El passat 16 de desembre es va celebrar la II edició dels Premis Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, a la Masia Freixa de Terrassa, tal i com ja es va informar en aquest mateix mitjà. En aquesta edició l’ICATER aposta per seguir commemorant el dia dels Drets Humans amb un guardó que atorga a persones o institucions compromeses amb el foment, divulgació i defensa dels drets continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, en reconeixement a la seva tasca, motiu pel qual el col·legiat premiat per haver defensat algun justiciable en un assumpte vinculat als Drets Humans ha estat en Joaquim Badia i Tobella, mentre que per les persones o institucions de l’àmbit territorial col·legial distingits per la defensa dels Drets Humans el guardonat fou en Josep Martí i Cardús.
En el mateix acte també s’entregarà el Diploma del Torn d’Ofici 2016 a l’advocat Joan Carles Querol Allepuz, per la seva trajectòria en l’àmbit de la Justícia Gratuïta. Alhora, Òscar Camps, de Proactiva Open Arms, i la periodista del Diari Ara als països àrabs Cristina Mas oferiran una conferència; i conclourà l’acte amb una actuació musical a càrrec del grup “Oasi al Mar”.
Publiquem a continuació la glossa de les dues persones guardonades, a càrrec respectivament de l’exSíndica de Gregues de Terrassa Isabel Marquès i d’en Joan Tamayo.
Glossa de: Sr. Joaquim Badia Tobella
Joaquim Badia i Isabel Marquès. Foto Icater
El 8 de novembre de 2016 la Comissió de Defensa dels Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) va proposar la Junta de Govern l’atorgament del II Premi Drets Humans ICATER 2016 al lletrat Sr. Joaquim Badia Tobella.
Distinció destinada a una persona col·legiada que hagi defensat a algun justiciable en un tema vinculat als drets humans.
Segons les seves pròpies paraules, em diu que es considera fill d’entre guerres: primera guerra mundial, guerra civil espanyola i segona guerra mundial. Forma part d’una generació “víctima” de la història del segle XX.
Exercici professional
Jurista terrassenc de referència de la segona meitat del Segle XX per la seva vocació, rigor i sòlida cultura humanista que ha projectat en els camps jurídic, cultural i social de la nostra ciutat.
Càrrecs ocupats
-Secretari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa
-President del Consorci Sanitari de Terrassa
-President de la Junta Arbitral de Terrassa
-Advocat de La Caixa de Pensions
-Magistrat de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Reconeixements rebuts
-1989 Medalla de Plata de la Ciutat de Terrassa, concedida per l’Ajuntament
-1990 Terrassenc de l’Any, concedit pel Centre Social
-1996 Medalla al Treball President Macià, concedida per la Generalitat
-2015 Reconeixement del Col·legi d’Advocats de Barcelona als advocats que durant la dictadura defensaren els drets i les llibertats de la ciutadania davant el Tribunal d’Ordre Públic.
Si la vida professional ha estat modèlica, és l’activitat cívica que ha estat decisiva per l’atorgament d’aquest Premi.
Recordem a les persones més grans i expliquem a les persones més joves que en la època de la Dictadura, l’ambient era de repressió de les llibertats més bàsiques, com la llibertat de reunió, d’associació o d’expressió, així com la repressió a la llengua catalana, amb la intenció d’ofegar-la. En aquest ambient hostil, el Sr. Badia va portar a terme la següent activitat cívica (m’ha remarcat que expliqués que totes les actuacions i episodis de la seva vida en defensa dels Drets Humans, sempre han estat amb la complicitat de molts terrassencs/ques defensors de les llibertats democràtiques):
-Un dels fundadors de la Delegació a Terrassa d’Òmnium Cultural.
-Col·laborador del Moviment Rialles de Catalunya 1972, que organitzava espectacles infantils en llengua catalana.
-Va aconseguir, amb altres companys, incloure en el pressupost municipal la partida destinada a l’ensenyament del català a les escoles nacionals, en la dècada dels 70.
