Mario Soria, coordinador d’ANC-Terrassa per la Independència, intervé en el ple municipal del 23 de febrer. (Twitter ERC)
Debat intens en el ple al voltant del futur polític de Catalunya i la celebració d’un referèndum destinat a decidir la qüestió. L’Ajuntament de Terrassa s’ha adherit a un manifest que condemna la politització de l’estament judicial espanyol i exigeix una separació de poders real com a garantia de la democràcia. La resolució aprovada en la sessió plenària corresponent al mes de febrer i celebrada el passat dijous, també mostra el suport de l’Ajuntament de Terrassa als càrrecs electes que estan sent investigats per la justícia espanyola per haver promogut el dret a decidir en la consulta del 9 de novembre de 2014. Però el punt primer i principal, el de permetre convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, tal com va aprovar el Parlament el passat 6 d’octubre, no ha tirat endavant pel vot contrari del PSC.
La proposta l’havia presentat l’ANC local, i havia estat entrada formalment pels grups d’ERC-MES, la CUP i PdeCAT. El coordinador de Terrassa Per la Independència, Mario Soria, ha intervingut per part de la societat civil en el ple municipal (llegir la intervenció completa aquí) on ha defensat la seva postura, tot apostant per què «l’Ajuntament de Terrassa ha de posicionar-se a favor del dret a vot ciutadà».
Malgrat que l’ANC demanés l’abstenció dels regidors que no estiguessin d’acord amb la independència però «sí per una democràcia millor», el PSC Terrassa no s’ha volgut mostrar favorable a convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya el passat 6 d’octubre. El regidor Amadeu Aguado ha defensat la postura federalista de la seva formació, així com una «reforma constitucional que resolgui l’encaix entre Catalunya i Espanya».
«El 85% de la població d’aquest país, la gran majoria, vol votar», ha afirmat Isaac Albert (ERC). «Volem votar de forma acordada amb l’Estat, el problema és que no és possible», ha dit, mentre assegurava que «com a molt tardar al setembre, es convocarà un referèndum», que el camí encetat no té marxa enrere. Alhora que afirmava: «ja es porta debatent no des del 2012, sinó de ja fa tres-cents anys». I es mostrava contundent: «el problema no és com el govern organitzarà el referèndum, sinó què farà l’estat Espanyol per impedir que la gent voti».
«Vivim atrapats en un estat opressor, producte del règim del 78», en paraules de Maria Sirvent (CUP) i que Espanya «nega el dret d’autodeterminació del poble català». «No necessitem subordinar-nos a aquest estat, que ha fet imposició amb via armada, violenta i repressora», ha dit, mentre defensava un «referèndum que permeti un procés constituent real», i sense reconèixer el marc jurídic que ens limita i no ens deixa ser qui volem ser».
Sàmper (PDeCAT), sostenia que «el que demanem és una evidència, «una norma s’ha d’interpretar en base a la realitat social», tot recordant que «més de dos milions de persones van votar en la consulta del 9N» i fent una defensa jurídica de que
TeC sí s’abstingué en aquest primer punt, ja que allò plantejat en la resolució «no garanteix ni contempla la celebració d’un referèndum que sigui realment efectiu», afirmà Xavier Matilla, en clara referència a que aquest hauria de ser pactat amb l’estat.
La negativa a tot de PP i Cs en aquest tema ja es donava per sobreentesa, amb els coneguts arguments de la defensa de la unitat d’Espanya i de que la sobirania popular ha de recaure en tot el poble espanyol.
Els punts que han estat aprovats pel ple municipal són:
2.- Subscriure el contingut del Manifest del Pacte Nacional pel Referèndum que fa també referència a la convocatòria d’un referèndum sobre quin ha de ser el vincle entre Catalunya i Espanya.
3.- Condemnar la politització de l’estament judicial espanyol i exigir institucionalment una separació real de poders com a garantia de la democracia.
4.- Mostrar el suport de l’Ajuntament de Terrassa als càrrecs electes i a les institucions que estan sent investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir o per haver expressat les seves opinions polítiques de manera pacífica, lliure i democràtica.
5.- Comunicar aquest acord als partits polítics, sindicats i altres organitzacions signants del Pacte Nacional pel Referèndum, i també al Parlament de Catalunya i als governs locals.
No s’aprova el següent punt:
1.- Manifestar el suport de l’Ajuntament de Terrassa a les resolucions aprovades en el Parlament de Catalunya el 6 d’octubre de 2016 referents a la necessitat de convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
Deixa un comentari