Els mesos d’octubre i novembre se celebra la primera edició del Festival CREAtivaMENT, que vol contribuir a trencar els estigmes i estereotips al voltant de la salut mental, a través de l’art com a fil conductor.
A la web del nou festival CREAtivaMENT, es descriu l’estigma en salut mental com el fet d’atribuir qualitats negatives i despectives a persones que pateixen o han patit algun tipus de trastorn mental: passen a ser vistes i tractades amb un prisma de prejudicis i manca d’informació. Són considerades imprevisibles, incapaces per treballar i prendre decisions, poc intel·ligents, febles i agressives. Estereotips que no es corresponen amb la realitat, però que influeixen en les actituds i comportaments que sovint es té envers aquestes persones.
Per tractar qüestions al voltant d’aquest tema, i per valorar la primera edició del festival CREAtivaMENT, parlem amb Maria Aran, vocal de la delegació de l’associació Activament al Vallès Occidental.
Foto de grup davant del mural al carrer del Nord amb Sant Ignasi. Muralista: Roger Abella. Coordinadora: Maria Aran. Participants: Juan Cecilia, Andreu Mas, Antonio Palacios, Eduardo Sellarès, Lluís Roca, Mafe Maldonado, Jesús Martínez, Pere Leonardo Sangrà, David Millan, Juana Risquez, Àngels Bros, Alba Mur, Marta Benedí, Gemma Peralta, José García.
Com va néixer l’entitat i amb quins objectius?
Activament va començar a Barcelona l’octubre de 2011, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. La primera delegació es va formar a Santa Coloma de Gramenet. Des del 2016 hi ha la del Vallès Occidental, amb activitat a Terrassa, Sabadell i Cerdanyola.
Activament té tres eixos principals, el suport mutu, l’empoderament i el canvi social. Entre les activitats principals, destaco els grups d’ajuda mútua (GAM), que és un suport mutu entre iguals. Es diferencien dels grups terapèutics (GAT), on és un professional qui dirigeix el grup. Jo reivindico el suport mutu, per mi és més efectiu i interessant, ja que canvien els rols i es genera un espai de confiança.
Hi ha persones que estan esperant aquest moment per ser escoltades. A Terrassa ho fem un dia a la setmana, dilluns de 17 a 19 h. Procurem fer altres activitats per tenir converses més informals, com ara passejos per Vallparadís, els dijous a la tarda. I tenim un grup de dibuix creatiu divendres de 16 a 18 h, també al Casal Cívic de Ca n’Aurell. Volem que aquestes activitats siguin obertes, però la veritat, costa molt que vingui gent de fora d’Activament, i és una llàstima, el primer contacte social és la primera eina per treballar l’estigma.
Com ho feu per treballar els estigmes?
Una manera principal és el contacte social, coneixent-nos. Hi ha un imaginari col·lectiu de què és una persona boja. Quan he estat ingressada, dins d’aquests serveis també m’he trobat discriminació i estigmes a la meva pell. Et diuen, «t’has de medicar per tota la vida», però fins a quin punt això ha de ser així? Val que potser no et pots curar del tot, però sí recuperar-te. Els medicaments no són gens innocus, tenen efectes secundaris molt forts! És habitual que qui els pren et digui: «tinc la libido per terra», o «avui no em puc aixecar». L’esperança de vida de qui pren algun tipus d’antipsicòtics baixa de 15 a 20 anys! Jo no me la penso prendre tota la vida, només quan ho necessiti i res més.
Maria Aran, vocal de la delegació de l’associació Activament al Vallès Occidental, en segon pla.
Quin és el perfil de persones que formen part d’Activament?
Hi ha molta varietat. Per ser soci d’Activament, has d’estar passant per un problema o un patiment de salut mental. Són termes diferents de la malaltia mental, per nosaltres no és real, ni tan sols pel DSM-V (el manual que classifica els trastorns mentals), on ja li diuen trastorn. A les malalties hi ha signes físics, en els de tipus mental no. Sí que hi ha persones amb esquizofrènia que tenen parts del cervell atrofiades, però és per la malaltia o per la medicació forta que estàs prenent? A Activament rebutgem la mirada biologicista. La part genètica existeix, pot estar latent i heretar-se algun gen que té a veure amb un trastorn mental, però perquè es desenvolupi és més important la part social i psicològica, més que no pas un gen heretat.
“Amb una renda bàsica garantida, ja veuries com baixarien els trastorns mentals, en picat!”
“Al final, què em fa més mal, el trastorn que tinc o com em tracta la societat pel fet de tenir-lo?”
Els tratorns, també inclouen drogodependències?
