Els reptes d’educar per i en una societat igualitària, els models de referència i què vol dir ser nen i nena avui, són algunes de les qüestions que aborda Núria Solsona Peiró en el seu llibre Ni princeses ni pirates, una interessant reflexió sobre l’educació en llibertat, que ahir dijous 26 d’abril, l’autora va fer amb les més de 30 persones que assistiren a l’acte de presentació d’aquest treball a la seu del Casal de la Dona.
No són poques les evidències que, malgrat tota la legislació i avenços concrets en favor de la igualtat de drets, hom viu encara lluny dels objectius que tot plegat es plantegen. Fins i tot, afirmà la Núria Solsona, es podria parlar de «retrocés» en tots els àmbits, també en l’educació.
Mercè Gómez i Núria Solsona durant la presentació al Casal de la Dona. Foto CDona
Autora de nombroses publicacions sobre coeducació i història de la ciència, la Núria Solsona ha esdevingut una figura clau pel que fa a la incorporació de la coeducació a l’escola, així com peer entendre les relacions i el paper de les dones en la ciència.
En aquest llibre, hi ha un necessari retorn sobre conceptes com sexe, gènere, identitat per, després mirar la realitat concreta i resultats de la coeducació i polítiques per la igualtat. Solsona afirmà que moltes vegades tot això no ha és capaç de contrarestar la cultura i imaginari patriarcal dominant. Per exemple, mentre les dones han guanyat terreny en l’espai públic, pel que fa en l’àmbit del privat i de les cures els homes, en general, semblen no haver-se mogut.
Dividit en 4 grans apartats, el llibre repassa l’estat actual de la coeducació a la nostra societat, per entrar a analitzar en detall com podem avançar en la coeducació primer durant la infància i després en l’adolescència. El bloc final és una proposta de treball conjunt entre les famílies i l’escola.
Núria Solsona proposa formes per combatre les conseqüències d’una educació sexista al temps que promoure la igualtat d’oportunitats, de manera que no es limiti el desenvolupament de nenes i nens per raons de gènere i per tal que tinguin arguments per defensar la seva llibertat d’elecció.
Considera la investigadora que «La primera diferència humana és el gènere, que és un constructe social. Cal que el gènere formi part del nucli central dels contextos d’aprenentatge, ja que el fet d’incloure el coneixement femení permet construir contextos més rics.» (llegir text Núria Solsona Pairó: Per què cal sumar el gènere al context d’aprenentatge?)
Deixa un comentari