[Domènec Martínez] Terrassa-Copenhage: bicicletes, brigadistes i fraternitat internacionalista

Consol Hernández al monument als Brigadistes Internacionals, Copenhage. Foto: DM

Domènec Martínez

Europa respira amb dificultat. Ciutats contaminades, malalties cròniques, morts prematures i el crit de la generació de Greta Thunberg advertint-nos que el temps s’acaba. Reclamen mesures urgents i una oportunitat de futur. Interpel·len els governs, les empreses, les administracions i la ciutadania. Un cercle viciós i la darrera oportunitat.

Copenhage és una ciutat modèlica, les bicicletes són protagonistes de la mobilitat de la gran majoria de les persones, de totes les edats. Des de les criatures fins a les jubilades. Una opció intel·ligent i saludable gràcies al disseny urbanístic i les facilitats per fer-ho possible. És una ciutat perfecta per caminar: xarxa potent de carrers per vianants, parcs, canals i jardins. Així vam descobrir, coincidint amb la concentració del 27 de setembre sobre emergència climàtica a la plaça Ofèlia, aquesta història de fraternitat.

Anem a pams. La Consol, que forma part de l’Amical de les Brigades Internacionals (BI) de Catalunya¹, coneixia de l’existència d’un modest monument als voluntaris danesos en un parc de Copenhage. Es troba al parc Churchill, pel camí del famós reclam turístic La Sireneta. Era un dia gris, plujós, i vam descobrir el monument en forma de piràmide molt a prop del Museu de la Llibertat que honora els danesos que van lluitar contra l’ocupació feixista de Dinamarca. És una gran ironia de la història que el monument als Brigadistes danesos es trobi al parc de Churchill, un dels adversaris més actius contra la II República i defensor de la política de “No Intervenció”, que Hitler i Mussolini van aprofitar per intervenir a Espanya i ocupar, posteriorment, altres territoris d’Europa.

Els brigadistes entren al pont de Lille, França

Però tornem al fil del relat: el que més ens va cridar l’atenció van ser dues coses. La primera la quantitat de voluntaris danesos que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme. 550 voluntaris, la meitat va morir als camps de batalla, o per malalties i a les presons franquistes. Ho feien també com una manera de lluitar contra el feixisme a casa seva i que ja incendiava Europa.

La segona va ser el mateix monument. Els noms de les batalles on van intervenir: Madrid, Jamara (així està escrit), Huesca i Teruel. I les imatges esculpides a la pedra: un brigadista amb un fusell, un brigadista amb una persona inert als braços, i un brigadista amb una bicicleta. Ens va semblar fascinant. Com la història que es pot trobar a les xarxes i webs de Amigos de las Brigadas Internacionales (Tres hermanos daneses y un camarada) i que he volgut recollir en aquest 81 aniversari del seu comiat.

Es tracta d’un homenatge, entre altres voluntaris danesos, als germans Nielsen (Aage, Harald i Kai) i el camarada que els acompanyava (Hans Petersen). Curt i ras. Vam venir a Espanya des de Dinamarca en bicicleta. Tots quatre eren membres de les Joventuts Comunistes Daneses (DKU), d’un barri obrer de Copenhage. Van prendre la decisió de venir conscients dels vents que corrien al continent: atur, injustícies, la persecució dels comunistes. Al seu barri van organitzar una col·lecta i ells mateixos van contribuir amb els seus salaris per pagar el viatge. Kai, que treballava a la fàbrica Hartmann, tenia 21 anys. Harald 24, carnisser de professió. Aage, amb 18 anys, era el més jove, treballava a la construcció. Hans Petersen, el més gran del grup, 26 anys, era mecànic, també de la fàbrica de maquinària Hartmann.

Escultura homenatge als Brigadistes Internacionals, Copenhage. Foto: DM

Un dia del mes d’agost de 1936 van agafar les motxilles i les bicicletes i van emprendre el viatge. Al passar per Alemanya van contemplar astorats com als albergs juvenils es cantava Horst Wessel, amb el braç estès, salutació nazi. Però també van rebre ajut de grups de les Joventuts Comunistes que els hi van proporcionar menjar i refugi. En arribar a la frontera francesa la gendarmeria els hi va prendre les bicicletes. Van arribar a París com van poder, i des d’aquí fins a Perpinyà, creuant fins a Barcelona en tren. Feia únicament, un mes i mig de l’inici del cop militar.

