Acte del Casal de la Dona, celebrat l’any passat, preparant el projecte de coeducació. Foto Casal de la Dona
El Casal de la Dona de Terrassa presentà el passat 21 de març un Projecte de Formació i Sensibilització en Coeducació. Un projecte que ja feia tard, «calia començar a treballar aquesta qüestió amb seriositat i a fons», declara la Mercè Gómez, presidenta de l’entitat, perquè tot i que actualment es disposa de la normativa legal suficient perquè la coeducació sigui «d’aplicació general obligatòria en tot l’àmbit educatiu», després d’un repàs de la realitat la conclusió ha estat decebedora i «es limita a les actuacions d’un sector del professorat, sempre des del feminisme i, en el millor dels casos, d’alguns centres que la tenen incorporada com a projecte educatiu».
Així doncs, cal fer viure tota la normativa i esdevingui formació efectiva. Tots els centres educatius de Catalunya reben abans de finalitzar el curs un document, la «Normativa d’Inici de Curs» d’acord amb la qual s’han de regir, i en un dels seus apartats de responsabilitats, a la pàgina 339 concretament, se’ls demana que escullin una persona del Consell Escolar que sigui coordinadora dels temes d’igualtat.
Al temps, recorda la Mercè Gómez, el Reglament Municipal per la Igualtat de Gènere, en el seu Capítol IV, proposa en l’article 18 la necessitat d’una formació en coeducació.
En definitiva, «cal planificar una oferta formativa per a l’aplicació de la coeducació», emfasitza la presidenta del Casal. I cal fer-ho a «curt termini» per a totes les persones vinculades a l’àmbit educatiu, des de 0-3 a la universitat, «posant atenció especial a la formació inicial».
Per això és necessària la complicitat i la coordinació de totes les instàncies locals i territorials, especialment del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa.
Això semblaria estar en camí de concretar-se. A més de la Mercè Gómez, a la roda de premsa hi participaren en Jesús Vinyes, pels Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament, i la regidora egarenca de Polítiques de Gènere, Gracia García. A més, el curs de formació ja ha començat, s’han realitzat les dues primeres sessions.
Mercè Gómez flaquejada per Jesús Vinyes i Gracia Garcia. Foto Ajt. Terrassa
La coeducació com a model pedagògic
El projecte es concreta en la realització d’un curs de formació estructurat en sis sessions. Té com a protagonistes persones dels Consells Escolars dels Centres Educatius d’E.I. i Primària, referents i responsables de vetllar per la igualtat real i efectiva entre dones i homes i la coeducació. Incloent-hi tothom: professorat, mares i pares, personal administratiu.
En aquesta formació, que comptarà amb la participació de les sociòlogues i especialistes Amparo Tomé Gonzàlez i de Marina Subirats, a més d’integrants del Grup de Coeducació ICE de la UAB, hi haurà una aproximació a la coeducació com a model pedagògic que ofereix una revisió de la mirada educativa des d’una perspectiva de gènere, com a eina de transformació social.
Despertar la sensibilitat per a descobrir les desigualtats de gènere presents en els centres i, a partir d’aquí, oferir eines i recursos per afavorir el treball de resolució de conflictes i l’educació emocional.
Perquè, en definitiva, l’escola és una de les principals institucions que contribueixen a la construcció i formació de les persones, i en especial a què es construeixin com a tal les nenes i els nens. Per això, cal que es reconegui el seu pes específic en la transmissió de models.
L’educació de nenes i nens, de noies i nois a l’escola, ha experimentat un canvi fonamental en els darrers decennis. D’unes escoles separades per uns i altres s’ha passat a una escola mixta on s’ofereix el mateix currículum per als nois i noies. Tanmateix, aquest sistema no ha corregit ni evitat que el sexisme, o sigui, la desigualtat entre el que és masculí i el que és femení, continuï transmetent-se i reproduint-se.
Les formes d’aquesta transmissió a l’escola són difícils d’apreciar a primera vista, a causa de que estan molt integrades en la cultura. Aquesta reflexió ha dut a moltes i molts especialistes en educació a proposar que és legítima la pretensió de l’escola per aconseguir ser coeducativa, és a dir, de superar aquestes desigualtats presents en les pràctiques socials habituals en el si dels centres educatius.
Al final, apunta encara la Mercè, «hi haurà un compromís de tothom per fer un projecte a cada centre educatiu, un projecte que incideixi concretament en el conjunt d’elements: llenguatge, assignatures, utilització dels espais, també el pati i zona d’esbarjo».
Redacció
Deixa un comentari