Lluitar contra el feixisme i el racisme és l’objectiu del moviment Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), que dissabte 18 d’abril es presentà a Terrassa, en un acte realitzat a la plaça de Ca n’Anglada, amb una participació de prop d’un centenar de persones.
Assistents a l’acte de presentació del nucli local d’UCFR. Foto PV
“Ens preocupa l’augment de les idees racistes i de l’extrema dreta a Europa, a l’Estat espanyol i a Catalunya”, afirma el manifest fundacional d’aquest moviment que en Dani, membre del nucli d’UCFR al barceloní barri del Clot, presentà tot definint-lo com assembleari i obert a “la gran majoria de la població, de manera que es pugui parar els feixistes, tant al carrer com a les institucions”.
La lluita al carrer és la principal i “ha de ser pedagògica, en defensa dels drets humans, que són universals”. I cridà l’atenció, especialment ara que, “amb el rerefons de la crisi, els grups feixistes aprofiten la desesperació de la gent per vendre falses “solucions”, basades en la xenofòbia i en la por”.
En Fouzi, veí de Terrassa i membre de l’organització AEDI (pel diàleg intercultural), recordà que la població immigrant, i a la nostra ciutat especialment la marroquina, pateix una situació de greu discriminació i racisme. Principalment institucional, perquè la llei, tant l’europea com l’espanyola, estableixen categories de persones segons el seu origen i converteixen en un fet normal o natural que els immigrants siguin persones sense drets.
Cal només mirar les dades de les conseqüències de la crisi per veure l’alt percentatge de població immigrada entre totes aquelles persones més perjudicades: atur, precarietat i sobreexplotació laboral, pobresa (especialment infants i dones), persecució policial. En Fouzi emfasitzà la situació especialment greu de les dones que a més de patir la discriminació com totes les persones immigrants han de suportar una pressió doble pel fet de ser dona.
Per la seva banda, l’Ahmed, també veí de Terrassa i representant de l’Associació de Senegalesos a la ciutat declarà que la constitució d’aquest nucli d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a la localitat i la comarca “era necessari, ja fa temps que calia, perquè són molt greus les situacions que viuen les persones immigrants pel sol fet de ser-ho”.
“El control i la humiliació que hem de viure quotidianament”, emfasitzà, “només pel color de la pell, sent parats diàriament al carrer, en sortir de casa, en passejar pels carrers, entrant o sortint dels transports públics, és massa falta de respecte a les persones”. Sense saber si seràs detingut, quant de temps, si intentaran deportar-te, “vivint en la inseguretat, precarietat i provisionalitat totals”.
Ahmed cridà a actuar, “és el primer que hem de fer, actuar i no ser còmplices”.
Finalment, la Marta, també veïna, i membre del col·lectiu juvenil Arran, declarà que “és una alegria el fet que es constitueixi el nucli d’UCFR local, tot i que no hi ha res a celebrar. El que fem és la resposta necessària a una situació de total injustícia”. Abans de llegir el manifest del nucli local i comarcal (llegir a continuació), la Marta convocà totes les persones interessades a participar en aquesta mobilització. El nucli d’UCFR es reuneix cada dimecres, a les 20 hores, al centre social i juvenil Casal l’Atzur, al carrer Arquímedes.
Manifest d’UCFR de Terrassa i Vallès Occidental
Unitat contra el feixisme i el racisme
Avui estem contentes de presentar públicament l’Assemblea de UCFR Terrassa i veure la resposta dels veïns i les veïnes de la ciutat a la convocatòria del nostre acte de presentació. Tot i així, no volem celebrar el que entenem com la necessària organització i mobilització popular que és concreta en un moviment de resposta davant de la creixent amenaça del racisme i el feixisme a Terrassa, als Països Catalans i arreu del sud d’Europa. Per això ens organitzarem i ens mobilitzarem com a antifeixistes, perquè el feixisme avança si no se’l combat.
