El Tercer Sector Social dona feina a 92.000 persones i no percep recuperació econòmica malgrat incrementar el volum de contractació
El sector reclama un model de col·laboració amb l’administració pública que doni sostenibilitat als serveis i estabilitat als equips
Sector feminitzat: un 74% de les persones contractades són dones, davant el 47% del conjunt del mercat laboral català
La ràtio d’equitat salarial al Tercer Sector Social és del 1:3 davant l’1:116 de l’IBEX35
El Tercer Sector Social incrementa un 2,2% el volum d’ocupació que genera i és una font d’equitat en termes de forquilla salarial: dona feina a 92.000 persones (90.000 el 2015) i la remuneració de les persones més ben pagades és només tres vegades superior a la dels sous més baixos (ràtio d’equitat salarial 1:3; front una ràtio d’1:116 en el cas de les empreses de l’IBEX 35).
La mitjana salarial és de 20.610 euros bruts anuals (pràcticament el mateix que l’any anterior) i el 75% dels contractes són de tècnics d’atenció directa, que en un 91,4% dels casos cobren entre 13.000 i 24.000 euros l’any. Els càrrecs de direcció i gerència representen un 5% dels contractes i cobren majoritàriament entre 25.000 i 48.000 euros.
Aquestes són algunes de les dades que recull l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017 (2017-07-ANUARI-OCUPACIÓ-TSS-2017-WEB), una recerca impulsada per La Confederació amb el suport de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i presentada la passada setmana per la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya (La Confederació). El seu president, Joan Segarra, ha subratllat “la dimensió socioeconòmica de les organitzacions no lucratives, que presten serveis essencials per a l’Estat de Benestar garantint l’eficiència dels recursos públics i el màxim retorn social, en base a models de gestió propis de l’economia social”.
A banda de la idiosincràsia del sector –equitat, horitzontalitat, vocació de servei públic—, la tendència a l’homogeneïtat en termes de condicions laborals i salarials té a veure també amb la forta regulació existent. Al tercer sector s’apliquen un total de 41 convenis laborals i el 73% de les entitats aplica un únic conveni, el del seu àmbit concret. Això fa que no hi hagi grans distàncies entre les diferents categories professionals.
Un 76% de les entitats socials afirmen no haver percebut indicis de recuperació econòmica. L’any 2015 aquesta percepció era del 89%. Malgrat això, només el 17% manifesten haver hagut de fer reestructuracions en els equips de treball. Entre aquelles que han percebut una millora, el 74% l’han repercutit en un increment de les plantilles, molt ajustades en el període de crisi.
Disminueix lleugerament l’estabilitat de l’ocupació (54% de contractació indefinida el 2016, el 2015 era un 60%) i incrementa lleument la contractació a temps parcial, passant del 53% el 2015 al 56% l’any 2016. Hi ha una diferència significativa en aquests indicadors respecte els del mercat laboral català: 78% de contractació indefinida i 14% de contractació a temps parcial.
Davant d’aquestes dades que caldrà seguir de prop, el president de la Confederació, Joan Segarra, ha apel·lat els responsables polítics a apostar per un sistema de serveis socials amb un finançament adequat i també ha destacat la necessitat d’aprofitar les directives europees de contractació pública per construir un model català de col·laboració público-social per a la provisió de serveis a les persones que contribueixi a assolir els nivells de qualitat d’ocupació desitjats. En aquest sentit, Josep Ginesta, Secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, ha remarcat en la presentació de l’acte que “sense la cooperació público-privada, no hagués sigut possible desplegar les polítiques socials d’aquest país”.
Els serveis socials i d’atenció a les persones conformen un sector altament feminitzat: el 74% de les persones contractades per entitats no lucratives són dones, un percentatge que va a l’alça (el 2014 era del 71%) i que està molt per sobre del global del mercat laboral català (MLC), on són menys de la meitat (47%). La bretxa salarial de gènere és poc significativa en xifres globals (3% davant del 26% del MLC) però s’incrementa substancialment en els càrrecs de direcció i gerència, un tram en què les dones cobren un 13% menys que els homes. No hi ha diferències significatives entre homes i dones pel que fa a la contractació indefinida, i pel que fa al tipus de jornades, un 60% de les dones treballen a temps parcial respecte el 47% dels homes.
El Tercer Sector Social és un sector inclusiu i integrador respecte la contractació de persones amb discapacitat. Sense tenir en compte els Centres Especials de Treball (que tenen per objectiu crear llocs de treball per a persones amb discapacitats o trastorn mental), el 2016 un 4,4% dels contractes a les entitats del Tercer Sector Social s’han fet a persones amb discapacitat, davant del 0,2% del MLC.
(Per l’elaboració de l’Anuari La Confederació compta amb la col.laboració i expertesa de l’Observatori del Tercer Sector, encarregat del desenvolupament tècnic i metodològic de la recerca.)
Deixa un comentari