Dintre dels productes de proximitat, la cervesa artesana està vivint un boom per les seves característiques. Un article que s’elabora amb ingredients totalment naturals (aigua, llevat, malta i llúpols) i que no porten additius artificials ni conservants.
Molts són els que han iniciat un projecte de fabricació pròpia i distribució, entre els quals tenim al terrassenc Sergi Closa, precursor de la cervesa artesana La Resclosa.
Detall de l’entrevista amb el Sergi Closa de La Resclosa. Foto @Fco Javier Amador
Qui hi ha rere la cervesa artesana La Resclosa?
Sóc un cerveser nòmada que vol un projecte diferent, nou, innovador, que només hi és a Terrassa, que anirà traient més cerveses noves. Amb un tracte molt proper, de tu a tu, on la relació amb els bars i restaurants es basa en la garantia que cuiden el material. A les persones a qui li portem les caixes li expliquem com funciona tot i cuiden el producte. La cervesa industrial està feta d’una manera, mentre que l’artesanal és més natural i sana.
Quan, com i per què arribes a fer cervesa artesana?
Fa cinc anys la Marina, la meva ex-parella, em va regalar un curs de tast de cerveses del món i a partir d’aquí va haver una inquietud de voler descobrir més enllà d’aquell curs. Poc després vaig descobrir a Sabadell una microcerveseria que feia un curs que durava dos dies de com fer cervesa a casa. Em va agafar el “mono” i vaig comprar tot el material per fer cervesa artesana, on vaig descobrir que la cervesa és tot un món amb diferents maltes, llúpols, llevats i fins i tot l’aigua influeix.
A partir d’aquí vaig fer cervesa a casa, al principi sortien com una “bonyiga”, però després de molt assaig i error vaig aconseguir-ho i vaig començar a repartir cervesa i a la gent li agradava. Em vaig centrar en dos estils, quan vaig conèixer al Víctor de la cervesa La Mola, a Viladecavalls, qui em va oferir anar a produir a casa seva, i a partir d’aquí no he parat.
Amb quines dificultats t’has trobat o encara et trobes?
Per començar l’elaboració, molt assaig i error, quan vaig començar a casa vaig fer molta cervesa i cap s’assemblava a la que jo volia. Fins que estabilitzes la recepta fas molta birra i vas fent petits canvis fins a aconseguir el que vols. Jo vaig començar l’EPA fa cinc anys, i fins fa dos no vaig estabilitzar-la i aconseguir la cervesa que tenia al cap. Ara ja tinc la recepta mare i a partir d’aquí ja la puc reproduir de manera constant, tot i que sempre variarà una mica.
També la gent encara té a la ment les cerveses industrials, les quals, veient que han perdut l’1% de vendes, estan traient noves cerveses “artesanes”, però les nostres tenen matisos, més gustos, més sabors, més aromes. No és que a la gent no li agradi la cervesa artesana, és que encara no n’ha trobat la seva, perquè tothom té la seva cervesa artesana.
Com la dones a conèixer i aconsegueixes vendre-la?
Picant molta pedra, és un producte molt sensible, i has de trobar els bars i particulars que ho accepten, perquè estem acostumats a la cervesa industrial que va a la nevera i que dura molt temps, però la cervesa artesana s’ha de tenir guardada d’una certa manera, a la nevera dempeus perquè té el pòsit i té una caducitat més curta.
També em trobo el tema dels preus. Una cervesa industrial te’n vas al súper i et costa 40 cèntims, i a mi em costa molt més produir-la, llavors he d’augmentar els preus perquè em surti rendible, i em trobo en una estira i arronsa amb els bars i restaurants i s’ha d’equilibrar amb la venda a particulars.
Això implica tocar moltes portes per oferir el teu producte i anar a moltes fires. Així i tot costa molt, a més a més hi ha un boom de la cervesa artesana, hi ha molta gent, som molts i costa. D’això no es viu, jo encara sort que pago la fornada, però com m’agrada segueixo fent-ho, és un projecte a llarg termini.
Explica’ns com són les teves cerveses.
Fins ara les meves cerveses, l’EPA i la Porter, són d’estil anglès, per la qual cosa els ingredients són anglesos, malta d’ordi, llevat i llúpol. L’aigua és del Ter, un 50% amb un 50% tractada amb osmosis, vigilant el pH de l’aigua.
L’EPA (English Pale Ale) té un color taronjós amb escuma blanca i cremosa, un aroma afruitat amb tocs cítrics i florals i de gust refrescant i lleugera amb final amarg.
La Porter és de color marró fosc-negre amb escuma color canyella persistent i cremosa, un aroma amb tocs torrats i xocolata i un gust lleugerament amarg i un punt sec amb notes suaus de regalèssia i final de xocolata.
L’APA (American Pale Ale), que surt ja, tindrà els ingredients americans, tant la malta, com el llevat i el llúpol.
D’on sorgeix el nom i el logotip?
Tenia molts noms en ment, i un amic, el Nances, em va dir: «perquè no li poses la Resclosa, així jugues amb el teu cognom?», i la mateixa resclosa que és la paret per pujar el nivell de l’aigua. El logotip el va fer en Lluís Pi, li vaig dir que innovés i aquest va ser el resultat. També ha fet les etiquetes.
I les que personalitzes?
Sí, hi ha qui per celebrar un aniversari per exemple, em demana una producció petita personalitzada, on es dissenya l’etiqueta i es treu una partida d’EPA o Porter. He fet pel bar Vinyeta, o el grup de rol Stastarat.
També faig una cervesa especial amb l’aigua mineromedicinal de termes Baronia de Les, a la Vall d’Aran, amb una producció 3.000 ampolles amb cinc edicions. La Judit Nogueres, directora de les termes, em va proposar fer una cervesa amb l’aigua d’allà i vaig pensar que era una bogeria, ja que té el pH de 9 quan per una cervesa és de 5.7. Ho vaig provar i va sortir bé. És una cervesa més dura, rugosa, llúpols menys forts per donar importància a l’aigua, no porta dry hooping. És exclusiva d’allà, és molt curiosa i s’ha de prendre freda.
Com és el procés d’elaboració?
Un cop tens la recepta mare, cuinar-la és un dia i després uns 10 dies per a la primera fermentació amb el dry hooping inclòs i l’embotellem. Això ho fem amb una màquina pràcticament manual i xapem a mà, la veritat que és el més feixuc. Tot i així prefereixo les ampolles als barrils perquè arriba a tot arreu.
On elabores?
Vaig començar amb la Mola, però necessitava produir més i coneixia als companys de la Calavera, que està a Ripoll, en Miquel, en Marc i en Carles, que a més m’assessoren bastant, ja que són uns cracs, ells fa més de vuit anys que estan fent cervesa. Així vaig passar de 250 litres a 1.250 litres, unes 3.000 ampolles, l’EPA l’elaboro cada tres mesos i mig o quatre.
On et poden trobar?
Al Vinyeta, a Casa Evaristo, Soul&Pub, al Cafè del Candela, al Disset, a la Cuina d’en Brichs, Damunt un Cel de Fil, la Revolta, a autoservei Ignasi Pujol, a l’Origen del Vi, al supermercat Agogo, al Kau de les Fades, a la Colmena, a l’Antic de la Plaça a Sant Cugat, al Ristol de Viladecavalls i a la formatgeria La Frasera Vacarisses.
Ana Belén Mesa
Deixa un comentari