-Un dels fundadors de la Llibreria l’Àmfora. La llibreria que va fer d’impuls i difusió del llibre en català a la nostra ciutat en plena dictadura franquista. Inaugurada l’any 1963 a la Plaça Vella 14, llavors Plaça d’Espanya.
-Patrocinador entre d’altres de l’Escola Joan XXIII de les Arenes, amb el Pare Alexandre Duran, el qual després de la riuada de 1962 va organitzar un moviment associatiu per millorar el barri, millores entre les quals hi havia l’escola que es va inaugurar el curs 1965 – 1966.
-Defensor de terrassencs detinguts i empresonats per participar en les reunions on es va fundar l’Assemblea de Catalunya, plataforma unitària antifranquista.
-També com a dinamitzador de la vida cultural amb concerts de la Nova Cançó, durant la celebració d’un espectacle amb F. Pi de la Serra i Lluís Llach que actuaven al Teatre Principal, va ser retingut, juntament amb el Sr. Junyent, membre dels Amics de les Arts, per la Brigada Político-social de la Policia Nacional, abans i durant aquest acte públic. Era un acte catalanista i les forces públiques d’aleshores van considerar oportú retenir-los en garantia per al bon funcionament de l’acte.
-Un dels episodis importants en defensa del Dret a la Ciutat Democràtica: es va aconseguir una sentència pionera del Tribunal Contenciós Administratiu de 4 de gener de 1966, on quedava sense efecte la proclamació dels regidors electes al nostre ajuntament de 1966 pel terç familiar i s’ordenava convocar noves eleccions de regidors. Els resultats de la votació van ser contundents a favor dels que havien estat refusats en la primera celebració electoral. Aquest fet va contribuir d’una manera notable a iniciar una línia d’actuació democràtica en el camp de l’Administració Local, no només a Terrassa, sinó que el seu exemple va tenir continuïtat arreu de Catalunya, segons paraules de l’advocat i regidor Joan Barenys.
caps de família!
doneu pas a una nova generació!
a una joventut responsable,
independent i representativa! (eslògan dels terços familiars)
-Ha estat col·laborador amb entitats com Cooperativa Teixidors, l’Associació Alba i membre de la Fundació Torre del Palau.
En conseqüència, comparant la vida professional i cívica d’en Joaquim Badia i Tobella i comparant la Declaració Universal dels Drets Humans, la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa ha acordat atorgar-li el II Premi Drets Humans ICATER 2016.
Enhorabona!
Isabel Marquès Amat
Glossa de: Sr. Josep Martí Cardús
Pep Martí i Joan Tamayo. Foto Icater
Josep Martí Cardús, terrassenc de l’any 2007, perdoneu però jo no puc parlar ni presentar a una persona tan bella, en tots els sentits, sense anomenar-lo pel nom de quan el vaig conèixer ara fa uns quants anys.. en Pep, si en Pep Martí… ara ja em trobo molt millor. I si em permeteu, tampoc podria obviar al seu àngel de la guarda, la Carme Casas, la gran “Carmeta” per a mi, una parella molt estimada i molt necessària, en tots els sentits.
Que en puc dic d’una persona amb aquest somriure que enamora i que transmet tantes emocions i sentiments, amb aquesta expressió facial que normalment expressa alegria i felicitat.
Doncs que a més a més té un fons meravellós on hi rau una trajectòria vital plena de lluita i compromís (paraula que prové del llatí i que vol dir «avançar junts, juntes»)
Un educador social, sí, sona bé i és una professió molt maca i molt dura també, però massa desconeguda. Què fa? Què pot fer un educador social? doncs si mirem al Pep, moltíssimes coses. I totes molt necessàries, malauradament.
Però és que el Pep té les qualitats naturals per a fer i realitzar moltes feines, per exemple seria un magnífic botiguer, et vendria fins i tot la pròpia tenda… i és que així el vaig conèixer a la tenda del Comerç Just del Passeig Compte d’Ègara, la primera de Terrassa i un punt de referencia durant molts anys, un projecte pioner, Alternativa-3 que gràcies als cabassos d’amabilitat i empatia que regalava el Pep a tota persona que entrava a aquell petit santuari de la solidaritat el projecte no podia sinó que triomfar (unes frases que es van fer famoses a Terrassa, durant la dècada dels 90: «has anat a veure al Pep a la tenda?? avui tenim reunió a Alternativa 3, si amb el Pep!!»).
