Sílvia Invers durant una recent xerrada a Les Fonts. Foto MG
Pep Valenzuela
Enginyera industrial i consultora energètica, la Sílvia Invers es dedica principalment a actuacions entorn de la pobresa energètica. Atén també particulars i petit comerç per minimitzar consums, ja sigui ajustant la contractació amb la necessitat real d’ús i, si cal, informar sobre hàbits que poden fer baixar la factura. Dedicada d’entrada a la construcció, decidí canviar de sector, davant la crisi i en veure la «necessitat de reconduir el món energètic». Ha treballat per l’Ajuntament de Terrassa com a assessora energètica.
Darrerament, a banda la feina, està dedicant temps i esforços, mitjançant tallers i xerrades, a difondre informació i crear consciència sobre la necessitat d’un consum responsable d’energia i en contra de l’activitat, moltes vegades fraudulenta, de les majors empreses comercialitzadores d’electricitat. Per poder entendre i explicar amb una mica de claredat i detall alguns dels problemes al respecte, Malarrassa ha parlat amb ella.
La comercialització de l’electricitat es pot fer en dos mercats paral·lels: el regulat (amb preus establerts per l’Estat) i el lliure, que permet variació de preus d’acord amb les possibilitats i/o objectius de benefici que es marqui cada empresa. La comercialitzadora compra l’energia necessària per abastir als seus clients de les fonts que els interessi (renovables o altres), tot i que l’energia es barreja tota en la xarxa.
Les empreses del mercat regulat, l’anomenat oligopoli energètic (Iberdrola, Gas Natural Fenosa (actual Naturgy), Endesa, EDP i EON) tenen empreses paral·leles en el mercat lliure. Aquestes últimes tenen més guanys que les del mercat regulat. D’aquí que existeixin, dues Endesa comercialitzadores (per exemple, Endesa Energia XXI o Endesa Energia S.A.Unipersonal, i el mateix en les altres empreses de l’oligopoli).
«Jo lluito contra les males pràctiques d’aquestes grans comercialitzadores que dominen el mercat elèctric», explica la Sílvia, «perquè aquestes empreses fan de tot per tenir els màxims beneficis». A més, considera, «el problema s’agreuja pel fet que l’electricitat és un bé bàsic de totes les persones, que no hauria d’estar en mans privades».
Volen empènyer totes les petites consumidores al dit mercat «lliure»
El petit consumidor, que al principi estava al mercat regulat, en la seva major part ha acabat passant al lliure, «la majoria, sense saber-ho», emfasitza la Sílvia. «Quan vaig a fer xerrades i pregunto, la majoria no sap on té el contracte, però està al dit lliure, de l’oligopoli energètic, sense tenir consciència».
Pot semblar increïble, però la gent, no sap que als punts de servei (que són els de l’oligopoli energètic) s’ha de donar servei tant de la part del mercat regulat com de la part del mercat lliure. «Ara, ja et donen servei de les dues, però fins fa poc encara et deien que no et podien passar al regulat, perquè, suposadament, no era en aquesta empresa. Per descomptat no era cert, és una mentida darrere l’altra. El motiu és que no els interessa que la gent es passi al mercat regular, donat que el marge comercial és molt inferior que el del mercat lliure. Com a conseqüència, van desinformant, mal informant, confonent a la gent i, fins i tot, enganyant als usuaris, perquè sempre acabin en el lliure sense que ho sàpiguen».
D’altra banda, al punt de servei, «la persona que atén cobra comissions per tots els contractes que aconsegueixi del mercat lliure, i cap comissió en els tràmits del regulat. O sigui que té indicació per fer-ho aprofitant qualsevol canvi, com ara una baixada de potència, canvi de nom, contractació de discriminació horària, i sense dir-t’ho ni avisar-te, et canvia directament d’empresa. Com que al final dels tràmits les persones usuàries signen un document, en aquest moment, la usuària està signant l’autorització per fer-ho».
Empreses tapadora i serveis externalitzats, augment dels fraus
Per acabar de fer-ho més complicat, ara bona part dels serveis són subcontractats i no és la mateixa Endesa, per exemple, qui fa directament el servei. Aquelles són encara més agressives. Invers ha conegut algunes, fins i tot l’han volgut contractar. «Volien portar un equip de comercials amb l’objectiu, primer de tot, de fer passar al lliure totes les usuàries que estiguessin en el regulat», declara.
