En Xavi Matilla és urbanista. Obrí gabinet propi el 2013 després de 13 anys exercint la professió en un altre despatx. A més, dóna classes en qualitat de professor associat al departament d’Urbanisme de la UPC. Des de l’any 2010 és secretari de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Sense antecedents d’activisme ni militància política a moviments o partits, va assumir el repte d’encapçalar la llista de Terrassa en Comú les passades eleccions com una forma d’assumir plenament el «compromís amb la ciutat i social» que, considera, ja formava part de la seva activitat professional: «L’urbanisme és una disciplina que té una orientació política ineludible, fins i tot amb la lògica activista».
Com a tècnic va intervenir en casos com el d’Eurovegas, de planejament general i parcial a ciutats com Tortosa i La Seu d’Urgell. Des del coneixement adquirit en projectes d’administracions públiques durant més d’una dècada i mitja, en Xavi creu que Terrassa està «afectada per problemes comuns a totes les ciutats, com són l’absència d’idees i, vinculada però no de forma causal, l’absència de recursos». La «diferència, ara, és que mentre algunes ciutats han començat el canvi, la nostra ciutat no».
Amb les retallades, la crisi i, conseqüentment, molts menys recursos, «ha emergit una gran incapacitat de generar idees, i això a Terrassa és molt evident», afirma. «Aquí la falta de diners, més que un problema, és una excusa per a intentar amagar que no tenen idees. Aquesta és la crisi profunda més important, perquè tot plegat les idees són gratuïtes, depenen de la capacitat i la voluntat». Defensa que a Barcelona, per exemple, es veu clar, és ben diferent amb el nou govern.
Aquest govern governa només per a uns pocs, per a determinades elits. Ara ho hem vist amb la darrera proposta sobre el 4rt Cinturó i la política en relació al procés de l’aigua.
Junt amb això, afirma que hi ha un «cert col·lapse vinculat a la por als riscos jurídics, d’entrar en processos administratius i contenciosos, una certa judicialització de la política municipal que fa que les administracions siguin menys atrevides i capaces de proposar i innovar». Es crea, considera, una certa «contradicció entre legitimitat i legalitat que acaba sempre guanyant la legalitat», o sigui l’immobilisme.
En entrar a l’Ajuntament, garanteix, han comprovat que la situació «és molt pitjor que tot allò que pensàvem». El govern del PSC «frena la ciutat, no es dedica a governar-la, sinó a controlar-la». Poc o molt conscient de les seves capacitats, afegeix, aquest govern «el que intenta és frenar els demés. Fa anys, intenta exercir un control i unes lògiques de pacificació i evitar conflictes, quan el que hauria d’estar fent és fer projectes».
Una altra raó d’això és que «aquest govern governa només per a uns pocs, ho hem comprovat, per a determinades elits, ara ho hem vist amb la darrera proposta sobre el 4rt Cinturó i la política en relació al procés de l’aigua».
Tot plegat, assegura, «no em consta cap tipus de reflexió interessant de ciutat per part de ningú del PSC ni del govern». Gràcies que «el personal tècnic salva les vergonyes polítiques», tot i veure’s «sotmès a un estrès molt gran».
Així les coses, «cal pensar i preparar un canvi de debò d’aquí a tres anys», però «ara ja», emfasitza, «hem d’aportar propostes i dees en la mida del possible», influint en els pressupostos en base a determinats projectes, mantenir una actitud de diàleg i, molt, «evitar una actitud cínica, no pot ser allò de que s’enfonsi el vaixell, no volem, al contrari».
En Xavi Matilla planteja la necessitat d’anar «dibuixant entre totes un relat diferent de ciutat, en positiu». Aquest és un camí que ja fan, explica, amb altres forces polítiques, «sí, veig que hi ha moltes possibilitats d’entesa en els temes cabdals». Defensa que treballant cadascú des del seu posicionament «es poden aixecar alternatives conjuntament, sumant la diversitat».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari