Procés Constituent publica una carta d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades a les persones adherides al moviment informant de l’inici de conversa amb forces polítiques per a construir una candidatura unitària, “de confluència”, per a les properes eleccions catalanes del 27 de setembre. Les forces són la CUP, ICV, EUiA i Podem.
Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Foto: PrC
De seguida, però, els signants avancen la possibilitat de que, no havent-hi acord per crear la candidatura, pugui treballar-se des de ja per acords post-electorals.
Aquests mateixos dies, efectivament, ICV (no hi ha constància de que EUiA hi sigui) i Podemos ja han anunciat un acord o pre-acord d’aliança a nivell de Catalunya que s’emmiralla en l’experiència de Barcelona en Comú. No hi ha notícies que en aquestes converses hagi participat ningú del Procés Constituent ni de cap altra força política o social.
Així les coses, al Procés Constituent, ara mateix, de les forces polítiques que l’Arcadi i la Teresa citen només els hi queda la CUP i EUiA. Aquesta darrera, tot i no participar en les trobades entre la direcció de Podemos i ICV, per una banda, i Ada Colau o Barcelona en Comú, per altra, sí que apareixia citada en una entrevista amb el líder, dirigent i creador de Podemos Pablo Iglesias, que els darrers dies van publicar diversos mitjans, el digital Crític entre ells, i en la qual el secretari general de Podemos elogia el coordinador d’EUiA Joan Josep Nuet. Això, però, de moment no és cap invitació a participar de la confluència, a menys que en Nuet ho hagi d’entendre de la mateixa manera que el coordinador de Izquierda Unida Alberto Garzón, o sigui a títol personal. Els propers dies, sens dubte hi haurà novetats al respecte.
Però, mentrestant, la invitació i proposta que planteja el Procés no és només electoral, sinó principalment programàtica. En aquest punt remeten al Manifest fundacional del moviment i la l’opció en favor d’una assemblea constituent que sigui un procés d’autodeterminació del poble de Catalunya; que, a més, hauria d’incloure un referèndum per la independència. Aquest procés, proclamen, hauria de començar després de les eleccions del 27S i donar-se un temps d’uns dos anys per arribar a bon port.
La CUP no ha fet cap pronunciament al respecte, però fa molt temps que treballa per la construcció d’una proposta alternativa i rupturista, i també clarament independentista. En aquests aspectes semblaria coincidir bastant o molt allò que proposen Oliveres i Forcades. Però avisen també que no faran cap acord amb una altra organització només. En aquest cas decidirien entorn a la possibilitat de presentar-se exclusivament com a Procés Constituent.
Text íntegre de la Carta:
Carta d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades sobre la confluència
A totes les persones adherides al Procés Constituent
Pau i Bé,
El passat diumenge 14 de juny vam celebrar a Terrassa una assemblea extraordinària del Procés Constituent amb l’objectiu de decidir què havíem de fer com a moviment de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Per amplíssima majoria (73%), vam decidir que dedicarem tots els nostres esforços d’ara al 27 de setembre a bastir una candidatura de confluència que abasti el màxim de partits i moviments de l’esquerra rupturista. Hem iniciat ja converses amb les CUP, ICV, EUiA i Podem. Si algun d’aquests partits decideix no formar part de la confluència, la nostra proposta tirarà endavant igualment, però no tirarà endavant si al final només quedem dos partits. En aquest cas – que esperem que no es produeixi – convocarem un grup promotor per decidir si val la pena que ens presentem sols a les eleccions amb l’objectiu de confluir post-electoralment. La confluència – pre-electoral o post-electoral – és la nostra fita, ja que creiem que és l’única opció capaç d’articular políticament de forma eficaç el malestar majoritari de la població; és a dir, l’única opció que ens permetrà governar d’acord amb allò que la majoria de la població desitja: poder decidir sobre el model de país, tant a nivell territorial com a nivell d’ordenació sòcioeconòmica. A Catalunya hem de poder fer un referèndum sobre la independència, però també sobre el TTIP, sobre la necessitat d’auditar el deute, sobre les despeses militars i el comerç d’armes, entre moltes altres qüestions.
Aquesta estratègia electoral respon al nostre Manifest fundacional: bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcioeconòmica volem.
A la primavera de 2014, al Procés Constituent ens vam declarar per amplíssima majoria a favor de la independència i del doble sí com a resposta a la consulta del 9N. En fer-ho vam deixar clar que alguns de nosaltres som independentistes i d’altres som federalistes que tenim clar que per poder federar-se en condicions dignes cal primer reclamar la plena sobirania com a país. Tenint en compte aquesta aposta diversificada però prístina i transparent a favor de la independència, com és que a Procés Constituent estem intentant confluir amb forces que han dit clarament que no són independentistes?
La resposta és també clara i transparent: ho fem perquè són forces de l’esquerra rupturista que estan a favor de l’autodeterminació de Catalunya i estan a favor d’exercir aquesta autodeterminació sense demanar permís a Madrid ni a cap altra instància que no sigui el poble català.
Si no confluïm pre o post electoralment amb aquestes forces no tindrem prou vots d’esquerres per fer la transició nacional i això farà que perdem l’oportunitat de fer una ruptura amb les polítiques neoliberals. Si confluïm amb aquestes forces, com que totes estem a favor de l’autodeterminació, el procés català marxarà de mans dels polítics per passar a les mans d’on va sortir i d’on no hauria d’haver marxat mai: les mans del poble. Per això, el primer eix de la confluència que hem plantejat des de Procés Constituent és:
- l’obertura d’un procés constituent català popular unilateral que inclogui el referèndum per la independència; aquest procés començaria de forma immediata després del 27S i és probable que duri almenys dos anys.
A més, hi ha dos eixos més de confluència:
- consensuar les mesures de govern que s’aplicaran mentre duri el procés constituent
- consensuar un pla de xoc per atendre les persones mes vulnerables
Les condicions concretes i el calendari del procés constituent caldrà òbviament que estigui fixat abans del 27S, de manera que tots els votants el coneguin. Igualment, caldrà que estiguin fixades les mesures de govern i el pla de xoc. Tot això significa una veritable revolució. Una revolució pacífica i democràtica. Una ruptura pionera a Europa que no serà possible sense l’organització de tots els col·lectius i moviments socials que en pobles i barris estan a favor del poder popular i en contra de les polítiques neoliberals.
Això és una feinada i tenim poc temps. T’hi vols implicar?
Si és així, i t’apuntes a fer d’activista i a col·laborar en equips i assemblees del Procés entra al formulari i inscriu-te!
(https://docs.google.com/forms/d/1UI-eZJzpL-ZWLsoDZ9KAWDfnbiqxEFYRf3zlzsn9WQk/viewform)
Ben cordialment,
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
25 de juny de 2015
Deixa un comentari