Denúncia contra Mútua de Terrassa: “M’han deixat molt malament, a sobre amb un tracte xulesc”

1 Comment
Francisco Ballesteros durant l’entrevista amb Malarrassa, a la Rambla d’Ègara. Foto PV

En Francisco Ballesteros, pensionista amb 47 anys, denuncia Mútua de Terrassa: “M’han deixat molt malament, a sobre amb un tracte xulesc”

Pep Valenzuela

Tres operacions a Mútua, amb infecció inclosa, fins arribar a la Vall d’Hebron, on finalment es va resoldre.

Transportista, encarregat de CIRSA i també escombriaire, a punt de complir 47 anys, en Francisco Ballesteros és pensionista (400 euros/mes) des del 2012, quan se li va fer impossible continuar treballant. Afirma que Mútua de Terrassa el va maltractar i «abandonar», de fet va presentar denúncia contra la institució l’any 2014, encara corre.

A la cama dreta té un 49% de la capacitat només i, assegura, els nervis morts. El seu és un calvari que va començar l’any 2009 i només ha començat a acabar-se després d’una operació a la Vall d’Hebron, el 15 de novembre de 2017, la quarta després d’altres tres a Mútua: «aquest dia em va tocar la loteria!»

Les primeres molèsties les va començar a notar al 2009. Se li dormia la cama dreta, amb gran dolor i no podia caminar. El 2010 va començar a prendre la medicació que li recomanà l’especialista, dosis del polèmic Lyrica que va prendre durant 6 anys. Al temps, explica en entrevista amb Malarrassa, el metge de capçalera li receptava Tramadol contra el dolor, al temps que l’enviava a fer un TAC a l’hospital del Parc Taulí, amb el qual descobriren que hi havia una lesió a la vèrtebra.

Amb els resultats, l’especialista li va recomanar que caminés com més millor, una proposta que, recorda i denuncia en Francisco, «és el pitjor que em podia proposar», d’acord amb informacions que ell mateix va tenir més tard. De qualsevol manera, el tractament es va mantenir en el nivell de subministrar calmants. Recorda que el Tramadol va deixar de tenir efecte i va anar provant d’altres.

Al 2013, les visites a urgències es van fer quasi diàries, «no podia suportar el dolor». Amb molta ràbia, que no li fa perdre els ànims, recorda que mentre al CAP o a l’Hospital de Terrassa rebia un tracte «més personal», a la Mútua se sentia «només un número». Ha arribat a passar hores «tirat a terra morint de dolor, i punxada de diazepan al passadís».

«Un dia vaig muntar el ‘Cristo’, vaig anar a Atenció a l’Usuari, i finalment van resoldre fer-li l’operació que, aparentment, en aquell moment tocava, d’hèrnia fiscal. Era febrer del 2013.

Allò, però, estava lluny de ser la solució al seu problema, o pitjor. Operat pel famós doctor Maestro de León, al quiròfan va agafar una infecció que li produïa un dolor tant o més que l’anterior. «Li vaig preguntar directament al metge sobre la infecció, però no em deia res». Al maig, nova intervenció. Però no es va solucionar el problema, ni amb els antibiòtics ni amb els anàlisis de sang i orina cada tres dies.

Quasi dos mesos després, de nou a urgències, «més de 10 hores esperant, fins que un metge conegut que passava per casualitat es va interessar i vaig decidir pujar a la planta 10, on vaig trobar l’equip de metges, el propi De León també, prenent cafè, i a sobre es va posar xulo. En Francisco tornà a l’espai d’urgències, tot i no suportar més el dolor. Declara que, aprofitant que entraven uns Mossos d’Esquadra els demanà ajuda, «de seguida van aparèixer infermeres i doctors i em van posar diazepan».

Amb una força d’ànim increïble i ganes d’anar endavant, millorades després de l’operació a la Vall d’Hebron, en Ballesteros explica que va posar més de 30 reclamacions a Mútua, que les enviava sempre amb còpia al director del CatSalut. Al tercer correu, es posà la maquinària en marxa i li van fer la tercera operació. Però la bacteria encara hi era. Un mes i mig ingressat, i sense informació. Amb tant de trànsit per urgències i quiròfans en Francisco, durant l’entrevista, no aconsegueix recordar bé què anava primer i què després.

Després d’una visita a la Clínica del Dolor i de reclamacions sense resposta, cap a finals del 2013 o gener del 2014 va aconseguir el seu informe, «un drama total, tenia síndrome piramidal». El doctor De León li proposà «matar els nervis». Amb la desconfiança al cos, consultà amb la doctora de capçalera i contactà amb la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública.

Poc després, va descobrir que el seu historial «ja no hi era en el sistema de Mútua», i que en no haver seguiment del cas, va patir una «degeneració en la zona», fins que el 2016 li van diagnosticar esclerosi en les vèrtebres L5 i L4. Ara ja un altre doctor, Alonso, li va proposar fer una quarta operació. Aquí, però, ja estava parlant amb advocats i va anar directament a la Vall d’Hebron, amb tota la memòria, «però al CD de les proves no es veia res i van haver de fer-les totes de nou».

Li proposaren operar-lo allà mateix i va acceptar. Més de 13 hores d’operació, explica, amb 2 doctors, «però un tracte molt millor, personal, sense xuleria». Era la quarta operació, novembre del 2017, «aquell dia em va tocar la loteria», emfasitza amb alegria. Al tercer dia ja s’aixecava. La seva perspectiva de vida ha canviat des de llavors.

Ara ja pot caminar fins i tot sense crosses, poquet, però va fent. Amb crosses s’atreveix a anar-hi on calgui. Pes, però, no en pot carregar més de 3 quilograms. Tot i que el balanç global encara és negatiu, «m’han deixat molt malament». Pel camí, depressions, visites al psiquiatra, viure «drogat 24 hores al dia», amb caminador, «un drama», i encara moltes nits ni puc dormir…

En tot cas, després de la tercera operació, en Francisco ja va posar denúncia contra Mútua de Terrassa, un procés complicat, segons el seu advocat, perquè l’asseguradora de Mútua, la Zurich, té molta experiència en aquestes qüestions, i es pot allargar encara algun temps la resolució. Però això no desanima en Francisco, «hem anat ajuntant més informacions i denúncies, tenim molts argument per quan arribi el judici».

Related Articles

1 Comment

  1. Francisco

    La veritat es que el serveic d urgéncies funciona bastant malamente. Prometen puixa a planta i despres diuen que no ya monitores. Com s entent aixo que a un hospital no tinguin monitors

Deixa un comentari