Els quatre nois danesos es van incorporar a la Brigada Thälmann. Com Harald Nielsen havia fet el servei militar a una companyia de metralladores van ser destinats a Tardienta, al front d’Osca. La defensa dels turons de Tardienta va ser molt dura, amb moltes baixes, però la brigada va ser guardonada per la seva resistència. La cerimònia es va fer al 27 d’octubre a la caserna Carlos Marx, on van estar presents representants de la Generalitat, del PSUC i el cònsol a Barcelona de la Unió Soviètica, Antónov Ovséienko. Els germans Nielsen van ser els escollits per portar la bandera de la Brigada Thälmann.

A partir del novembre de 1936 s’incorporen a la defensa de Madrid. Hans Petersen és ferit a la Casa de Campo i traslladat a un hospital a Barcelona. Els germans Nielsen entren a formar part de la bateria antiaèria Dimitrov que va actuar en diferents fronts. Kai i Aage Nielsen van tornar al seu país l’octubre de 1937. Hans Petersen i Harald Nielsen van fer el mateix, però poc després van tornar a Espanya, fins a l’octubre de 1938, quan el Govern de Negrín va considerar necessari la sortida de tots els Brigadistes. Hans i Harald van participar en l’acte de desfilada i de comiat dels brigadistes internacionals a Barcelona. De tornada a casa Harald va ser l’encarregat de liderar el grup de voluntaris danesos. Hans va marxar a finals de desembre.

Quan l’Alemanya nazi ocupa Dinamarca el 9 d’abril de 1940, els voluntaris que van venir a Espanya, van ser els primers resistents. Els tres germans Nielsen i Hans Petersen, van participar molt activament en l’organització de la resistència clandestina. Durant l’atac de les tropes nazis a la Unió Soviètica, el juny de 1941, la policia danesa va detenir 125 veterans de la guerra d’Espanya, que van ser portats al camp de concentració d’Horserod, al nord de la capital. Fins a anar a parar, posteriorment, a camps d’extermini de Polònia. Allà van morir molts brigadistes.

Hans Petersen que s’havia pogut deslliurar de les primeres detencions, va ser detingut i es va convertir en el primer danès condemnat a mort pels alemanys ocupants, però amb una revisió posterior a cadena perpètua, va poder sortir amb vida al final de la II Guerra Mundial. Aage, el més jove dels germans no va tenir tanta sort. Va caure en una acció de sabotatge l’octubre de 1943. Torturat per la Gestapo va morir a la presó el 18 d’octubre de 1943. Harald i Kai, els altres germans, es van traslladar a Suècia perseguits per les seves activitats de sabotatge de les línies ferroviàries que enllaçaven amb Alemanya. Van ser detinguts a Malmö i posteriorment a Kalmar. Després de la guerra, Harald, Hans i Kaj van tornar als seus llocs de treball. Harald va tenir l’honor de participar en l’homenatge a La Pasionaria, amb motiu del seu 90 aniversari.

Una de les escultures de l’homenatge, a Copenhage. Al peu es llegeix ‘Guadalajara Ebro’. Foto: DM

Ara, quan escric aquestes notes, no puc deixar de recordar amb emoció aquell viatge a Madrid, amb els camarades del PSUC. Conservo una fotografia entranyable d’aquell novembre de 1985. En aquells temps jo no coneixia la història de fraternitat d’aquests voluntaris danesos que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme. Ni sabia qui era Harald. L’he descobert amb la Consol, en aquest viatge sentimental a Copenhage. I he volgut rescatar aquesta història de l’oblit.

Forma part de la batalla de les plaques, dels senyals de la memòria, que ens empenyen a descobrir quines històries hi ha darrere de cada casa, carrer, plaça o poble. Imprescindible en aquests temps de revisionisme (i intents de liquidació) de la memòria de la resistència antifeixista i partisana a Europa.

Un prec final: si aneu a Copenhage, porteu unes flors al monument dels brigadistes, van venir a Espanya per lluitar per un món millor, un món de pa i de roses. Una lliçó de solidaritat i de fraternitat sense fronteres que cal transferir a les noves generacions.

Domènec Martínez, Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa (finals octubre 2019, 81 aniversari del Comiat de les Brigades Internacionals)