L’auge dels nous feixismes comença amb el rerefons de la crisi capitalista, legitimant la desigualtat i la misèria a la que ens porta aquest sistema injust i inhumà, al plantejar que l’origen determina els drets de les persones .Volen confondre les causes reals de la crisi sistèmica que vivim, fent dels migrants un enemic exterior i fomentant la por, la xenofòbia i l’odi cap a l’altre. Nosaltres, davant del racisme i el feixisme, construïm la solidaritat de classe i entre els pobles, perquè d’aquí o de fora som classe treballadora.
Ens preocupa l’augment d’aquestes idees feixistes, però ens preocupa especialment com aquestes es concreten en els nostres barris i ciutat, al carrer i a les institucions.
A l’espai públic, les agressions racistes i feixistes són presents al dia a dia de la nostra societat. No oblidem Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, Carlos Palomino o Josep M Isanta, assassinats en mans del feixisme en les darreres dècades.No oblidem tampoc totes les cares desconegudes que han patit totes les formes de violència racista i feixista, generada per grups organitzats a casa nostra com AN, MSR o espais com el Casal Tramuntana que actuen amb total impunitat.
Altres nous feixismes, eviten deixar-se veure amb uniformes i en marxes militars. Prefereixen anar amb tratge i dir que són demòcrates respectables, però les seves accions i declaracions deixen clar que són organitzacions feixistes.A l’Estat espanyol i als Països Catalans, l’extrema dreta pren diferents formes, des de les restes del franquisme fins a nous grups inspirats en els nazis. Però també la dreta conservadora com el PP o C’s contribueixen al discurs de la por i l’odi, fent demagògia amb el terrorisme, o criminalitzant els migrants titllant-los de “persones il·legals” i proposant la seva expulsió.
A Catalunya “Plataforma per Catalunya” (PxC) i altres grups organitzats Volen convertir les institucions en altaveus de l’odi i la por, i el carrer en el seu espai d’impunitat i violència racista.
Aquests partits i tota l’estructura política de l’Estat Espanyol també són responsables de diverses formes de discriminació i racisme en la seva expressió institucional: Els CIE’s en són l’exemple més clar, on centenars d’immigrants són empresonats per la seva única condició de migrants. I ho són també les redades policials, la devolució en calent regulada per la Llei Mordaça, i les dificultats per accedir a la sanitat pública.
L’exemple que ens dona Grècia amb el cas de la feixista Alba Daurada,ens demostra que no ens podem prendre aquest assumpte amb desinterès ni frivolitat. El feixisme i el racisme representen una amenaça real a la nostre societat que no passarem per alt. No deixarem avançar cap expressió feixista ni racista als nostres barris i ciutats.
Per frenar l’avenç del feixisme, proposem la construcció d’un moviment contra el racisme i l’extrema dreta. Avui necessitem compromís per impulsar un moviment popular, capaç de connectar amb el moviment veïnal i sindical, amb el teixit associatiu i els moviments socials d’arreu, per convocar àmplies protestes i actes populars. Prenem el relleu i la memòria dels nostres avis i avies en la defensa dels drets i les llibertats i en la lluita que van abanderar al 1936 per aturar el feixisme.
Totes les persones som iguals en quant a drets i llibertats, per això apostem sense por, per una societat de tolerància i solidaritat, on sigui possible la convivència en la diversitat com una forma d’enriquiment comunitari. Defensem la plena ciutadania, que l’entenem com l’emancipació de totes les persones en tant que subjectes polítics, socials i culturals.
Cap espai públic per a la Plataforma per Catalunya ni per a cap grup feixista!
No deixem que fomentin el seu odi pels nostres carrers i els nostres barris!
No deixem que aprofitin les eleccions per impulsar la xenofòbia!
Unim-nos contra el feixisme i el racisme!
Mai més enlloc conta ningú,
No passaran!
Deixa un comentari