«I el grau de perversió s’ha elevat molt», explica alarmada, «i ara que s’està parlant d’economia social i que els ajuntaments miren de contractar empreses d’aquest àmbit, sense ànim de lucre, algunes empreses mercantils s’estan transformant suposadament en ‘sense ànim de lucre’, per intentar ser contractades, però et dic que l’objectiu és passar al lliure tots els clients».
L’altre gran frau, segueix, es produí amb el canvi dels comptadors. El comercial demanava una factura amb la disculpa de confirmar el número de comptador, que no hi hagués problemes. «En molts casos feien signar canvis de companyia, no només del regulat al lliure, sinó directament d’una empresa a l’altra (per exemple, un d’Iberdrola a qui havies ensenyat la factura d’Endesa i et canviava a la seva, tant de subministrament de llum com de gas, afegint-hi manteniments, de vegades de llum i de gas) i a més amb contractes amb permanència d’un any, que si volies marxar havies de pagar», relata citant casos ben coneguts. «Com que va córrer que hi havia frau i la gent es mirava els papers amb més atenció, van decidir fer signar a la usuària en tàblets, amb la qual cosa encara és més difícil comprovar el que s’estava signant».
Un altre tripijoc era autoritzar via telefònica un canvi de contracte sense que quedessin clares les condicions, i argumentaven que enviarien el contracte per correu per tal que el poguessin llegir i signar. La paradoxa era, explica Invers, que el contracte arribava per correu passat el termini de 14 dies que es té per tirar-lo enrere i, vençuts aquests dies, automàticament quedava validat aquest. «I… quina casualitat, arribava el contracte al 15è dia com a molt aviat, premeditadament, o sigui que no podies dir res i te l’havies d’empassar. Aquesta praxi m’ho va explicar una de les empreses subcontractades per Endesa, com a una de les estratègies que tenia per manipular al ciutadà», comenta encara escandalitzada. «Amb el període vençut, no hi ha possibilitat de canvi a menys que paguis penalització».
La crueltat i mala fe d’aquestes empreses queda patent en el fet d’elegir les persones grans com a víctimes propiciatòries, «aquí es veu com manipulen, la gent gran és carn de canó d’ells, perquè aquest col·lectiu és molt vulnerable». Darrerament, en tot cas, i com a conseqüència de la difusió d’escàndols, «s’estan adonant que necessiten netejar una mica la imatge. Molts fraus s’han destapat, però com que tenen tants beneficis, encara que hagin de pagar una multa de milers d’euros és irrisori en comparació als guanys que aquestes praxis els comporta, i continuen fent les trampes».
Un nou tipus d’empreses comercialitzadores: energies 100% renovables
Invers divideix les comercialitzadores del mercat lliure en dos tipus: un, el de les no respectuoses ni amb les usuàries ni amb el medi ambient, «el típic, per treure’n el màxim benefici es fan els tripijocs que calguin, començant per fer inintel·ligible la factura».
El segon tipus són totes les petites comercialitzadores, amb energies 100% renovables com Próxima Energia, de Madrid, Som Energia, HolaLuz, Factor Energia,…
I «el fet que les persones usuàries sàpiguen de la seva existència és molt important», subratlla la consultora i activista, «si cada vegada hi ha més demanda amb comercialitzadores que utilitzen fonts renovables per abastir d’electricitat als seus clients, es farà necessari que augmenti la generació amb fonts renovables i, per tant, i que s’hagin de parar centrals que utilitzen recursos fòssils, altament contaminants. Evidentment, la substitució total encara no és possible, però es pot caminar en aquest sentit, i és imprescindible si no es vol agreujar els efectes del canvi climàtic».
Per exemple, reactivant moltes estacions i parcs eòlics que paren perquè «l’oligopoli aprofita que no hi ha prou demanda explícita de renovables i va tirant de tot el que embruta, que els dóna més benefici. Malgrat que ja és prou demostrat que generar amb renovables és més rendible».
Les petites comercialitzadores del mercat lliure que són respectuoses amb medi ambient són competitives, afirma, i més barates que les del mercat lliure de l’oligopoli, perquè «no tenen marge comercial tan elevat, i a més no han de pagar a exministres o altres els macro-sous milionaris».
Tot plegat, destaca la Sílvia, i potser en primer lloc, el que cal és «una auditoria a fons de tot el sector que posi negre sobre blanc tots els números durant tot el cicle. La ciutadania pot i hauria d’organitzar-se per això. Com per enfortir Som Energia i altres comercialitzadores. Alhora que empoderar-se creant alternatives de consum energètic col·lectiu, generant energia als edificis particulars i col·lectius».
El mateix producte en dos tipus de mercat: lliure i regulat
Al mercat regulat per l’Estat s’ofereix un únic producte pel petit consumidor (PVPC), per usos domèstics, fins a 10 kW, informa la consultora. A partir de 10kW la usuària no es pot acollir a la tarifa regulada, s’ha de passar al lliure. El PVPC es pot contractar amb discriminació horària o sense. Totes les comercialitzadores d’aquest mercat ofereixen el mateix producte al mateix preu, sense els famosos manteniments associats.
La factura, de totes maneres, inclou els anomenats peatges d’accés, els quals integren conceptes com transport i distribució de l’energia, primes per les renovables, tarifes especials per les grans indústries, dèficit de tarifa, extres peninsulars, moratòria nuclear…) conceptes molt emmascarats que, de fet, demanen a crits una auditoria, ja, del mercat elèctric per tal de saber els costos reals del sistema; però que, fins ara, ha estat impossible d’aconseguir, es queixa la Sílvia, que és també membre del grup comarcal de la cooperativa Som Energia.
Al mercat lliure, les empreses privades, poden posar el preu que considerin, que mai o molt difícilment serà més barat que el regulat, per les petites unitats, com s’ha dit. Llavors, on és el negoci?, demanem a la Sílvia Invers. «La gran trampa és, primer, que la majoria de la gent no sap que hi ha els dos tipus de mercat. I, segon, que les 5 empreses del mercat regulat: Endesa, Iberdrola, EDP, Eon i Gas Natural, ara Natrugy, amb poc marge comercial en el regulat, han creat empreses paral·leles, amb el mateix nom o quasi igual, que treballen al lliure amb un marge de benefici molt més elevat. Si fa uns anys el marge de benefici al regulat estava en el 3%, al lliure era del 20%». O sigui, la diferència entre un contracte amb Endesa, per exemple, al regulat o al lliure, pot significar pagar el 20% més pel mateix producte.
A més, declara Invers, al mercat lliure, les cinc empreses, solen aprofitar qualsevol gestió, com un canvi de potència o contracte o un canvi de nom, per posar manteniments extres, serveis que has de pagar encara que no els utilitzis. «Les comercialitzadores del gas solen indicar-ho clar, però les elèctriques no ho posen; utilitzen conceptes dissimulats que despisten l’usuari». Per exemple, OK Luz és un manteniment que dóna dret a assistència d’un electricista en cas d’avaria i a manteniment anual, serveis que, en realitat, mai es feien. «Ara, com que s’està descobrint això, es comencen a fer manteniments i et ve algú a picar la porta», alerta.
Altre concepte pagat com a manteniment és el suposat dret de l’usuari a què si alguna vegada no es pot pagar la factura, es mantingui el subministrament. Es tracta de pagar una quota mensual. «Jo, però, no he conegut cap usuari que fos conscient de pagar això», adverteix la consultora.
Resumint: «Cal que la ciutadania sàpiga que el mercat lliure, no només consta de les empreses que formen part del mercat regulat sinó que n’existeixen de noves que comercialitzen amb energia 100% renovable que, per damunt dels beneficis econòmics privilegien la qualitat del servei a les persones i el respecte el medi ambient. Evidentment, com no, fent sostenible el seu negoci».
Les fases del cicle de l’electricitat
El sector o mercat elèctric es divideix en quatre fases: producció o generació, transport, distribució i comercialització. En la primera fase, amb dades del 2014, la generació procedia en un 21% de les centrals nuclear; eòlica en un 19%, del carbó en un 17%; hidràulica en un 16%, un 9% del dit cicle combinat (amb gas natural, carbó, gasoli i altres), altre 9% de cogeneració i resta; finalment, un 2% de tèrmica renovable i altre 2% de Fuel més gas. En aquesta fase intervenen un gran nombre d’empreses.
La segona fase, el sistema global de transport de l’energia generada, per alta tensió, el realitza l’empresa Red Eléctrica de España (REE), que és l’operador del sistema. La tercera fase, distribució, té com a funció recollir l’energia generada fins als consumidors, amb una xarxa pròpia, fins als comptadors dels immobles. La gran distribuïdora a Catalunya és Endesa Distribución.
Per últim, la quarta fase és la comercialització, duta a terme per les empreses que compren l’energia que transporten les distribuïdores (i que algunes d’elles també generen), paguen una taxa a l’empresa distribuïdora per utilitzar la xarxa i vénen aquesta energia a les usuàries (particulars o empreses). En aquesta fase i ha dos mercats possibles: el regulat (preu regulat per l’estat i únic) i el lliure.
Deixa un comentari