El passat 28 de maig, el jove col·lectiu feminista Quart Creixent celebrava el seu primer aniversari al parc de Sant Jordi. Una gran jornada de debats, música i confraternització per compartir amb persones i altres col·lectius de la ciutat i comarca. Compartir reflexions i propostes per continuar camí.
Quart Creixent publicà amb aquest motiu un “Manifest del 1r aniversari”:
– Les ties sou unes ràncies que no voleu follar! (rància). – “Va i li baixo les calces i em trobo amb el felpudo allà, vaia marron” (marrana)
– La tia salta i em diu que no me la vol xupar. (estreta). – Les ties sou tope complicades, en serio. (complicada)
– és una guarra, cada nit de festa es lia amb un o dos de diferents.I a sobre, tant nois com noies. (guarra)
– Bé doncs, em podria dir quan va començar la seva sexualitat? Si és clar, em refereixo al sexe amb penetració, a què sinó? (has de follar!)
– Perquè plores, tens la regla? (dèbil/ inestable). – Vaia culazoo!!! (culazo)
– Ah i no et poses tampax? llavors com fas esport tia? (superwoman)
– Has de ser polida, per favor, un altre cop m’has tacat els llençols!! Quin fàstic… (marrana). – Però aviam, tu tens cony o tens polla? (home o dona?)
– Em deixaràs així??!! (estreta). – Ja estàs de mal humor… segur que tens la regla! (pesada). – Tranqui, que jo controlo. (exagerada)
I així, poc a poc i amb el pes de cada dia, es va configurant una closca que no ens deixa ser, que no ens deixa veure-hi més enllà d’aquesta. Una closca que ens apreta, que fa mal, que costa de trencar, que ens condiciona, i que no ens deixa l’espai que necessitem per ser com volem ser, per ser qui volem ser.
I soles no tenim, a vegades, la valentia i el coratge per enfrontar-nos a trencar-la, però juntes, la lluita per trencar-la pren sentit.
És per això que ara fa un any i mig ens trobàvem en una terrasseta del vapor ventalló, entre birretes, somriures i una mica de nervis per veure què naixeria d’aquell inicial fil de correus electrònics. Les cares d’emoció i aquell neguit de dúiem totes, ja ens avisava de que allò començava a prendre forma d’una manera o altra.
I així ha sigut com a través de les inquietuds d’unes i altres ens hem organitzat col·lectivament per debatre, reflexionar i treballar per tal de plantar cara a l’estructura heteropatriarcal que pretén mantenir-nos silenciades, invisibilitzades i obedients, que ens imposa models i rols de com ser home o dona, sense permetre altres opcions. Ens aixequem contra tota forma de violència que vivim les dones en el nostre dia a dia, des de les actituds masclistes més quotidianes als feminicidis. Ens aixequem també contra el capitalisme, per ser un sistema d’explotació lligat al patriarcat; ambdós, causants de la divisió sexual del treball i la desvalorització del treball reproductiu i de cures.
Creiem en la importància de les cures com a eix de la nostra praxis feminista, posant per davant la vida i no la productivitat. Perquè volem pensar-nos des dels afectes, des de la potència dels sabers més ancestrals, des d’aquelles petites coses que esdevenen simples i revolucionaries alhora. Descobrir(nos), i cuidar(nos) des d’altres punts de fuga… Per esdevenir dinamita que exploti sobre tot allò que ens violenta o genera opressió sobre altres dones. Juntes serem trinxera.
I juntes, de forma col·lectiva, des de la nostra assemblea, hem pogut viure i veure altres maneres de viure la sexualitat. Hem abandonat el pacte de silenci entre moltes dones sobre les seves sexualitats i hem començat a trencar la closca tot fent-nos propietàries del nostre desig, fent-nos sàvies de nosaltres mateixes, coneixent els nostres cossos, coneixent els nostres conys, i fent de les experiències individuals de cadascuna, vivències col·lectives i polítiques que ens han donat la força necessària per prendre partit i per apoderar-nos.
I en aquest procés i partint de la nostra experiència subjectiva i col·lectiva, articulem un conjunt de demandes que exigim com a imprescindibles per a revertir la situació actual i per poder viure una sexualitat lliure.
Volem que l’educació sexo-afeciva prengui importància a les aules, a l’àmbit de la salut, a les polítiques i als carrers. Cal facilitar espais per qüestionar, investigar i resignificar l’experiència del cicle menstrual perquè les nenes i les dones la visquin des de l’autoconeixement i des de la col·lectivitat. Perquè és imprescindible abandonar la desconeixença que les dones tenim sobre les nostres vulves i vagines, o qualsevol altres formes de genitals no estandaritzats. No volem seguir cedint exclusivament el coneixement dels nostres cossos a la comunitat científica; volem responsabilitzar-nos d’entendre’ls i disfrutar-los per dins i per fora, per fer així el primer pas per posar fi a l’odi cap a nosaltres mateixes i començar a estimar-nos, respectar-nos i disfrutar-nos.
Volem trencar amb violències com la pressió estètica i la mercantilització dels nostres cossos; no som objectes sexuals cossificats al servei dels interessos dels homes ni del capital, som subjectes que tenim desitjos i cossos diferents i plurals. Volem construir-nos com a persones lliures i defensem el reconeixement de totes aquelles construccions de gènere que trenquin amb el binarisme home-dona i les diverses opcions sexuals. Defensem i reivindiquem la diversitat afectiva i de sexualitats. Estimem com volem, a qui volem i quan volem. Lluny de normes heteronormatives, treballem i exigim que es treballi per destruir aquells etsigmes contra formes dissidents d’amor i de sexe que trenquen amb els cànons heteropatriarcals.
Per últim, les dones i els nostres cossos no som reproductores de vides humanes al servei del capital. Volem posar per davant la vida i poder viure-la com decidim que ho volem fer. Per això exigim també la fi de la violència ginecològica i obstètrica i defensem l’avortament lliure i gratuït, lligat a una educació sexoafectiva saludable i apoderadora. Perquè els nostres cossos, són les nostres decisions. Volem poder decidir com parim, més enllà de la nostra classe social o la nostra ètnia. Defensem l’integrament dels parts naturals dins del sistema sanitari públic, així com el dret a l’avort com un servei lliure, gratuït i accessible a totes les dones que el vulguin pràctiar en el moment en que ho vulguin fer.
Terrassa encara està lluny de ser una ciutat feminista, i per això volem remarcar i donar importància al treball fet en comú amb els altres col·lectius de la ciutat. Juntes tenim més força per generar canvis en la nostra realitat propera. Donem les gràcies i expressem la nostra voluntat de seguir treballant amb Rudes Rebels, FemKalle, el Casal de la Dona, Biterna, la Guerrilla dels cossos, Arran-Terrassa, Lgtbiq Terrassa, que són referents i companyes de lluita per nosaltres.
Avui i aquí, celebrem aquest any i mig de lluita i els anys que vindran amb totes vosaltres i estem contentes de poder fer-ho així! Gràcies per haver vingut i haver-nos acompanyat en aquesta celebració i en aquest camí!! Donem també les gràcies a les entitats i col·lectius que han col·laborat i ens han donat suport en el dia d’avui!
Perquè, juntes som més fortes! Visca la lluita feminista!!!
Deixa un comentari