Tanta força va tenir aquella botiga màgica, que fins i tot a 50 metros més enllà, el desembre de 1994, la Plataforma pel 0,7% d’Ongs i entitats solidàries de Terrassa plantà les tendes al Passeig Compte d’Ègara durant una setmana per demanar a les administracions publiques que destinessin el 0,7% del pressupost a Solidaritat i Cooperació Internacional, així com la creació d’un Consell de Cooperació i Solidaritat Municipal. I el Pep, com no, hi estava implicat en la seva organització.
Sí, perquè el Pep sempre ha tingut clar que un dels valors fonamentals per canviar aquesta societat tan injusta és el de la Solidaritat, però una solidaritat autèntica, d’entrega integral de la persona cap els demès, res de solidaritats falses que només tenen com a objectiu calmar consciències.
I amb aquest esperit també se’ns va plantar un dia a l’Equador, amb un projecte de cooperació amb a la marca d’en Pep Martí. La gent d’aquelles comunitats indígenes del petit poblet de Santa Isabel van poder gaudir també d’aquell somriure tan ple de sinceritat
Aquesta sensibilitat tan autèntica despuntà molt aviat en l’ànima d’en Pep, quan de jovenet feia de monitor d’esplai a Vols i Pots (què maco, per cert, aquest nom), o bé feia companyia a nens amb paràlisi cerebral.
Era una gran vocació la que tenia en Pep, o és que estem davant d’un esperit rebel, que mai ha acceptat les injustícies que ha vist i suportat al seu entorn i que en lloc de criticar i queixar-se s’ha posat, directament, a treballar i a lluitar intensament contra tot i tothom amb l’únic objectiu de millorar el seu entorn més proper.
Això explica sens dubte el gran treball que el Pep ha realitzat durant aquests últims anys a favor de la gent exclosa, de la gent sense llar, en diferents iniciatives, ja sigui com a coordinador del Programa d’Atenció a Persones Sense Llar de la Fundació Busquets, impulsant un menjador social, ja sigui lluitant perquè Terrassa tingués un alberg per a persones sense sostre, per cuidar-se d’iniciatives com els pisos compartits amb organitzacions com Càritas.
Pep, la societat necessita persones com tu. El passat dia 10 (Dia Internacional del DDHH), es van fer públics uns informes que deien que els DDHH estan en un dels moments més baixos de la historia per la seva vulneració general.
Tu ja et manifestaves fa uns anys dient aquestes paraules: “que la humanitat té ben poc a celebrar, ja que el món és tremendament hipòcrita i injust, que la ignorància estudiada en què ens mantenen els poders econòmics i mediàtics, i els cada cop més devaluats poders polítics, destrueix tota esperança i enfonsa la majoria de les lluites que emprenen els països subdesenvolupats”. I afegies, “que el gran problema dels empobrits, és la cobdícia dels enriquits”.
Pep necessitem gent com tu gent que treballa pels DDHH i que diu coses com aquestes: “Davant de qualsevol patiment humà, preocupa’t. No només de solucionar-lo a l’acte, sinó també de destruir-ne les causes”; “Hauríem de viure de forma simple, perquè tot el món pugui simplement viure”.
Sona bé, i ara que ve Nadal no estar gens malament recordar-ho. Perquè el Pep és dels convençuts que darrera aquest sistema cínic i irresponsable que ens porta cap un consum indiscriminat i gens sostenible, hi ha les causes dels problemes de la pobresa i la injustícia al món.
Pep segueix endavant per aquest camí, no el deixis mai, malgrat et posin entrebancs i rebis despropòsits per aturar-te, de part dels hipòcrites que mantenen la façana neta, però els cors bruts d’egoisme.
El teu fascinant i encantador somriure és el somriure de la Dignitat.
Gràcies Pep, felicitats per aquest premi tan merescut d’avui.
Joan Tamayo Sala
Deixa un comentari