L’Ajuntament de Terrassa va signar ja fa uns quants anys la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets a la Ciutat del 2000, juntament amb altres municipis europeus. Un text que com molts altres, ha servit als polítics per fer propaganda el dia de la signatura i, malauradament, poca cosa més. A part de molts drets que recull la carta i que la Corporació Municipal hauria de vetllar perquè s’acomplissin, i que properament ja en farem ressò. Avui, només ens voldríem centrar, en un d’ells.
Concretament l’Art. 27 de la Carta en l’apartat : MECANISMES DE PREVENCIÓ, quan estableix la creació de la Figura del Defensor/ra del poble o Sindicatura de Greuges, així com la creació d’una Comissió d’Alerta per vetllar pel compliment de la Carta.
Evidentment la Comissió d’Alerta no s’ha creat, perquè potser estaria en Alerta tot el dia. Però sí, en canvi la figura de la Sindicatura de Greuges. Però no fent honor al que diu textualment la Carta: “Ombudsman municipal o defensor del poble com a institució independent i imparcial”, sinó tot el contrari.
El Govern de l’Ajuntament de Terrassa va crear la figura i una oficina, efectivament, però pensant en una figura més “folklòrica”, més d’aparador, com sempre ens ha servit aquest govern (imatge, imatge…).
Clar, que ha passat a la realitat, que si elegeixes una persona, consensuadament, pensant que s’instal·larà en un bonic despatx de la Masia Freixa a gaudir del paisatge i de l’indret, única i exclusivament, i resulta que no, que la persona que has elegit, s’ho creu, de veritat!, i veu que la figura que ha de presidir una Oficina de la Sindicatura de Greuges pot fer moltes coses en benefici dels drets, i comença a treballar en aquesta línia, contra qualsevol barrera, començant per la primera, “No hi ha dotació de recursos suficients…”. Però malgrat això s’hi posa amb voluntat de ferro i fent més d’activista que de “digne” representant d’una Institució que caldria dotar-la de Dignitat.
I no només això, ja que tampoc se li deixa treballar per part de l’Administració amb imparcialitat, com diu la pròpia Carta Europea dels Drets, signada per ells mateixos, no, perquè se li censura que vagi contra l’Administració, encara que aquesta hagi vulnerat algun Dret.
I ja, per acabar aquest maleït somni d’algú que vol exercir un paper tan necessari a la nostra societat com és la figura de Síndic de Greuges, resulta que l’administració municipal manté en situació d’abandó i precarietat l’Oficina de la Sindicatura de Greuges que ella mateixa havia creat, perquè segurament valora que no li interessa, que no s’adiu al que el poder polític local havia calculat, fredament,… no volem mantenir una figura que escampi i tregui els draps bruts , davant la ciutadania, d’una administració que no actua amb honestedat i transparència, i que vulnera els drets dels ciutadans… I per tant la ignorem , li fem el buit.
I això, fins i tot, ignorant, de forma cínica, les pròpies declaracions del Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafel Ribó, que va posar el funcionament de la Sindicatura de Greuges de Terrassa com exemple de bones pràctiques, de com haurien de funcionar les figures dels Defensors de la Ciutadania arreu de Catalunya.
L’Observatori dels Drets Socials, alerta a tota la ciutadania de Terrassa d’aquesta situació que considera molt greu, ja que demostra un tarannà de la nostra Administració local que només far que augmentar les sospites de que no vol apostar per la transparència ni per una ciutat on l’únic poder sigui el de la no vulneració dels Drets Humans i Socials.
OBSERVATORI DELS DRETS SOCIALS DE TERRASSA
Novembre de 2015
Deixa un comentari