, i vull que la ciutadania confiï en aquesta figura, que no sigui l’últim recurs, i que des d’un primer moment sigui d’ajuda. Alhora, que sigui eficaç i ràpida, i una figura referent en els drets humans».

Guillem Izquierdo és el més jove dels candidats, amb 25 anys, recentment ha finalitzat els estudis de Dret. Promou entre els seus coneixements, aspectes de l’habitatge, com el de la propietat compartida de l’habitatge («més enllà del lloguer i la propietat privada»). Pretén ajudar que Terrassa continuï sent capdavantera en temes d’habitatge, com ara en reallotjar famílies, o a sancionar els bancs amb pisos buits. I al seu torn, es postula per defensar les persones amb diversitat funcional.

D’esquerra a dreta: Cazorla, Gállego, Muñoz, Tamayo, Bosch, Estapé i Izquierdo. Foto: Facebook FAVT

Entre les preguntes formulades pels assistents, les que feien referència a la idoneïtat del suport d’entitats, o com alguns digueren, la qüestió de la independència, fou motiu de debat. En aquest sentit, Muñoz reblà que els suports estan contemplats dintre del propi reglament del procés, i defensà que qui li donava suport, ho feia a les seves propostes i compromisos. Tamayo, que supera àmpliament en número d’entitats socials i plataformes que li donen suport, assegurà que el poder no ha cregut mai en la Sindicatura, «jo no he buscat cap entitat, aquestes han proposat una persona». En oposició, Cazorla dibuixa una candidatura amb aparença asèptica, desvinculada de res i sense suports previs; «no porto càrregues», deia en contrast amb les altres dues candidatures fins el moment majoritàries, que sí presenten, en diferents nivells, associacions locals que els emparen. La resta de candidats tampoc són reconeguts per la seva implicació en entitats ni tenen un perfil públic i notori.

Un altre aspecte que es mencionà és la retribució econòmica del càrrec, que segons el reglament equivaldrà a la dedicació total d’un regidor de govern, en total uns 57.000 euros de salari brut anual. Tant Muñoz com Tamayo defensen una dedicació exclusiva, i s’atenen a allò que marca el reglament. Aquest últim remarcà: «l’anterior síndica ha estat maltractada, treballant moltes hores i sense l’adequat reconeixement de la figura». Per la seva part, Bosch afirmava, «jo necessito treballar i cobrar». Gallego apuntà a que donaria part del sou a associacions locals. Cazorla assegurà que exerciria la funció dedicant-se a temps parcial i només cobrant els honoraris corresponents. «La síndica ha d’estar les 24 hores al dia, però no cal que sigui presencialment, entenc la tasca com un treball en equip, s’ha de saber delegar». Izquierdo també prefereix realitzar la feina de Síndic a temps parcial.

Les crítiques al procés de participació, que provoquen consens segons manifestaren tots els candidats, també es refereixen a l’hora de designar la figura: «fora bo que el ple tingui la darrera paraula, però que sigui síndic aquell a qui hagi designat la ciutadania», en paraules d’Izquierdo. Muñoz afegí: «he trigat 20 minuts fins arribar a la urna que hi ha a la plaça Didó», i coincidia en què l’ajuntament ha d’escollir qui guanyi en vots. Tamayo també s’afegí al procés democràtic, quan afirma: «les institucions tenen por a la participació i no l’encerten». Aquí també Cazorla es mostrà molt crítica: «cal un sistema accessible a tothom, i sembla que algú no vol que es faci de forma efectiva, per tant en el futur s’ha de canviar».

Miquel Gordillo