La Pepeta, plataforma d’AMPAs i AFAs de l’Escola Pública de Terrassa, ha emès un comunicat en què explica el seu posicionament sobre la nova Llei de Contractes de Serveis a les Persones (popularment anomenada Llei Aragonès) i el seu potencial impacte en l’educació pública. La plataforma considera que és “una qüestió que ens preocupa i que hem debatut internament”.
La Pepeta de Terrassa ha convocat una manifestació per aquest dissabte 28 de setembre, amb sortida de l’Estació del Nord a les 12 h i arribada al Parc de Vallparadís (L’Horta dels Frares), on tindran lloc diversos parlaments a les 13 h.
A continuació, el comunicat de la Pepeta:
Els darrers mesos, arreu de Catalunya i també a Terrassa, diferents forces vinculades majoritariament als àmbits educatius i sanitaris, s’han coordinat per analitzar críticament i manifestar el seu rebuig en vers la Llei de Contractes de Serveis a les Persones. Aquesta llei, que actualment aguarda votació parlamentària, s’ha anat anomenant als mitjans com a Llei Aragonès, pel cognom del seu principal avalador, el vice-president i encarregat governamental d’Economia, Pere Aragonès.
Amb aquesta llei el govern català pretén regular el conjunt de serveis “que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania”, serveis subjectes a contractes onerosos, és a dir amb benefici per a contractista. Ho fa sota la justificació de l’estabilitat econòmica, argumentant una necessitat d’adaptació a la Directiva europea 2014/24 (que en cap cas obliga els estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació) i l’adaptació a una normativa estatal (Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic), que no fa més que calcar la normativa europea i deixar en mans de les Comunitats Autònomes la tria del model de gestió més adient.
A Terrassa, les famílies organitzades al voltant de la Pepeta, se’ns va convocar a posicionar-nos sobre el tema, també arran del posicionament públic gairebé pioner de la FAPAC, federació de la qual cadascuna de les associacions en forma part. En el curs del debat intern – sanament plural, com ha de ser, en una entitat que es coordina amb més de 30 juntes d’AMPA/AFA de la ciutat – ens vàrem adonar que ja havíem assumit un compromís al respecte. Concretament, al nostre manifest, on ja vàrem acordar defensar una educació pública universal, inclusiva, de qualitat i participativa. Lògicament, considerem que l’educació ha de ser gratuïta, és a dir exempta de copagaments, com ara el que s’exerceix comunment en serveis ja externalitzats com el de gestió del temps de migdia o les quotes de material.
La relació entre l’educació pública i els interessos privats és ampla, complexa i controvertida. El concert educatiu, que subvenciona amb diners públics entitats educatives amb prou autonomia i interessos privats, o, com parlat abans, les quotes de material i el cost del temps de migdia, són alguns exemples de penetració de l’empresa privada en un àmbit que creiem que hauria de ser de gestió pública. Exemples que aguditzen la desigualtat i la segregació escolar, fenòmens particularment sagnants al nostre municipi.
Ens preocupa que aquesta voluntat de regular serveis, acabi consolidant la privatització de serveis ja existents, com ara el model de gestió privat del temps de migdia i menjadors que tenim a Terrassa, que desitjaríem que fos gestionat directament per l’Administració i sense un cost afegit per les famílies. Ens preocupa també que aquesta llei amplïi la mercantilització dels serveis que ara es troben sota la gestió directa de l’Administració, establint doncs nous objectes d’externalització, com ara l’ensenyament preescolar, tutories o feines d’especialitat en l’àmbit educatiu. En definitiva, que aquests serveis en mans i interessos privats, subjectes a la lògica del mercat i del benefici, aguditzi problemes gravíssims com la desigualtat social i la segregació escolar.
Creiem en la gestió pública com a garantia de transparència, participació ciutadana i democràtica i eina de protecció de drets socials i laborals, en àmbits tan sensibles com l’educació i la sanitat. Per tant, creiem que és prioritari crear un marc legal que blindi de l’externalització un ampli conjunt de serveis i drets bàsics, tot preservant-los en un model de gestió directa per part de l’administració pública. Per això, que ja veníem defensant abans d’aquesta proposta de llei, ens compartim els objectius de la Plataforma contra la Llei Aragonés de Terrassa expressats al seu manifest, i estarem presents a la concentració del dia 28 de setembre. Animem a tothom a venir i a debatre plegats les implicacions d’aquesta llei i els possibles efectes sobre l’educació pública, a Terrassa i arreu.
L’educació no és cap negoci. Per una escola pública, gratuïta, universal i de qualitat, diem NO a la Llei Aragonés.
Deixa un comentari