Les aliances dels «comuns» comencen la construcció d’una nova organització, també a Terrassa

Les aliances dels «comuns» comencen la construcció d’una nova organització, també a Terrassa

Ahir 19 de desembre es va celebrar la primera reunió del grup impulsor d'”Un País en Comú” amb l’objectiu d’articular el nou espai polític català. Espai, organització, partit o subjecte, és precisament un dels aspectes a definir. En tot cas i mentrestant, «un nou espai polític dels comuns que en la reunió d’ahir va iniciar el procés de construcció política amb una invitació a la ciutadania».

Reunió d’un grup de debat en la jornada de llançament de la proposta de nou espai. Foto Ecp

Fugint de la dita «sopa de lletres», el grup promotor és format per persones i no partits. Entre els “impulsors” hi ha noms molt coneguts al país i l’Estat espanyol, com els catedràtics i politòlegs Vicenç Navarro i Joan Subirats; també els economistes Arcadi Oliveres i Sergi Cutillas, a més del portaveu i de la número dos d’En Comú Podem (ECP) Xavier Domènech i Lucía Martín, el geògraf i exdiputat Oriol Nel·lo, la sociòloga Sandra Ezquerra, l’actor Facu Díaz; i també noms de primera fila política com el doctor en Dret Constitucional i actualment tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello; també, des de Terrassa, s’afegeix a la llista de persones promotores el portaveu del grup municipal de TeC Xavi Matilla. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i no aparèixer en la llista es compta entre les promotores i impulsores.

El grup impulsor, de moment, posa en marxa una maquinària i procés que ha de portar a la realització d’assemblees de debat i de ponències des que es presenti fins a la Convenció Constituent que els comuns es faran el proper mes de març.

El 21 de gener es farà un acte que donarà el tret de sortida al procés de participació presencial i digital, en què «tothom està convidat a participar, per pensar junts i juntes com articular i construir aquest nou espai polític i social que ha de ser una eina per caminar cap a un país més just, democràtic i divers».

A partir del febrer se celebraran tallers a diferents punts del territori i també es podrà participar en els debats a través de la plataforma de participació.

Finalment, al març, se celebrarà una assemblea constituent per debatre i validar els resultats del procés participatiu, i establir els objectius polítics i el model de país que defensarà aquest nou espai polític que ara comencem a construir.

«Si nosaltres no fem política, seran les elits qui la faran per nosaltres. Volem posar les institucions d’aquest país al servei de la ciutadania. El municipalisme és el nostre origen i fer que la política sigui propera a la ciutadania, la nostra guia».

Participant en aquesta nova força, a títol individual, però mantenint identitat, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) de Terrassa ha manifestat la seva voluntat d’avançar en la constitució d’aquest «nou espai d’esquerres», que va arrencar ahir dilluns amb l´activació de la web anomenada Un País en Comú, «un subjecte polític que estigui en condicions de disputar l’hegemonia de dretes a Catalunya que ha protagonitzat CiU i ara PDECAT».

ICV Terrassa encarem aposta per «articular una proposta de país, amb vocació de governar i transformar». Per això consideren que cal «un debat d’idees, perquè necessitem un rearmament ideològic» centrat en l’ecologia, la igualtat entre homes i dones i un programa polític que permeti posar límit a la financerització de l’economia.

Per a ICV Terrassa «la constitució d’aquest nou espai serà la continuïtat del treball desenvolupat a l’àmbit local, i haurà de confluir, a nivell comarcal i nacional, amb totes les forces polítiques, que participen del mateix objectiu».

Text íntegre del manifest/convocatòria al procés:

Manifest: Crida per guanyar un país en comú

Vivim canvis profunds que marquen un nou temps i exigeixen que fem un pas endavant, per teixir noves eines. La crisi econòmica de 2008 va desembocar a Catalunya en una crisi social, política, institucional i nacional. Una crisi de model que era, i és, europea i global. Les elits van aprofitar el xoc per trencar el pacte social i emprendre una ofensiva conservadora de retrocés i retallada de drets. A Catalunya i a l’Estat la societat civil s’ha avançat a la classe política, sortint al carrer i organitzant-se per defensar els seus drets, recuperar les institucions i posar-les al servei de la gent. Entre l’apatia i la resignació, va despertar la indignació i, més tard, la proposta i la il•lusió. S’obria una nova època al nostre país.

A cavall entre el 15M de 2011 i l’11S de 2012 es va començar a construir una majoria social que exigia més sobirania i més democràcia: joves que fins llavors no s’havien sentit representats pels grans partits tradicionals, persones treballadores, professionals i autònomes que veien com els de dalt no s’havien d’estrènyer el cinturó mentre es posava el teixit productiu al servei dels interessos especulatius; persones jubilades que després de tota una vida de feina i sacrifici havien de veure com els seus néts i netes agafaven un avió per buscar feina fora. Entre les retallades, la corrupció i la recentralització naixia la possibilitat d’una majoria renovada, filla d’un nou temps alhora que hereva de la millor tradició de les esquerres, el catalanisme popular, com també del feminisme, l’ecologisme i el republicanisme de la nostra terra.

