Jordi Fernández i Xavier Diez (Foto: PV)
La història de Catalunya hauria estat marcada per una constant: la coincidència entre avenç social, democràcia i àmplia autonomia municipal, per una banda; i dictadures, repressió i intensificació de la desigualtat social amb anul·lació i anorreament de la democràcia i els governs municipals, per l’altre; afirma en Xavier Diez, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Girona i professor d’aquesta disciplina a la Universitat Ramon Llull, durant una xerrada sobre “federalisme i municipalisme” el passat dimarts 2 de desembre, a Amics de les Arts.
Intel·lectual de volada internacional, un dels grans pensadors europeus del segle XIX de fet, influent políticament i ideològicament en diverses corrents, com ara l’anarquisme, el republicanisme i el federalisme. Malauradament, però, molt incomprès en el seu temps. I encara. És d’en Pi i Margall (1824-1901) de qui glosà vida i obra l’autor de llibres com El anarquismo individualista en España, 1923-1938 i L’Anarquisme, fet diferencial català : influència i llegat de l’anarquisme en la història i la societat catalana.
Dos temes o debats principals en aquests temps que corren, federalisme i municipalisme, són eixos del pensament de Pi i Margall, considerat com predecessor del col·lectivisme i el comunisme llibertari, tot i haver estat president de la I República Espanyola. Diez defensa que, efectivament, “el pensament pimargallà és molt original i prepara el terreny per a teories anarquistes” que tindran molta importància i influència a finals del segle XIX i en les primeres dècades del XX”. Considera també que la transcendència de les mateixes pot ser comparada sense cap escrúpol amb la del francés Proudhon.
Al marge de les vicissituds personals i polítiques de la seva vida i militància, “la seva gran contribució al pensament va ser sobre les qüestions del federalisme i el municipalisme, totes dues íntimament lligades”.
A la seva obra La reacción y la revolución, de 1854, aquest pensador considerat un “hegelià d’esquerres” defensa que a l’Estat espanyol es viu una opressió política, una de social i, tercer, una altra de nacional. La proposta conseqüent, assegura en Xavier Diez, és que cal “destruir l’Estat espanyol per construir després una federació de pobles lliures a partir d’una forta i nodrida malla de municipis lliures i autogestionaris”.
Les revoltes cantonalistes, com la famosa de Cartagena, davant les quals va dimitir com a President de la República, haurien sigut en gran mesura quelcom semblant a la seva proposta. No només va dimitir ell, sinó que poc després triomfà la Restauració amb la reimplantació de la Monarquia i d’un règim bipartidista (liberals-conservadors) que, amb alguns buits, es perllonga fins avui.
En la seva teoria primera, Pi i Margall defensa una democràcia directa de base municipalista, la dita destrucció d’Espanya per fer-la de nou. Posteriorment, plantejà la possibilitat de construir una Ibèria federal, però sempre de pobles lliures; sobre la base, proposa, de característiques culturals, “països catalans avant la lettre” es preguntà Diez; però en tot cas sempre en peu d’igualtat i sense supremacies.
Pep Valenzuela
Enllaços a tres de les obres de referència de Pi Margall:
La reacción y la revolución (http://bibliotecavirtual-pdf.blogspot.com.es/2011/07/pi-y-margall-la-reaccion-y-la.html)
Las nacionalidades (http://bibliotecavirtual-pdf.blogspot.com.es/search?q=Las+nacionalidades)
La Federación (http://bibliotecavirtual-pdf.blogspot.com.es/2011/08/francisco-pi-y-margall-la-federacion.html)
Deixa un comentari