Als GAM venen només els socis perquè és un espai protegit, solen ser uns 6 o 7. Les assemblees són un dilluns al mes. Som la delegació que més hem crescut durant la pandèmia. Som uns 650 socis a Activament. No conec a tothom, però m’han explicat que venen diferents tipus de persones, amb trastorns psicòtics, de depressió, ansietat, també amb ludopaties, que són també addiccions.
Conec persones com ara alcohòlics que no pensen que tenen un problema de salut mental, hi ha aquest autoestigma, i clar que té a veure, tenen un problema psicològic de base. Les persones que tenen un problema amb les drogues no venen a les nostres associacions.
En tots els casos que conec sempre hi ha patiment al darrere, ja sigui bullyings, assetjaments sexuals, violències de gènere, etc. Es ven la malaltia mental com un tema individual, com un problema meu que jo he de resoldre, però és social. Vivim en una societat capitalista que genera conflictes de tota mena: gent que es queda sense casa i es tiren pel balcó… Amb una renda bàsica garantida, ja veuries com baixarien els trastorns mentals, en picat!
I com creus que es reforcen tots aquests estigmes?
Des dels mitjans de comunicació, o el cinema. Per exemple a la sèrie Mentes Criminales descriuen assassinats comesos per gent amb psicopatia, i la venen com si tingués un origen de trastorn mental. Pots tenir un caràcter de poca empatia amb l’altre, però això no té a veure amb el trastorn psicòtic. Llavors si penses que em pots fer mal, ja no t’ajuntes amb mi. Voldré llogar un pis i no me’l llogaràs, voldré treballar i em diràs que vagi a un centre especial de treball, voldré ser mare i em diràs, a veure si li passes el trastorn a la teva nena! I això és injust, està basat en estereotips que no són reals. Al final, què em fa més mal, el trastorn que tinc o com em tracta la societat pel fet de tenir-lo?
Quins reptes té l’associació?
Ser més reivindicatiu, i ens faltava sortir a sensibilitzar. Ho farem per exemple amb una formació el gener a la Policia Municipal. Tot és una tasca de transformació, i a mi m’encantaria entrar en la reivindicació dels nostres drets.
Per exemple, amb la Marató de TV3 ja estem tremolant. Volen dedicar l’edició d’enguany a la salut mental. Una que ja van fer era horrorosa, es destinaven els diners només a la recerca en malalties, fer més medicaments, no pensen en una justícia social per a tothom! És una visió individualista i que t’infantilitza, et medicalitzen la vida, els dols. Les medicacions t’alenteixen i creixes pensant que ets tonta, et dificulta tirar endavant amb la vida, jo sóc molt crítica amb aquest model hipermedicalitzat. Hem de veure les potencialitats de les persones, no el què els hi costa fer.
CREAtivaMENT: salut mental, art creatiu, i un programa de ràdio quinzenal
L’origen del festival CREAtivaMENT, ens explica Aran, va sorgir «parlant amb el Pep Martí, del servei de Rehabilitació Comunitària, quan vam pensar en la idea de fer un mural amb el grup creatiu, d’aquí en van sortir més idees, un grup de lectura, teatre… Llavors vam proposar-ho directament a la Comissió Antiestigma, fer el festival i tot el seu contingut». Som el Servei de Rehabilitació Comunitària, Club Social Egara, Activament, dues tècniques de Salut de l’Ajuntament, Montse Martí i Mireia Bigorra, i després va entrar l’associació Aide, tots aquests actors formen part de la Taula de Salut Mental.
Les activitats del festival tenen l’art com a fil conductor, com ara «dues obres de teatre de la directora Bárbara Bañuelos, un mural participatiu que hem pintat al carrer del Nord amb Sant Ignasi; ‘Veritats Invisibles’, que va incloure una passejada per l’Anella Verda, i que s’exposarà el 12 de novembre a la BCT. Una altra activitat, l’exposició fotogràfica ‘Pots mirar sense jutjar’, cedida pel Pla Antiestigma de Granollers, i que s’ha pogut visitar a la plaça Vella, al Mercat de la Independència, a l’Hospital i a altres espais.
La Maria recalca: «totes les activitats són protagonitzades per persones amb o sense experiència en salut mental, aquesta diversitat la considerem molt important». En el primer any de Creativament, «volem que sigui anual, i que es vagi expandint amb diferents entitats i propostes, que cada cop sigui més un projecte de ciutat, i que no funcioni a través de subvenció», afegeix.
Una altra activitat estrella és el programa de ràdio PluralMENT, que s’ha començat a emetre quinzenalment en diumenges alterns, de 15 a 16 h, a la ràdio municipal (95.2 FM). El programa està elaborat per persones amb experiència en salut mental que procedeixen del Servei de Rehabilitació Comunitària del CST, del Club Social Ègara i d’Activament.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari