Un informe d’anàlisi després d’un any i escaig de posada en marxa de l’OAT posa l’accent en algunes debilitats
La municipalització del servei d’abastament d’aigua, ara fa un any i mig, va suposar tot un repte més enllà del fet de posar en marxa una empresa pública, 75 anys després de gestió privada. La fita principal va ser la creació de l’Observatori de l’Aigua (OAT), una eina clau en el que ha de ser la rendició de comptes, la transparència i el control d’un servei públic per part de la ciutadania, i que ha de permetre assolir una nova cultura de l’aigua.
De fet, aquesta és la realitat de ser de l’OAT: articular la participació de la ciutadania per definir polítiques i decisions estratègiques del servei. En altres paraules, com explica Paco Rodríguez, membre de l’OAT, «que l’aigua sigui un comú, i no de l’Ajuntament».
El passat 21 de novembre es va realitzar un taller virtual amb participació de representats d’entitats socials de la ciutat, que havia estat precedir d’altres trobades amb la ciutadania, i amb tècnics i administració. A través d’un debat conjunt, es pretenia analitzar i fixar propostes sobre com encaixar aquest ens en l’entramat social de la ciutat, en relació a la qualitat del servei, com hauria de ser la relació amb l’OAT, entre altres. En definitiva, dibuixar com és la relació de l’Observatori amb les entitats, incloent també l’empresa pública i el mateix ajuntament.
«La gestió de l’aigua a Terrassa necessita de les persones», va descriure Edurne Bagué, col·laboradora de l’Observatori DESC que conduïa el taller, i que el repte d’una gestió més democràtica, més transversal i col·laborativa, no es pot fer sense una base social. Els seus membres tenen clar que «per construir una estructura com la que vol l’OAT, es necessita capil·laritzar des de la base». I a partir d’aquí, «que les dinàmiques i dificultats ens vagin indicant com es genera aquesta estructura». Tanmateix, es reconeix que l’OAT ha perdut la seva vinculació, fa un any i escaig que està en marxa: «hi ha un moment en què la ciutadania es desconnecta». L’anàlisi prové d’un informe elaborat el passat estiu, el qual, a més de voler avançar cap a la consolidació de l’OAT com a experiència d’innovació en el govern de serveis públics, posava també l’accent en les seves debilitats.
Edurne Bagué: “Municipalitzar un servei no és només una reversió a una gestió pública”
L’any i escaig de la posada en marxa de l’Observatori s’ha vist, com no, afectat per l’impacte de l’actual pandèmia. Des de fa unes setmanes se celebra que per fi es compti amb una persona que exerceix la coordinació, encara que era un compromís de l’Ajuntament des de feia temps. A més, la marxa el passat estiu de qui havia estat exercit com a president, i la consegüent presidència en funcions de la Beatriz Escribano, també han estat pedres en el camí de l’OAT.
Entre els aspectes a millorar, i mirant cap el govern municipal, aquest «ha de tenir la capacitat de visió decisòria i de gestió pública», esgrimí Bagué. Per això, es fa «necessari que hi hagi feed-back i fluïdesa comunicativa entre govern i gestió». Una altra de les qüestions és que el model de co-gestió i participació sigui transversal, per exemple, «quasi sempre el servei acaba penjant de Medi Ambient, però també han de participar Serveis Socials i altres àrees municipals», exposà Bagué. «Això fa que ens trobem amb moltes dificultats. La municipalització s’ha de veure com una eina de transformació social». I això s’ha de mantenir, sobretot venint d’una etapa de reivindicació social.
Per la seva banda, Paco Rodríguez, membre de la Permanent de l’OAT i del grup de Control Social, aprofundeix en la manca de vincle entre les parts: «que hi hagi espais separats són un reflex d’això». «No volem un servei com sempre, l’OAT no és una cosa de l’Ajuntament, ha estat forçada per tots nosaltres, i ens toca defensar la seva autonomia», defensa en Paco, molt actiu des de l’inici de l’acció de la Taula de l’Aigua. A la vegada, també admet que la percepció del servei d’aigua per part de la gent és la mateixa d’abans.
Plenària de l’OAT, el 21 de desembre
Pel que fa al vincle amb l’empresa pública, «els estem construint», tot i admetre que l’empresa ha de vetllar també per la transparència i la claredat: «cal que la web de Taigua digui alguna cosa més», exposa. «L’OAT i Taigua tenen un pla de treball, i l’administració?», descriu en Paco. A banda d’això, hi ha una altra reivindicació que s’arrossega des de l’inici i que l’Ajuntament, sorprenentment, no hi posa cap esforç: «ens falta tenir un espai físic de trobada i de treball!», lamenta.
Els avenços de l’Observatori han de cristal·litzar aquest mes de desembre. El dia 21 se celebrarà la Plenària, que és el màxim òrgan de govern de l’ens. Abans, el dia 17 de desembre, hi haurà una audiència pública i de rendició de comptes de l’OAT, on s’exposarà balanç de tot el que s’ha fet.
A la pàgina web (oat.cat) s’observa aquest esforç de transparència. Els objectius i l’estructura de l’OAT, també s’hi poden veure amb claredat. A més, en aquest temps, s’ha produït molta documentació des dels grups de treball que conformem l’OAT que roman disponible, i que aborden temes com el Dret Humà a l’aigua, la transparència, la petjada hídrica i l’economia circular, o la qualitat i sabor de l’aigua, entre altres. En tot cas, Rodríguez recorda els 13 principis bàsics sortints del Parlament Ciutadà, des d’on precisament es va gestar l’esperit i es va impulsar l’Observatori de l’Aigua.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari