El terrassenc Ermengol Gassiot, secretari general del sindicat CGT de Catalunya, està en situació de cerca i captura després de negar-se a declarar davant del jutge en relació amb el judici conegut com a #som27imes, conseqüència de denúncies contra diversos membres de la comunitat educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), arran dels fets esdevinguts durant l’ocupació del rectorat de la UAB l’abril de l’any 2013.
L’Ermengol, segons declaracions publicades avui 22 de febrer pel Diari del Treball, ha declarat: «Ja ho vaig dir fa temps i ho dic ara, no faig cas de les requisitòries del jutjat. Abans havien citat a declarar alguna gent i si no es presentaven, els declaraven el cerca i captura. A mi m’havien citat per avui i li vaig notificar al jutge, via fax que avui estaria treballant, i que no hi aniria».
Publiquem ara el darrer escrit del propi Ermengol publicat a la seva pàgina web personal (https://lasaldelaterra.wordpress.com/) analitzant la situació i el procés tot:
Cerca i captura
Publicat el 21 de febrer 2018
Ja fa temps que la dignitat rebel viu en un estat permanent de cerca i captura. Des dels empresonaments de les vagues generals, a les reixes contra la música, contra qui defensa la terra i els barris com a lloc per viure i no per especular-hi, …. contra tantes i tants i tantes raons que no caben en un post que vol ser breu.
Algú avui pot pensar que ara m’ha tocat també a mi. Però no és ben bé cert. Les ordres de cerca i captura contra altres companyes i companys del cas 27 i més també eren contra mi, i contra totes i tots nosaltres. La persecució política contra sindicalistes (recordo encara la presó de tantes per la vaga general del 29M del 2012, entre elles la companya Laura) també ens empresonava una mica a tots i totes. El dret penal de l’enemic, cada vegada més normalitzat i que empresona cantants de rap i independentistes, també ens ataca a nosaltres. De la mateixa manera que la persecució de l’anarquisme amb les operacions policials degudament televisades Pinyata i Pandora ens feien, a totes i tots, més vulnerables davant els abusos de l’Estat.
La dignitat rebel viu en cerca i captura des de fa temps. Però nosaltres rebutgem normalitzar-ho. Seguim indignant-nos. Seguim notant com se’ns posa la pell de gallina a cada nou cas. Perquè estem vius. Vius i vives. I davant de cada envit d’aquest estat que cada vegada es destapa més com el que és, nosaltres ens enfortim responent, amb dignitat i la cara ben alta. Ja fa temps que hem superat els temps de seguir com baules els camins de la repressió. Ara, nosaltres, ens afirmem sent nosaltres, desobeint i sent, precisament, un jo plural.
Seguim desobeint el règim
Ermengol Gassiot
Deixa un comentari