Observatori de l’Aigua, model de cogovernança ciutadana d’un servei públic

No Comment

Un any després de la seva creació, algunes queixes per què encara no hi ha la figura d’un coordinador ni un espai físic de trobada.

Miquel Gordillo

Es compleix el primer any de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), un ens nascut arran de la municipalització del servei, la qual es va fer possible gràcies a la pressió des del carrer. Es tracta d’un nou model de governança d’un servei públic, a través de la participació ciutadana, la fiscalització i la transparència. El president i vicepresidenta de l’OAT ens expliquen com ha estat el primer any de funcionament, així com les ombres i reptes: cal una major implicació per part de l’Ajuntament, un espai de coordinació entre el consistori, l’empresa pública i el mateix Observatori i, sobretot, disposar per fi de la figura que ha d’exercir com a coordinador del projecte.


Constituït el febrer de 2019, després de ser aprovat pel Ple municipal el juliol de 2018, l’OAT va suposar una gran novetat pel que fa a la implicació de la ciutadania en un model de gestió pública. Organitzativament, l’OAT està format pel Plenari municipal, una comissió permanent, de caràcter executiu, i sis grups de treball que estan desenvolupant bona part del gruix de la feina.

En una entrevista amb Malarrassa, Juan Martínez i Bea Escribano, president i vicepresidenta respectivament, ens recorden que en concretar-se el procés de recuperació del servei, la Taula de l’Aigua es va desdoblar en un nou format. Ara està composta per la Taula d’Educació, que ja estava en marxa abans de l’OAT, i que treballa la part educativa adreçada a les escoles; també hi ha la Taula d’Entitats, i la Taula de Recerca, una xarxa de grups de recerca de persones vinculades al món acadèmic. Aquests tres nuclis, vinculats a l’Observatori, «són autònoms i molt importants com a motors externs que donen impuls a la tasca de l’OAT», admet la Bea.

La comissió permanent està formada per la presidència, vicepresidència, secretaria i coordinació, tres representants del ple municipal, i un de cada grup de treball. A més del seu càrrec, el Juan i la Bea representen dos grups, respectivament: el del Dret Humà de l’aigua, i el que mira la qualitat i sabor del líquid element, la qual cosa denota l’alt nivell d’implicació que tots dos estan realitzant.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua de Terrassa, asseguren que es tracta «d’un aliment segur, compleix tots els estàndards». Explica la Bea que «només el 8% de la població està bevent aigua de l’aixeta», per això pretenen fer una campanya, amb ajut d’estudiants d’un màster de Sostenibilitat, «per desmitificar la propaganda que l’aigua envasada és millor». «Cal que la gent begui i gaudeixi de l’aigua de l’aixeta, que és gratuïta», apunta. Sí que reconeixen la seva duresa i salinitat. Per això, volen veure «com s’ha de fer un tractament d’entrada, sense haver de fer instal·lacions a casa».

Juan Martínez i Bea Escribano, president i vicepresidenta de l’Observatori de l’Aigua. Foto MG

En el vessant de l’aigua com a dret humà, el Juan cita que «hi ha unes normatives pels comptadors d’aigua que no s’estan aplicant». Per això, l’OAT compta amb una comissió que vetlla per complir aquestes normatives. A la vegada, recorda que «mai es pot tallar l’aigua per no tenir recursos».

Mencionen també el grup de Control Social, que té una «tasca fonamental de fiscalització i de demanar comptes», afirma el Juan. Un altre grup es fixa en la transparència i la definició d’indicadors. El grup de petjada hídrica, té a veure «amb tot el cicle de l’aigua, el seu reaprofitament, temes de canvi climàtic, i com adaptar la ciutat a un ús òptim de l’aigua». Per últim, n’hi ha un altre que busca finançament en l’àmbit europeu, que vagi més enllà de l’administració. En tot cas, destaquen com a prioritari que «hi ha d’haver coordinació i permeabilitat entre tots ells grups», apunta la Bea: «a l’OAT hi ha l’Ajuntament, universitat, entitats socials, i cal que totes les inèrcies vagin en la mateixa direcció dins el mateix projecte». També descriuen que s’estan fent treballs de recerca amb estudiants de batxillerat, amb el màster de Sostenibilitat de la UPC, estudiantes del màster del Cicle de l’Aigua de la UB, etc. «Tota una xarxa que ha de tenir recursos per assolir amb èxit aquesta col·laboració público-pública».

Un nou model de coproducció de política pública

El model trenca el funcionament típic de les administracions, en aquest cas l’Ajuntament, en què aquest «fa unes propostes segons el seu criteri, la ciutadania s’ho escolta, ho valida i s’aplica». En canvi, el president aposta per una «coproducció de política pública» a través de l’Observatori. «I això s’ha d’aprendre a fer, tant l’administració com el mateix OAT», apunta Martínez. Una altra cosa és tot el procés d’ubicació de l’OAT dins l’administració, i com va construint ponts d’interacció amb les diferents àrees per participar en el procés de la presa de decisions.

«Això no és immediat, ha de canviar la cultura política», reconeix el Juan. Per això, reivindiquen també que la cogovernança s’ha de concretar en algun espai conjunt entre l’empresa Taigua, els serveis tècnics i l’OAT. «Aquí tenim una feblesa», diu la Bea, ja que «aquest espai triangular és fonamental, i ha de ser al màxim nivell, no amb tècnics que estan per sota d’altres i que no tenen capacitat decisòria».

Per això, assenyalen que durant l’any s’ha fet molta feina però poc valorada: «tenim la percepció que a Terrassa hi ha l’oportunitat, s’ha declarat per part del govern el compromís en el projecte, però això s’ha de concretar en accions. Si no, es genera molt de desgast», es queixa el Juan. No dubten en afirmar que «ens estem desgastant per la manca de coordinació, des de la presidència s’està assumint molta feina per una figura que s’està endarrerint»; la Bea destaca, de fet, que fins al moment «tota la feina és totalment voluntària».

Un coordinador que ha de ser independent

La manca d’un coordinador és sense dubte la principal crítica: «per a nosaltres era essencial ja abans de crear-se l’OAT, de fet les bases per al concurs – de la plaça de coordinació – van ser aprovades a la primera reunió». I lamenten que el fet de no haver tingut aquest coordinador, suposa «una crema per a la gent implicada en tot el treball de l’OAT; és una manca de consideració i de respecte al projecte», declara en Juan. «Segurament entrarà una persona que ja està dintre», reconeix la Bea.

President i vicepresidenta informen que just acaba de sortir a concurs aquesta plaça de tècnic. La convocatòria descriu que estarà adscrit al departament de Medi Ambient, i que els programes que portarà són l’OAT, i també tasques vinculades a la Taula de Rieres. La plaça s’adreça a personal laboral de l’Ajuntament. Per la seva part, Juan i Bea consideren necessari que aquesta figura tingui «un perfil tècnic i a la vegada amb capacitat de lideratge polític, i que es respecti la independència del projecte». Malgrat tot, consideren un bon pas que per fi es materialitzi aquesta figura, i esperen que la persona escollida sigui sensible i poc a poc es faci seu el projecte.

Un altre punt on són molt crítics, és el fet de no tenir un lloc de trobada per a l’OAT: «se’ns fa molt difícil d’entendre que un any després no tinguem un espai físic», denuncia Martínez. Remarquen que «hi ha complicitat amb el projecte quan s’ha parlat amb tècnics d’alt nivell», igual que quan han parlat amb l’Alcalde Ballart i les regidores Melgares i Caballero. Tot i això, insisteixen, «sembla que no ens valorin prou i ho necessitem. En aquests aspectes clau anem molt a poc a poc», lamenta la Bea. Per això, el president afirma que aquestes mancances estan suposant un fort desgast, i afegeix, en referència a aquests polítics: «aquest és un projecte referent a Europa pel que fa a la democràcia de l’aigua, però no és suficient en creure-ho, s’ha d’actuar».

A banda d’aquestes mancances, reconeixen que l’OAT compta amb el suport en tasques de secretaria per part d’una persona, a la vegada vinculada a l’empresa Taigua, però «acotada a fer convocatòries i a aixecar acta de les reunions de la comissió permanent», puntualitza el Juan. També reconeixen una «dinàmica d’enteniment amb càrrecs de Taigua, sobre la que podem construir complicitat». Per això, la valoració general que fan d’aquest any, en paraules del Juan, «és que tenim un espai d’oportunitat i estem construint un projecte que és innovador, i malgrat aquests problemes més o menys greus, no tinc la percepció que el projecte no vagi enlloc, que també podria ser», i cita l’exemple de l’Observatori a Montpellier, «que es va tancar».

Cinefòrum sobre Justícia Social i el Dret Humà de l’aigua amb alumnat de l’Institut Montserrat Roig i el Can Jofresa

Joan Tamayo (Espai Drets) i Sònia Giménez (Dones d’Aigua), amb alumnat del Montserrat Roig i el Can Jofresa.

El passat 20 de febrer, davant alumnat de l’Ins Montserrat Roig i el Can Jofresa, en el Dia de la Justícia Social, es va fer un acte per posar de relleu el dret humà que és l’accés a l’aigua. Amb la participació de Joan Tamayo, d’Espai Drets, i de Sònia Giménez, del col·lectiu Dones d’Aigua, es va veure el film ‘También la lluvia’, d’Iciar Bollaín, i es va fer un repàs a lluites socials que s’han donat a llocs com Cochabamba (Bolívia), com descriu el film, a Cajamarca, les mines d’or a Perú i altres lluites ecofeministes. Seguidament, es va exposar el procés de municipalització a Terrassa, que promogué la Taula de l’Aigua i que continua ara a través de l’Observatori (OAT), on participen diferents actors socials entre els quals hi és també Dones d’Aigua. El seu objectiu, promoure la «nova cultura de l’aigua» i que a Terrassa «la gestió participativa i consensuada sigui un èxit i exemple de transformació democràtica», en paraules de Sònia Giménez.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75