Fem Futur, l’ANC local amb força pel referèndum i la independència aquest 2017

El llançament de la nova campanya de l’ANC, Fem Futur, és moment propici per fer un balanç del recorregut realitzat. Fer, com a mínim, un cop d’ull amb perspectiva d’aquest de vegades increïble, sempre sorprenent, moviment sobiranista i independentista, més conegut o dit «procés».

Hi ha dates i fets molt determinants, com són la resposta contra el recurs d’inconstitucionalitat a l’Estatut del juliol del 2010, amb la gran manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» i, posteriorment, la celebració de referèndums locals per la independència. «Des del 2010 va anar pujant el sentiment independentista, la manifestació va trencar tots els esquemes i aquí em sembla que es comença a obrir l’escletxa per on la gent veu que el canvi pot ser veritat», afirma la Calala, membre del secretariat de Terrassa per la Independència (TxI), assemblea local de l’ANC.

Pep, Màrio i Artur, del secretariat local ANC, en una roda de premsa recent. Foto PV

Nascuda per organitzar el referèndum a Terrassa, aquesta entitat en va treure algunes conclusions de la pròpia experiència, compartida arreu del país. Primer, explica la Pepi, activa des de llavors i actualment també membre del secretariat, «veure que érem moltes persones, que hi havia massa crítica, que hi havia la gent per anar endavant». Segon, afegeix, «vam descobert algunes coses: per exemple, que els barris que, en principi, els crèiem hostils, doncs no ho eren».

TxI va realitzar una intensa campanya de taules informatives al carrer, a tota la ciutat, «parlant amb la gent de tu a tu sobre els beneficis i circumstàncies de poder governar-nos nosaltres mateixes, de ser independents», relata la Pepi, al temps que en Joan recorda el dia que van anar a la plaça Catalunya, al costat de la mesquita, «vingueren molts a signar amb els carnets, vaig quedar al·lucinar».

I tot va anar molt ràpid. S’ha informat sobre l’ANC i també els beneficis de la independència, expliquen al secretariat, amb resultats cada vegada més importants, com posaren en evidència els resultats del referèndum del 9N i, després, les eleccions del 27S.

Ara ja, defensen, «estem en un moment diferent; ara estem al carrer perquè les dades ens diuen que, tot i l’empat estadístic, hi ha molta gent que amb tot el que ha passat, encara que fins fa poc veien potser un bri d’esperança a Espanya, potser està més disposada a apostar per un nou país», resumeix la Pepi.

Argumenten que els resultats de les eleccions no permeten pensar en canvis, que no hi ha cap garantia de que d’aquí a 10 o 15 anys l’Estat espanyol estigui en disposició de fer un referèndum pactat. D’altra banda, l’ANC i les forces sobiranistes tenen agenda pròpia i drets a exigir i exercir, «és que no hem d’estar pendents si l’altre ens deixa o no, això és donar poder a qui no et deixa a tu exercir el teu dret».

Per això, ara, Fem Futur és la campanya dissenyada per l’ANC nacional pel referèndum efectiu d’aquest 2017, explica en Mario, coordinador del secretariat. Una campanya entesa com a «prèvia a la definitiva, que serà la campanya pel Sí a la independència». A més d’arribar al sector de població ja citat, ara es plantegen «sumar totes les persones que tenen una mirada democràtica de la societat i volem aportar-li aquesta il·lusió i aquesta visió de futur».

La metodologia, novament, es centra principalment en el voluntariat, a peu de carrer, activitats molt concretes amb els mitjans, actes al territori, comarca i a nivell nacional. Fem Futur treballarà a partir de temàtiques mensuals, durant sis mesos: infraestructures i mobilitat, millora de l’estat del benestar, inclusió social. La campanya va ser llençada el 15 de gener i dóna ara les primeres passes.

Moviment, organitzacions, partits, institucions

Crear un estat independent i sobirà no és cosa que es faci cada dia. Queden lluny els casos de la descolonització d’Àfrica o Àsia, com també les independències a fil de la desintegració de la URSS i l’Europa de l’Est. L’experiència més propera és la d’Escòcia, però es va parar en el referèndum. No hi ha manual d’instruccions, només la voluntat d’un poble i moltes idees i, clar, una història de lluites.

A més d’aquesta voluntat, des de l’ANC es considera que amb el treball conjunt del moviment independentista, l’amplíssim i variat teixit associatiu, altres moviments, sindicats i també partits, en sintonia amb unes institucions (ajuntaments, Parlament i Govern), tot i les dificultats hi ha molts motius per creure que és possible vèncer el desafiament que es planteja.

La Calala defensa que la proposta no pot ser un salt al buit, «cal arribar a la independència en les millors condicions de preparació, i això a la gent li costa de veure», i per això, afirma, «el Govern necessita el temps per preparar totes les infraestructures, no és cosa fàcil: l’agencia tributària, tots els funcionaris de tots els departaments… res no es pot quedar penjant».

La Pepi, per la seva banda, reflexiona sobre els ritmes, «hi ha qui creu que anem molt lent i els que pensen que molt depresa». En tot cas, emfasitza el fet és que «vivim una experiència inèdita, però la gent vol garanties, i en aquest context la posició ha de ser de confiança en totes les persones que hi som, també el Govern. Fins ara, ningú dels que estan tirant endavant m’ha donat motius de desconfiança». Clar que això no és cap xec en blanc, afegeix, «altra cosa seria arribar al setembre i que no passés res, però no és el cas. I tot això també ho expliquem, intentem donar confiança».

En Mario destaca un altre perfil del procés. Subratlla que, després d’aquests anys de mobilitzacions, «de construcció d’un país desitjat, hem passat d’un àmbit de reivindicacions molt vinculades a la identitat i singularitat cultural a un altre que estem parlant de drets, drets humans, d’inclusió i dignitat socials». Aquest canvi significa pel Mario «un gran avançament, una proposta que és impressionant; si ho mires en el context internacional som dels pocs projectes de futur que posen un país més inclusiu amb millors condicions de vida; volem constituir un estat, però és un procés social, està sent un procés social, profundament democràtic, pacífic, inclusiu, tot això és d’un gran valor».

Sobre l’empat o lluita frec a frec entre el sí i el no a la independència, segons les enquestes, la Pepi afirma que «cal fer la feina com si hagués de venir d’un vot». Considera, de totes formes, que mentre el Sí és un vot per un projecte clar, de l’altra banda hi ha una barreja poc consistent, a més de la gent que no té posició ferma. Per això, tot i sempre alerta, defensa que «hi ha molts motius per l’esperança: si aquest 48% torna a parlar amb el vot serà majoria».

L’assemblea local egarenca ha volgut lligar molt bé la xarxa de mobilització, «hem creat una xarxa de nusos i més nusos», explica l’Artur, «com a estratègia interna, aquesta xarxa és una experiència molt interessant de mobilització social basada en la confiança». «És una estratègia d’il·lusió i comunicació», afegeix en Maria, «perquè la gent es mobilitza millor si el mobilitza algú proper, si parles als teus amics».

Pep Valenzuela