Esquerres pel SíSí al Casinet d’Hostafrancs (Foto: PV)
Sí i que sí, sense peròs, sense matisos. Quasi tota l’esquerra catalana, la que ha defensat i continuar defensant el dret de tots els pobles a l’autodeterminació, i lògicament el del poble català, el de totes aquelles persones que viuen i treballen en aquest país, va donar suport a l’acte d’Esquerres pel SíSí al Casinet d’Hostafrancs, ahir diumenge al vespre. ¿Com hauria de ser, amb tot aquest bagatge, amb aquest compromís històric i vigent amb l’alliberament nacional i social arreu, que faltessin ara, precisament en aquest moment, a la cita ineludible amb la Història i el seu poble? Ara, els que sempre criden a la lluita i la resistència, a la revolta i la revolució, ¿haurien de menystenir o considerar, potser, no oportú ni suficientment clar aquest moment en que les classes populars, el poble treballador català massivament poden estar en portes de fer-li el més sonor i gegantesc tall de mànigues a l’estat espanyol? Sembla que no. Així ho van patentar amb la seva presència i suport les persones i organitzacions convocants de la trobada. Un espai clar i nítid per construir alternatives veritables de futur.
Presentat per l’actor Juanjo Puigcorbé, l’acte va comptar amb la participació de David Companyon (EUiA); David Fernández (CUP); Teresa Forcades (Procés Constituent); Néstor Salvador (Sindicat Andalús de Treballadors); Jaume Asens (impulsor de Guanyem BCN); Pau Llonch (activista pel dret a un habitatge digne); Guillem Picart (metge i activista per sanitat pública); Maria Oliver (mestra i activista per educació pública); Joan Tardà ERC); Sara Vilà (ICV); Toni Comín (Associació Socialisme, Catalunya i Llibertat); Isabel Pallarès (Intersindical –CSC).
Hom pot llegir, a continuació, un anàlisi de Mèdia.cat sobre l’acte i el tractament fet del mateix en comparació amb altres moviments en relació al dret a decidir, la consultat i la independència.
Quina és l’esquerra menystinguda: La independentista o la unionista?
Publicat el 03 novembre 2014.
A mesura que s’acosta el 9N i la guerra mediàtica que l’envolta s’intensifica, les acusacions de manipulació, silenciament i intoxicació a una banda i altra van fent-se més i més agres.
Des de Mèdia.cat hem volgut agafar un dels episodis possibles a analitzar i comparar el seu tractament en mitjans de diferents orientacions per tal de certificar quines són les opcions més menystingudes. L’exemple escollit és el tractament de les “esquerres” –amb tota l’amplitud que pot suposar aquest terme- en dos actes autodefinits així i antagònicament posicionats en relació al 9N.
El primer és la presentació del manifest “Per la unitat del poble treballador. Decidim ¡No a la independència!” el passat 10 d’octubre. El segon és l’acte central de la campanya “Esquerres pel Sí-Sí” celebrat ahir al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona.
Ambdós casos són difícilment comparables, ja que mentre el primer és un manifest signat per 300 persones –i cap organització,- però una desena escassa amb certa rellevància pública i molts d’ells signants únicament com a “votants d’esquerres”. En canvi, el segon cas és una campanya que té el suport del gruix de l’esquerra parlamentària i extraparlamentària de Catalunya –ICV, ERC, CUP, EuiA, Guanyem o Procés Constituent entra d’altres- amb l’única excepció del PSC i Podem; a més de nombrosos moviments socials, activistes molt reconeguts i que van desbordar el Casinet d’Hostafrancs durant l’acte. El seu manifest, a més, ha rebut més d’un miler d’adhesions.
Tot i aquesta desigualtat en la rellevància del fet noticiable, els principals diaris de Madrid van informar de la presentació del manifest unionista. El Mundo va dedicar-li un ampli reportatge sota el grandiloqüent titular de “L’esquerra alça la veu contra la independència”. El País li va dedicar una cobertura més modesta, publicant el teletip d’EFE que situava la categoria dels signants a “representants de l’esquerra catalana”. Cap d’aquests dos rotatius ha publicat una sola línia de l’acte d’ahir de la campanya Esquerres pel Sí-Sí.
El mateix van fer altres mitjans més situats a l’esquerra com Público o ElDiario.es, que mentre va informar del manifest unionista a la secció política estatal, va deixar la cobertura de l’acte independentista pel seu mitjà afiliat a Catalunya.
Però no només els mitjans madrilenys. A Barcelona, La Vanguardia, tot i informar dels dos fets, li va dedicar una cobertura més rellevant –fotografia, extensió i situació- a la roda de premsa unionista que a l’acte independentista.
En el que es podria definir com els mitjans més propers al sobiranisme, tant l’Ara com Nació Digital van informar d’ambdós fets, d’una forma més favorable als independentistes al primer cas (1 i 2) i més equilibrada en el segon (1 i 2).
Pel que fa als mitjans públics catalans, si bé el Telenotícies Vespre de TV3 d’ahir va dedicar uns pocs segons a informar de l’acte al Casinet i en canvi no va cobrir la roda de premsa del 8 d’octubre, el portal web de la CCMA és a l’inrevés, i només informa de l’acte unionista, el portaveu del qual va ser entrevistat a Catalunya Ràdio
http://www.media.cat/2014/11/03/quina-es-lesquerra-menystinguda-la-independentista-o-la-unionista/
Deixa un comentari