Les Marxes de la Dignitat convoquen una nova jornada de mobilització i lluita pel proper dia 25 de febrer. A Barcelona, la concentració tindrà lloc a les 18h, a la plaça Sant Jaume, des d’on marxarà fins a la seu d’Endesa (plaça André Malraux-Arc deTriomf).
Podeu llegir a seguir el manifest (versió íntegre):
Perquè sobren raons: pa, treball i sostre – llum, aigua i gas
25 de febrer, sortim al carrer amb les Marxes de la Dignitat
Pensions públiques dignes garantides per l’Estat! No al Pacte de Toledo ni als 67 anys!
Treball estable i salaris dignes: Derogació de les reformes laborals del PP i PSOE!
Cap prestació per sota del llindar de la pobresa!
Revertir les retallades i no pagar el deute! Fora la Troika: Unió Europea, BCE i FMI!
Amnistia i llibertat dels pres@s sindicals i socials per lluitar! Fora la Llei Mordassa!
En defensa de la llibertat d’expressió!
Les Marxes de la Dignitat tornem a sortir al carrer el proper 25 de febrer. Aquestes manifestacions, convocades arreu de l’estat, formen part d’un calendari que vol culminar en una gran marxa estatal a Madrid el 27 de Maig.
Ens parlen de “recuperació econòmica” però les dades mostren que aquesta afirmació és falsa per a la gran majoria treballadora. Des que va esclatar la crisi en 2008, l’Estat espanyol s’ha consolidat com el segon país de la UE amb més desigualtat social, al punt que les tres persones més riques acumulen “la mateixa riquesa que 14,2 milions de ciutadans”.
La població catalana en risc de pobresa arriba al 25%. L’atur afecta a 560.000 persones, moltes sense prestació. Les famílies on cap membre no treballa són més de 200.000. Tenim 20 desnonaments diaris només a Barcelona. Els governs afirmen que es crea ocupació, però la gran majoria són contractes-escombraria amb sous indignes. Els immigrants son tractats de manera inhumana, sense regularitzar, i encara pitjor als CIEs. Cap ésser humà es il·legal.
El govern de Junts pel Sí diu que els seus pressupostos són “els més socials de la història”, però la despesa social queda molt lluny de la de 2010, mentre els impostos als rics no es toquen, accepten les imposicions de la UE i de Montoro i segueixen pagant un deute il·legítim. Les concessions fetes en Ensenyament han estat fruit de la pressió dels mestres i de la por a la mobilització, però continuen subvencionant l’escola concertada, desatenent la Sanitat i no complint reivindicacions bàsiques contra la pobresa com la renta garantida de 664€ per a tot català sense ingressos.
Davant l’escàndol de les pujades de la llum, necessitem un sector energètic públic, nacionalitzar les empreses amb el control de la ciutadania, revertir les corrupteles i construir un nou model eco-sostenible a preus accessibles.
Al dictat de la UE, els governs prossegueixen amb les seves polítiques antipopulars. Ara Rajoy torna contra les pensions públiques en nom que s’acaba “la guardiola de les pensions”, que ells han atracat. Mentrestant, les grans empreses i els rics eludeixen els impostos i la corrupció continua sense fre.
És temps de reprendre la lluita
La por, la resignació, la passivitat no van conquistar mai cap dret, ni defensar els que teníem. És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar. És temps de sortir al carrer a recuperar els drets perduts, treballs i salaris dignes, pensions públiques i serveis públics dignes. Redistribuir la riquesa i repartir el treball es el fil de la història del drets socials.
Tot tenint clar que, com ha demostrat la dolorosa experiència del poble grec i la penosa actuació de Syriza en acatar les imposicions alemanyes, que això no serà possible sense preparar-nos per enfrontar la Troika, defensora del gran capital.
Tornem a sortir al carrer a defensar els serveis públics, les pensions ,
i a recordar-los que no són els amos, que han de revertir les seves retallades
i les seves reformes laborals.
Per que ja no anem a aguantar més
que atraquin a la població amb els seus abusos
en els subministraments de primera necessitat.
Aquest hivern ningú sense calefacció.
Per que ja no anem a guantar mes que parlin de politicas socials
i no pugin els impostos a qui mes tenen ,
beneficiandoles amb amnisties fiscals i politicas fetes a mesura.
Mentre famílies són saquejades a impostos impagables.
Perquè no estem disposats al fet que juguin amb les pensions,
al fet que robin el que milions de treballadors
han guanyat amb suor durant tota la seva vida.
Les pensions no son su negoci.
La por, la resignació, la passivitat no van conquistar mai cap dret, ni defensar els que teníem.
És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar.
És temps de sortir al carrer a recuperar els drets perduts, treballs i salaris dignes, pensions públiques i serveis públics de calitat i per tots.
Volem redistribuir la riquesa i repartir el treball.
Sense tu no podrem aconseguir-ho,
ets molt important, encara que no t’ho sembli.
Implica’t i que no quedi ningú sense saber que el dissabte que aquest hivern
diem prou, direm prou .
Volem el nostre país , sense pobresa, sense desigualtats,
sense especulació , i sense polítics corruptes esclaus de la Troica.
Ens veiem al carrer
Deixa un comentari