Les Marxes de la Dignitat tornen a Madrid el 21 de març

Les Marxes de la Dignitat tornen a Madrid, un camí cap a la vaga general, per exigir una vida amb dignitat. S’estan formant columnes arreu de l’estat espanyol. El proper pas serà la convocatòria de la mobilització general d’octubre, que serà una vaga general laboral, de consum i social.

Passat un any des de la gran manifestació del 22-M que va concentrar a Madrid centenars de milers de persones per una vida digna, s’aprofundeixen les conseqüències dels efectes de les anomenades polítiques d’austeritat imposades per la troica.

La tossuda realitat desmenteix de forma descarnada el govern del Partit Popular i els poders que li donen suport, la campanya de publicitat per a vendre la idea que hem sortit de la crisi s’estampa de cara contra la situació en què es troba la majoria social.

La taxa d’atur (EPA) segueix situada en el 24% de població amb més de cinc milions i mig de persones en situació de desocupació, la cobertura de prestacions a la persones sense ocupació no arriba al 58%. Prop de tres milions de persones manquen d’ingressos, situació que afecta més de mig milió de llars. Les ocupacions que es creen són precàries i amb salaris de misèria, raó per la qual avui s’és pobre fins i tot tenint feina. En aquest sentit la diferència salarial entre homes i dones és del 24%. L’atur juvenil segueix superant el 55% i cada dia són més els joves que, com els seus avis, han d’emigrar per a poder tindre el futur que aquest país els nega. Les pensions perden poder adquisitiu any rere any i la seua revaloració és una vergonya.

En aquesta situació econòmica és alarmant l’augment de la pobresa que se situa en el 30% de la població –una de cada cinc persones està en risc de pobresa severa i d’exclusió social–, aquesta pobresa té majoritàriament rostre infantil i de dona. L’augment de la precarietat social, fruit d’aquestes polítiques de retallades, de la precarietat laboral i salarial, d’eliminació de drets i cobertures socials, augmenta el nombre de persones afectades pels desnonaments i pel que s’ha convingut a anomenar pobresa energètica (talls dels serveis de llum, aigua i gas). Aquest hivern han mort persones a conseqüència de la precària situació de les llars.

La corrupció i les irregularitats fiscals roben a les arques de l’Estat un 5% del PIB, i, junt amb això, la política fiscal beneficia els qui més tenen, recaient la càrrega sobre la classe treballadora i la majoria social. Avui a l’estat espanyol augmenten els milionaris i també els pobres, fet que provoca un engrandiment de la bretxa social.

Amb la reforma de l’article 135 de la CE s’hipoteca tota sobirania popular als dictats de la UE i el BCE prioritzant el pagament del deute als especuladors sobre el benestar i els drets de la majoria social. És palesa la descomposició del règim del 78, i d’una constitució que no reconeix els drets dels pobles i nacions de l’estat, i que ja és paper mullat en les seues referències a drets i deures.

Com a resposta a la mobilització social, el govern augmenta la repressió, amb la reforma de la llei de seguretat ciutadana i del Codi Penal, que té per objecte la disminució de drets i llibertats per a silenciar un poble que pateix i empobrir-lo com a mitjà per a la dominació i l’explotació.

Les Marxes de la Dignitat tornen a demanar a la majoria social i a la classe treballadora que es mobilitzi, que demostre en el carrer que “volem viure amb dignitat”, identificant els culpables d’aquesta situació social.

Tenen un programa de mínims amb gran consens social i polític:

• No al pagament del deute il·legal, il·legítim i odiós.
• Defensa dels serveis públics per a tots i totes.
• Treball digne amb drets i salari suficient, reducció de la jornada de treball i renda bàsica.
• Pel dret a decidir de les persones, els pobles i les nacions de l’Estat en els aspectes que concerneixen la seua vida i futur.
• Defensa dels drets de la dona i per un futur per a la nostra joventut.
• Contra la precarietat laboral i social, No a les reformes laborals.
• Contra la repressió i contra la llei mordassa.
• No als tractats entre governs i trasnacionals contra els drets socials. Contra el TTIP.
• Pel dret a un habitatge digne i no al tall dels serveis essencials de llum, aigua i gas.
• Ni OTAN, ni guerres.