Perquè venim de lluny. Recollim el llegat de totes aquelles i tots aquells que van ser pioners en la conquesta dels drets dels treballadors i treballadores; de tots aquells i aquelles que van pensar i construir una república catalana fraterna amb la resta de pobles de l’Estat a l’alçada de les seves gents; dels qui no es van rendir en la negra nit franquista i van lluitar fins recuperar les llibertats; i, també, dels qui sabien que no hi ha democràcia si no es construeix sempre més enllà dels límits que li són imposats. A la fi, som fills i filles del millor del nostre país, però també filles i fills d’una nova època i d’un nou cicle que demana posar el bé comú per sobre de les les sigles. Un nou cicle que ja ha cristal•litzat a la capital de Catalunya i ha sembrat llavors de canvi arreu del territori, però que tot just ha començat. Ara, cal un pas més.

Volem eixamplar el sentit de sobirania fins arribar a totes les esferes de la vida i la política. Aquesta demanda ja és majoritària entre el poble de Catalunya, però no pot reduir-se a un únic tema sinó que ha de convertir-se en una ànsia per decidir el nostre futur sobre totes les qüestions. Hem de construir el present per decidir el futur. Es decideix construint, no en l’eterna espera. Vivim en un món globalitzat. No serem un país lliure si hem de seguir els dic-tats per complir els objectius de dèficit, posant els interessos del capital financer i el seu deute, molts cops il•legítim, per sobre del manteniment d’un estat del benestar ja prou precari. Un país és, per damunt de tot, la seva gent. Defensar-lo és defensar la qualitat dels seus serveis públics i el seu valor es mesura per la seva capacitat de donar resposta a les necessitats bàsiques que totes i tots tenim i per la conquesta i l’exercici de la igualtat entre dones i homes. La seva vitalitat es constata quan és capaç d’imaginar, explorar i crear un altre món enmig dels reptes que imposa l’esgotament del vell.

Volem acabar amb la desigualtat, la pobresa, l’atur i la precarietat. Els de baix fa anys que ens estrenyem el cinturó i paguem per una crisi que no hem originat, i ja és hora que ho facin també els de dalt. No és només una qüestió de justícia, també d’eficàcia i sostenibilitat econòmica: si rescatem abans la gent que els bancs, revifarem la demanda i el consum, i generarem llocs de treball, activitat i riquesa. Cal una transformació de l’economia que adapti el país als reptes del segle XXI, un nou model productiu més sostenible, autosuficient energèticament, que transiti cap a la superació de tot allò que ha entrat en crisi. Una economia que requereix canvis en profunditat per fer-la compatible amb la defensa del medi ambient i la lluita contra la urgència climàtica. Un model econòmic que posi les persones al centre, que no ignori el treball de cura i que en prioritzi la visibilitat, la dignificació i professionalització. Un model econòmic en què les institucions siguin corresponsables en la cura de la gent, que reverteixi les retallades posant els sectors estratègics de l’economia al servei del bé comú.

No és sobirà un país en què l’1% acapara la meitat de la riquesa del conjunt de la societat. Els darrers anys hem pogut comprovar terriblement com, rere les excuses per redistribuir la ri-quesa hi havia la corrupció. S’han d’acabar les portes giratòries del clientelisme i s’ha de regenerar la nostra democràcia, no només per una qüestió de decència, sinó també per recuperar una riquesa i unes institucions que són de tothom i s’han de posar al servei de la gent. Està emergint una nova manera d’entendre i de fer política, més transparent, més participativa, sense privilegis per raons de classe, d’origen o de gènere, que rendeix comptes i que governa escoltant i obeint la ciutadania.  Aquest repte no seria possible si no fos per una societat civil que ja ha desenvolupat nous principis que prefiguren la Catalunya que volem construir.

El dret a la igualtat és una condició prèvia fonamental de la democràcia i una societat no es pot considerar democràtica si des dels poders públics no es combat la subordinació, el desapoderament o la violència masclista i patriarcal que s’exerceix contra part de la ciutadania per raons de gènere o d’orientació sexual. Un país lliure i sobirà ha de sostenir un fort compromís públic amb l’eradicació de la violència masclista, homòfoba, lesbòfoba, bífoba i trànsfoba, esdevenint una societat que combat totes les formes de violència contra les dones i les persones amb sexualitats i gènere no normatius.

Els grans canvis que el país necessita i reclama només es podran fer en comú, i la desigualtat social no és l’única divisió que haurem de superar. Som un poble que s’articula a partir de la seva diversitat, reconeixent que per damunt les diferències generacionals, territorials, de gènere i d’origen, venim a construir una alternativa per a tot el país que faci de la diversitat la nostra major fortalesa, en què cada territori i cada municipi pugui esdevenir una llavor del canvi. Venim a fer un pas endavant perquè ningú no hagi de fer un pas enrere.

Uns canvis que volem fer amb la determinació de servir no només el nostre poble, sinó  també per fer una contribució decisiva a la transformació de l’Estat i d’Europa. El vell continent viu un context històric marcat per la ruptura del pacte social, el descrèdit de les institucions i la pujada de l’extrema dreta a la majoria de països on el sistema de partits tradicional retrocedeix. Una Europa en perill, que necessita avui més que mai d’una nova primavera dels pobles que els permeti recuperar plenament el poder democràtic i torni a situar la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a valors centrals per reconquerir un projecte d’integració europea plenament democràtic i al servei de les persones.

Catalunya necessita un espai polític, que ajudi a crear un nou bloc històric del canvi, per a una nova època. L’hegemonia conservadora agonitza assetjada per casos de corrupció i per la mobilització ciutadana contra la política de retallades. És l’hora de construir un nou espai polític per a totes les catalanes i els catalans, una proposta guanyadora i de majories. Perquè no volem només guanyar unes eleccions, venim a guanyar un país.