En memòria d’en Lluís Martí Bielsa, va somniar sempre en un món millor…

Lluís Martí Bielsa. Foto: ElViejoTopo

Enric Cama

El passat diumenge 6 d’octubre, mentre participava a les XX Jornades del Maquis al poble de Santa Cruz de Moya (Cuenca) en l’homenatge als guerrillers espanyols que van lluitar contra la dictadura franquista, va morir Lluís Martí Bielsa, secretari de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, president de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya i president de l’Amical dels Antics Guerrillers Espanyols a França. Tenia 97 anys i una llarga vida darrera; una gran part de la qual dedicada a aconseguir un món millor, una societat on un diferent bressol no comportés obligatòriament una diferent vida, una societat de lliures i iguals, sense explotats ni explotadors. Sempre fidel al seu ideal comunista, fins el darrer moment va mantenir una activitat extraordinària. Feia pocs dies havia encapçalat, amb el president de l’Associació, Carles Vallejo, la delegació que va participar a Paris en la commemoració de l’alliberament de la ciutat l’agost de 1944, i el dissabte 5 d’octubre, just hores abans de morir, rebia l’homenatge de les jornades de Santa Cruz de Moya. I feia també poc temps que havia presentat l’edició en castellà de les seves memòries «UNO ENTRE TANTOS.Memorias de un hombre con suerte».

Durant la guerra a Espanya havia format part de la Guàrdia d’Assalt. El 1939 s’exilia a França on, després d’estar internat en diferents camps de concentració, participa en la Resistència francesa contra la ocupació alemanya. Detingut pels alemanys aconsegueix evadir-se. Participa en l’alliberament de París i com oficial de les Forces Franceses de l’Interior continua la lluita fins la derrota nazi. L’1 de gener de 1946, com a militant del PCE-PSUC, travessa a peu els Pirineus amb la missió d’instal·lar una impremta del partit. Aquell mateix any és detingut, torturat durant seixanta-dos llargs interrogatoris i empresonat durant sis anys a la Model, Ocaña i Burgos.

Lluís Martí Bielsa ha estat un incansable referent de la Memòria Històrica. Ha desenvolupat una gran tasca en centres educatius, associacions, centres culturals, barris, etc. explicant, especialment a les joves generacions, les seves vivencies i el que va ser la dictadura franquista i la repressió que va comportar.

Els membres terrassencs de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme el coneixíem bé, havíem col·laborat molts anys amb ell i el trobarem a faltar. Trobarem a faltar la seva experiència, el seu exemple, els seus consells i la seva serenitat. I el trobarem a faltar precisament en uns moments en que a Europa torna a incubar-se «l’ou de la serp» i avancen de nou les idees contra les quals Bielsa va lluitar tota la seva vida: l’extrema-dreta creix en molts països, en alguns Estats de l’est europeu es destrueixen monuments a les Brigades Internacionals mentre s’aixequen monuments a notoris nazis de la II guerra mundial, es criminalitzen els immigrants, etc. I contemplem amb estupor com el Parlament Europeu canvia la història amb resolucions que equiparen nazisme amb comunisme i es tergiversen períodes com la II guerra mundial posant al mateix nivell víctimes i botxins. I pel que fa a Espanya, assistim en els darrers temps a una sèrie d’inaudites manifestacions per part de dirigents del PP i de VOX anunciant la possibilitat de la crema d’esglésies per part de l’esquerra, calumnien el record de les «13 roses» acusant-les de violadores i assassines, i s’exalta la figura de Franco i la seva dictadura.

Queda doncs molta feina per fer en el tema de la memòria. I a Terrassa la estem fent i encara la farem millor pensant en l’exemple de la seva vida. Una vida que va veure com el cor deixava de bategar precisament al peu del monument al guerriller a Santa Cruz de Moya que ell va ajudar a aixecar. De segur que Bielsa va estar content…

Enric Cama, Membre de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i de L’Espai de Memòria i de Valors Democràtics de Terrassa